Així serà el futur Museu del Barroc a Manresa que s'inaugurarà l'any que ve

Prop de 200 peces, entre pintures i escultures del barroc català. Obres de pintors com Viladomat, Tramullas, Juncosa, Pere Pau Muntanya o escultors com els manresans Francesc Grau o Josep Sunyer. Aquesta és la xifra i aquests són alguns dels noms que es podran veure en els primers 800 metres quadrats del futur Museu del Barroc de Catalunya, que s'ubicarà a les ales sud i oest de la primera planta de l'antic Col·legi de Sant Ignasi i que s'inaugurarà a principi de l'any que ve. Un centenar de peces provindran de la col·lecció del museu de Manresa; una trentena del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); 6 o 7 de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat i una dotzena més, que s'aniran renovant, d'una dotzena de museus del país ( 1 o 2 de cada equipament). En una segona fase, encara sense calendari, quan es traslladi l'Arxiu Comarcal del Bages, està previst que el Museu del Barroc ampliï els seus espais per ocupar tota la primera planta entorn del claustre, en total 1.600 metres quadrats expositius. L’adequació museogràfica d’aquesta primera fase té un cost de prop de 900.000 euros (65.279,50, la redacció del projecte i 823.567,49 euros, la producció). Precisament, abans que s’acabi el mes ja se sabrà quina de les dues empreses que s'han presentat a concurs s’adjudicarà l’execució de la museïtzació.

La rehabilitació integral de l’antic Col·legi Sant Ignasi, en obres des del 2016, permetrà recuperar en un futur encara sense data un equipament patrimonial que ha passat anys amb projectes mai realitzats i convertit en la darrera prioritat pel seu elevat cost estructural. Amb 8.000 metres quadrats (i quatre plantes), se n'hauran posat al dia 6.000 (els 2.000 restants corresponen a l’arxiu) amb un cost de 9 milions d’euros. La primera "peça" de la tota aquesta rehabilitació, com ha subratllat avui l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, serà el Museu del Barroc, cridat a ser el museu referencial del país, una aspiració que, com l’edifici, fa dècades que s'arrossega. La presentació del projecte museogràfic de les dues primeres ales s'ha fet avui al vestíbul del futur equipament amb Aloy, la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols; el director del Museu de Manresa, Francesc Vilà Noguera, i Juan Carlos Laverde, arquitecte i responsable de disseny museogràfic de Croquis, empresa autora d'un projecte que busca oferir al visitant una experiència immersiva que apuntali el patrimoni que s'hi exposarà: "és una museografia sensorial lligada a l'emotivitat", va subratllar. Es tracta, com apuntava Crespo, de fer "un museu del segle XXI, no una capseta de sabates amb coses a dins". Que aporti discurs però que sigui didàctic. Per a profans i per a entesos.

La matèria primera, les obres, seran "el més important", remarcava Laverde i la museografia estarà formada per capsules audiovisuals (peces que tractaran dels artesans als paisatges i escenaris barrocs), pels colors de la policromia del barroc (amb el daurat com a punt de referència), per peces musicals de l’època (que no seran un simple «acompanyament») i audiovisuals immersius. La idea és potenciar un discurs que vol oferir "una visió polièdrica de la realitat del barroc al territori". Vincular-lo a la ciutat, a la geografia catalana però, també, a l'àmbit europeu. I, sobretot, amb una proposta museogràfica que busca, apuntava Crespo, la "lluminositat", que contraresta la "foscor" amb què sovint es vincula el barroc. Segons la regidora, el projecte de Croquis té en compte les diversitats funcionals dels possibles visitants.

Però si avui hi havia una persona feliç a la taula, aquest era el director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, que ha vist passar al llarg dels anys pla directors mai realitzats per fer entrar l’antic Col·legi de Sant Ignasi al segle XXI. Per a Vilà, «aquest edifici viu avui un els moments més feliços de la seva història des que el 1896 es va convertir en un museu". Vilà, com Crespo, ha posat el focus en el concepte de barroc per canviar aquesta imatge «pejorativa» amb què s’associa tant el moviment cultural com el període històric. Que Manresa sigui el Museu del Barroc de Catalunya entronca amb el fons propi de l’equipament: «històricament, sempre hem estat candidats a ser-ho. Ja als anys 70 del segle passat, Ainaud de Lasarte considerava «l’escultura d’epoca barroca del museu la més important del país». La vinculació amb el MNAC en la darrera dècada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya va activar el reforç dels fons locals a partir del fons del Nacional. Ara, amb la vinculació al programa Territori Barroc.

