Manresa posa llum a la història del seu cinema

Qui va ser el pioner que va portar el cinema a Manresa? I quina va ser la primera projecció a la ciutat? La resposta a la primera pregunta, fins ara només a l’abast d’especialistes, és Alberto Durán, un pioner «del cinema, culte i cosmopolita i amb grans coneixements tècnics». La resposta a la segona, gens divulgada, es remunta al 19 de desembre de 1896. Es tenia clar que la primera projecció pública de cinema a la capital del Bages s’havia fet el 27 de desembre de 1896 al Teatre Conservatori. Però la primera de totes se situa vuit dies abans quan Alberto Durán va presentar al Centro de la Unión Comercial e Industrial de la plaça Pedregar «dos nuevos inventos que han llamado poderosamente la atención en cuantas poblaciones se han presentado, el grafófono y el Kinematógrafo [...]», com explica el Diario de Avisos de Manresa d’aquell 19 de desembre del 1896. El nom de Duran i la data exacta de la primera projecció a la ciutat les ha tret a la llum la manresana Olga Payan, conservadora de béns culturals i comissària de l’exposició Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran! després d’una recerca a l’arxiu de la ciutat -on va trobar la nota del Diario de Avisos- i a publicacions especialitzades -on va resseguir el camí de Durán i la presentació dels seus nous invents.

Durán, un personatge del qual «se sap poca cosa, arriba a Manresa seguint el seu camí en el ferrocarril de Lleida a Barcelona. Escull la nostra ciutat per la seva importància i perquè disposa d’enllumenat elèctric», explica Payan. Manresa va ser la tercera ciutat catalana on va arribar el cinema, després de Barcelona i Lleida. Dades, algunes sabudes, altres posades al descobert que explica -amb imatges, projeccions, objectes, cartells originals, fotografies, curiositats en la veu de Paquita Blanch...- l’exposició Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran!.. La mostra s’inaugura avui (19 h) a la Sala Gran del Centre Cultural del Casino per cecelebrar el 125è aniversari de la primera projecció cinematogràfica a Manresa -amb una nova data per afegir a la cronologia- i el 60è del rodatge de Plácido.

Amb un atractiu disseny museogràfic de Marc Martínez, la mostra permetrà visionar les primeres projeccions que es van poder veure a Manresa el 1896 i, en definitiva, fer un recorregut per la relació que ha unit la ciutat i el cinema fins avui: quan el cinema era poc més que un invent curiós que es projectava en locals diversos fins a l’actualitat: dels cafès passant per les construccions dels cinemes colossals al centre de la ciutat, l’era dels taquillazos (els anys 70) i fins arribar a les multisales, les crispetes i l’ubicació als centres comercials. I un apartat central dedicat a Plácido, amb el motocarro d’Enric Roca i el guió original titulat Siente un pobre a su mesa, de l’Arxiu de la Filmoteca Española.

Però, a banda de resseguir la història, la mostra, com apunta Payan, vol «reivindicar» «el paper dels manresans en la història de cinema de Catalunya i de l’estat». Dels pioners i dels actuals. Entre els primers, l’exposició permet redescobrir noms com Joan Verdaguer (1887-1966), un dels distribuïdors més importants de la cinematografia espanyola; Andreu Cabot (1871-1937), el constructor del Gran Kursaal i creador d’una de les primeres productores catalanes de cinema, el llegat del qual, com s’explica a la mostra, «ha arribat als nostres dies amb Multicinemes Bages Centre» -amb un espai per a la saga Padró-Cabot a la mostra; el polifacètic Baltasar Abadal (1874-1937), que va inaugurar els cinemes Gaumont i va estar al capdavant d’un dels primers films sonoritzats en català, El Nandú va a Barcelona, de finals de 1929; o Josep Gaspar (1892-1970), amb una vida nòmada lligada al cinema i a la fotografia on va ser un dels pioners en les imatges aèries. És aquest àmbit un dels preferits de Payan perquè, significa, «l’origen de tot». I 125 anys més tard, la mostra té un espai per als seus creadors contemporanis: Joan Guitart, Joan Soler, David Victori, Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras. Sense oblidar totes les iniciatives cinematogràfiques, associacions i entitats nascudes a l’empara del setè art, com el Film Club, l’associació manresana dedicada al foment de la cinematografia amateur, el desaparegut Fecinema, el Clam, el Cine Club i la Manresa Film Office.

Material inèdit

La família Cabot -Padró guardava una petita col·lecció de 16 llaunes amb negatius de cel·luloide de 35 mil·límetres. El 2015, aquestes filmacions es van restaurar i mai fins ara s’han fet públiques: la mostra les exhibirà. Són imatges de principi del segle XX en les quals destaquen visites i actes celebrats a Manresa, i imatges familiars i quotidianes «d’un gran valor documental» per la ciutat. Entre elles, una del 16 de juny del 1912, l’única filmació coneguda del general Weyler, el carnisser de Cuba, passant revista al sometent manresà al Parc de la Seu. Avui, al Casino, hi ha sessió contínua.