La construcció torna a créixer a la Cerdanya i es manté líder al país

L’obra nova torna a augmentar durant el 2023 amb 191 cases, deu més que en el 2022. A la comarca es construeixen 9 habitatges per cada mil habitants, superant els 2 de la mitjana nacional

Una casa de nova construcció en una de les zones residencials de Prullans | MIQUEL SPA

Una casa de nova construcció en una de les zones residencials de Prullans | MIQUEL SPA / Miquel spa. puigcerdà

Miquel Spa

Miquel Spa

La Cerdanya va tancar l’any 2023 amb un volum de construcció de cases noves que incrementa les xifres del 2022 i, doncs, es manté com la comarca amb un índex més alt d’obra nova al país en termes percentuals respecte la població, fent-se més de nou habitatges per cada mil habitants. La mitjana catalana és de dos habitatges nous cada mil habitants.

Durant l’any passat es van començar a la Cerdanya 191 cases noves, la immensa majoria de segona residència, una xifra que suposa 10 habitatges més que els 181 que es van iniciar el 2022. L’últim informe de conjuntura de l’Associació de Promotors de Catalunya assenyala la Cerdanya com la comarca amb més construcció d’obra nova del Pirineu, amb xifres disparades respecte les seves comarques veïnes. Així, les 191 cases començades a la Cerdanya queden molt lluny de les dotze que es van començar a l’Alt Urgell o les 25 al Berguedà, una comarca que té el doble de població que Cerdanya. En altres comarques de l’entorn, al Ripollès es van iniciar l’any passat 63 habitatges, al Solsonès van ser 16 i al Bages 227. Pel que fa a la resta del Pirineu, al Pallars Sobirà es van iniciar durant el 2023 sis cases, al Jussà 12, a l’Alta Ribagorça dos i a la Val d’Aran cinquanta.

Principal regió constructora

Amb aquestes xifres, amb l’última actualització de l’Institut d’Estadística de l’any 2022, la Cerdanya se situa com a principal regió constructora al Pirineu, amb 191 sostres nous dels d’un total de 273, és a dir el 70%. De cada deu cases que es fan al Pirineu, set són a Cerdanya.

Aquest ritme de la construcció manté la Cerdanya al capdavant del rànquing de comarques on és cases es fan respecte la població que te. Els 9,3 habitatges per cada mil habitants lidera una classificació que en segon lloc te el Garraf amb 6,9 cases, és a dir amb 2,2 punts d’avantatge respecte la segona comarca, la qual té, però, 157.000 habitants, res a veure amb la pressió urbanística per habitant que pateix la Cerdanya. La tercera comarca amb l’índex més alt d’obra nova és la Segarra, amb 3,8 habitatges per cada mil habitants.

Descens respecte el 2021

Amb tot, els 9,3 habitatges suposen un descens de 2,3 cases respecte l’índex de l’any 2021, que va ser d’11,6 cases per cada mil habitants. En aquest sentit, la Cerdanya ha registrat en els últims exercicis índex d’obra nova de 5,9 l’any 2020; 6 el 2019; 2,2 el 2018; 5,8 el 2017 i 2,3 el 2016, tots per sobre de la mitjana nacional, la qual va ser d’1,9 el 2021; 1,5 el 2020; 1,9 el 2019; 1,5 el 2018; 1,1 el 2017 i 0,8 el 2016. En aquest sentit, la mitjana nacional d’obra nova a Catalunya durant deu anys ha estat, entre el 2012 i el 2022, d’1,1 casa per cada mil habitants. En aquest mateix període, la Cerdanya ha assolit una mitjana de 4,9 habitatges, quasi quatre punts més.

[object Object]

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha anunciat que aquest passat mes de genera ha iniciat un projecte que li ha de permetre tenir un inventari dels habitatges buits del municipi. A través d’una subvenció de la Diputació de Lleida i la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Ajuntament de la Seu «està treballant en la realització d’un estudi per tenir un inventari actualitzat dels habitatges buits que té el municipi, tant de propietat pública com privada», segons ha explicat l’equip de govern. L’empresa encarregada de fer l’inventari és D’Aleph Iniciativas y Organización SA, una companyia especialitzada en aquest tipus de serveis, amb un pressupost d’11.861 euros.

[object Object]

Els promotors apunten la necessitat d’entesa amb l’administració per fer primeres residències

El ritme de creixement del sector de la construcció al Pirineu, i a la Cerdanya, no baixarà en els pròxims anys perquè els seus agents han d’atendre una demanda d’habitatge que encara es preveu a l’alça. Així ho ve assegurant l’Associació de Promotors de Catalunya en els seus balanços anuals els últims exercicis. En aquest sentit, el president del gremi, Joan Marc Torrent, ha afirmat en un acte celebrat a la Seu d’Urgell que el Pirineu te una necessitat anual de construcció de 200 habitatges nous. Joan Marc Torrent ha apuntat que aquesta necessitat és «urgent» i ha remarcat que ho és per donar sortida també a la demanda per a primera residència, no tan sols a la de segona, que actualment suposa la immensa majoria de cases d’obra nova que es fan. En aquest sentit, Torrent ha esperonat els sector públic per ajudar el privat a fer créixer les xifres de construcció d’habitatges per a primera residència ja sigui a través de cases de protecció oficial, protegit o social. En aquesta línia, el representant del sector de la promoció urbanística ha instat l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, present a l’acte, a establir acords de col·laboració amb el sector privat per tal de satisfer la demanda de la població que viu al Pirineu. En paral·lel, les empreses promotores del país volen que els ajuntaments facin el més aviat possible els parcs d’habitatge protegit que preveuen els plans urbanístics i que estableix la llei com a part de cada nova promoció, segons ha apuntat el mateix Torrent.

En aquest àmbit, el Consell Comarcal de Cerdanya amb el seu equip tècnic i els dels disset ajuntaments cerdans van activar el mes de desembre passat la redacció d’un estudi que ha de posar negre sobre blanc pel que fa als habitatges buits a tota la comarca. La diagnosi, que acompanya el Pla d’Habitatge, ha d’analitzar quines possibilitats te cada municipi d’obrir opcions d’habitatge pels joves i primers residents en general tant pel que fa a obra nova de protecció com a la rehabilitació de pisos o cases que actualment són buides.