El recorregut expositiu

Aquestes prop de 200 obres barroques que la història de l’art ubica entre els segles XVII i XVIII es podran veure en cinc àmbits autònoms que interpretaran el barroc. Primer i per començar, amb un audiovisual d’entrada amb, entre d’altres, «imatges extretes de quadres referencials»; seguiran els àmbits d'interpretació, el recorregut per l’espai expositiu, on el visitant es trobarà el conjunt de peces exposades, recursos i eines per «entendre el barroc des de diferents aproximacions»; la gran sala de l’ala sud es dividirà en espais temàtics: les formes de treballs dels tallers escultòrics, dels ordes religiosos, de la burgesia puixant i de les seves formes de vida i autorepresentació, acabant en un breu apartat que mostrarà la transició cap a una nova estètica que es produeix a l’entrada del segle XIX. Aquesta mateixa sala es transformarà en un espai immersiu audiovisual. Com ha explicat Laverde, «es desplegaran una mena de telons convertits en pantalles audiovisuals, que ocultaran les obres durant aproximadament 9 minuts, mentre s'expliquen diferents històries sobre temes, escenaris, personatges i llocs del barroc catalans». Finalment, hi ha previst un espai de contextualització, un epíleg que recollirà les «vicissituds del barroc català, els processos de destrucció, salvaguarda i recuperació, físics i conceptual que ha conegut al llarg del temps". Les perles imperfectes de què parlava avui Vilà. Hi ha qui assegura que paraula barroc prové del portuguès, aplicat a les perles imperfectes i també a les joies falses. Un final per convèncer el visitant de tot el contrari.

Per a la segona fase museogràfica del Museu del Barroc, la que sumarà les ales nord i est de la primera planta de l’edifici, encara no hi ha data. Però, com ha especificat tant Vilà com Aloy, «ja es demanava que els projectes de la primera fase plantegessin com ocupar tot l’espai i es va valorar que fossin creïbles i flexibles. Es tracta de no haver de desmuntar el que farem sinó de buscar una continuïtat temàtica».

El pla per a l’Antic Col·legi de Sant Ignasi

El 2017 es va redactar el Pla Museològic del Museu de Manresa, que va definir una estratègia per convertir l’antic Col·legi de Sant Ignasi en un museu del segle XXI, amb una acció que pivota sobre dos eixos diferenciats: el patrimoni artístic del barroc català, que es materialitzarà en el nou Museu del Barroc, ubicat a la primera planta de l’edifici, i l’art i la història de la ciutat de Manresa, que sota el nom de Museu de la ciutat de Manresa s’ubicarà a la segona planta. A la planta baixa hi haurà l’espai d’acollida de pelegrins, la recepció i sales per a exposicions temporals. La tercera acollirà un espai dedicat a la Fundació de Josep Mestres Cabanes, i els espais tècnics administratius. I a la quarta, espais d’emmagatzematge plantejats com a visitables. Pel que fa al claustre, serà de lliure accés i, per tant, quedarà obert a la ciutadania, que guanyarà un nou espai públic preparat també per programar actes culturals.

Els treballs fets i que queden pendents ascendeixen a 9 milions d’euros, IVA inclòs. Més de la meitat del finançament (5,2 milions d’euros) prové de subvencions específiques per a la recuperació de patrimoni, provinents dels fons europeus Feder, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i dels fons Next Generation, de la convocatòria del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. El percentatge subvencionat, que ara és del 57,8%, encara té marge per augmentar, ja que poden arribar més ajuts en un futur.

En aquests moments, s’està encarant el tram final de les obres dels nous accessos i de la rehabilitació interior. En paral·lel, l’Ajuntament de Manresa ja ha iniciat la licitació dels treballs de les sales del Museu del Barroc, que inclouen l’adequació dels espais i les instal·lacions d’electricitat, climatització i seguretat i, finalment, l’execució de la museografia. Els treballs es desenvoluparan al llarg d’aquest any i la previsió és inaugurar les noves sales el 2024.

El dissabte 25 de març, visites ciutadanes

L’Ajuntament de Manresa obrirà les portes de l’antic Col·legi Sant Ignasi el dissabte 25 de març perquè totes les persones que ho vulguin puguin conèixer l’equipament per dins i les obres de rehabilitació que s’hi ha fet, incloent els espais que acolliran el Museu del Barroc de Catalunya, on s’exposarà el projecte museogràfic.

Les visites es desenvoluparan al llarg del matí. Són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania. Cal reservar de manera prèvia a través de la web de Manresa Turisme o presencialment a l’Oficina de Turisme (plaça Major, 10), de dilluns a diumenge, de 10 a 18 h.

La polèmica pel concurs del projecte museogràfic

El projecte per dissenyar el futur Museu del Barroc va arribar als jutjats després que l’empresa Produccions Culturals Transversal presentés un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Manresa en considerat «viciat» el concurs concurs de mèrits per redactar la proposta museogràfica que va guanyar Croquis Dissenys i Muntatges i Realitzacions S.A. Segons ha explicat avui a Regió7 l’alcalde Marc Aloy, resten a l’espera de la sentència definitiva però, assegura que, en tot cas, si han de compensar els demandants, la xifra seria el cost del projecte, uns 70.000 euros. Com publicava aquest diari el 14 de juliol del 2021, segons informació aportada pel consistori, el jutjat que havia desestimat la mesura cautelar per aturar el procés argumentava que comportaria una afectació de l’interès públic, aniria en contra dels interessos legítims de l’empresa guanyadora i posaria en perill la recepció d’una subvenció Feder. Per això, i segons el jutjat, «la mesura cautelar causaria una afectació significativa als interessos públics i de tercers i, en canvi, no s’ha arribar a posar de manifest per part de l’empresa recurrent una afectació o dany que no puguin ser compensats si el recurs és estimat».