Los Fabelman: La vida filmada de Steven Spielberg

Steven Spielberg sempre ha explicat que la seva vocació de cineasta neix a partir del moment en què, després d’entrar en una sala de cinema per primer cop, la seva mare li regala una càmera de súper 8. És així com roda infinitat de pel·lícules casolanes, la majoria d’elles protagonitzades per familiars i amics, amb les quals aprèn les tècniques que acabaran definint el seu estil com a director. De fet, aquesta història ja havia donat peu a una pel·lícula, Super 8, on J. J. Abrams homenatjava el cinema de Spielberg fent una relectura dels orígens del creador i la seva contribució al fantàstic modern. Ara és el mateix Spielberg qui explica la seva vida (o com a mínim, una versió dels seus episodis més cabdals) a Los Fabelman, una autèntica meravella en què reprodueix el moment exacte que la narrativa cinematogràfica li va servir per afrontar els reptes de la maduresa. Al mateix temps, és una sentida declaració d’amor al cinema i la seva condició de refugi. Una faula sobre la memòria, el llegat i la màgia de la imatge que està rodada amb una sorprenent austeritat formal però que se’t fica al cap com poques pel·lícules ho han aconseguit durant els darrers anys.

El film comença el 1952, quan el petit Sammy entra per primera vegada en un cinema per veure El mayor espectáculo del mundo de Cecíl B. DeMille. En surt impactat i obsessionat per saber com s’ho ha fet el director per aconseguir rodar tot el que es veu a la pantalla. Veient que el nen s’ha entestat a rodar films casolans, els seus pares li regalen una càmera de Súper 8 que s’acaba convertint en un objecte indispensable de la seva vida quotidiana. Crea ficcions basades en els gèneres que el fascinen, però també captura el dia a dia d’una família molt particular. Quan justament per les filmacions descobreix un secret molt incòmode dels seus pares, Sammy converteix la seva vocació en un viatge per entendre les motivacions dels adults i el seu propi paper en el món.

Opinió de Los Fabelman: El testament vigent d'un gran mestre

Los Fabelman dura més de dues hores i mitja que es fan fins i tot curtes: la seva descripció dels personatges és tan sensible i acurada que t’acaba hipnotitzant, a banda que és impossible no emocionar-se amb les seves reflexions sobre el poder catàrtic del cinema i com ens permet comprendre els racons més foscos de la nostra identitat. El magnífic repartiment de la pel·lícula està encapçalat per Gabriel LaBelle, Michelle Williams, Paul Dano, Seth Rogen, Judd Hirsch, Keeley Karsten i un memorable David Lynch. La banda sonora ve firmada pel mestre John Williams, en el seu penúltim treball (i últim amb Spielberg) abans de retirar-se.