Busquen els familiars de soldats bagencs morts a Mallorca el 1936

El Departament de Justícia i Memòria de Catalunya ha publicat el llistat de 372 persones, 24 d'elles del Bages, que es van desplaçar al front de batalla i van morir a l'illa balear

Excavacions a Sa Cova

Excavacions a Sa Cova / Departament de Justícia

EFE

Les restes mortals de vint-i-quatre soldats bagencs republicans morts en el desembarcament de Mallorca el 1936 podrien trobar-se a les fosses de Sa Coma i Son Coletes (prop de Manacor). El departament de Justícia i Memòria de Catalunya ha començat aquest dimecres una campanya per tornar les restes mortals i ha fet una crida als seus familiars perquè s'inscriguin al cens de persones desaparegudes de Catalunya. Per contribuir a aquesta missió, Justícia ha elaborat un estudi sobre els republicans desapareguts en aquella batalla i ha publicat una llista amb el nom de 372 persones, en la qual figuren 24 bagencs, que es creu que van ser desplaçades a aquest front de batalla, que van morir allà i les restes de les quals, presumiblement, podrien trobar-se a les fosses comunes que el govern balear està exhumant.

La campanya té el seu origen en els treballs de recuperació de restes mortals que el govern balear duu a terme en dues fosses comunes de l'illa de Mallorca (Sa Coma i Son Coletes) i en què la conselleria creu que podrien estar enterrats nombrosos soldats republicans catalans que van ser desplaçats a l'illa per lluitar en la batalla de Mallorca, que es va desenvolupar entre agost i setembre de 1936 amb victòria de l'exèrcit revoltat.

El departament té la convicció que en aquestes fosses hi podria haver restes de soldats republicans catalans i demana a les famílies que creguin que poden tenir un avantpassat mort allà que s'inscriguin en el cens de persones desaparegudes de Catalunya, en què han de facilitar el nom i dades de la persona desapareguda així com una mostra d'ADN que permeti analitzar biològicament si el parentiu que es reclama és real. D'aquesta manera, a mesura que es vagin obtenint restes de les fosses, se'ls practicarà una anàlisi d'ADN i es creuarà el resultat amb els ADN de les persones inscrites al cens per veure si es tracta del familiar desaparegut d'algun d'ells i, en cas afirmatiu, procedir a la devolució de les restes humanes a aquesta família.

"Fem una crida als familiars dels expedicionaris que s'esmenten en l'estudi a donar-se d'alta en el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat", ha dit el director general de Memòria Històrica de la conselleria de Justícia, Alfons Aragonesos.

El trasllat de soldats republicans des de Catalunya a Mallorca a l'estiu de 1936 es coneix com el Desembarcament de Mallorca, en què les forces republicanes van tractar sense èxit de reconquerir les illes de Mallorca i Eivissa, on la revolta del 18 de juliol havia triomfat. A través d'un treball historiogràfic en arxius de la CNT, dels comitès centrals de milícies antifeixistes i de l'exèrcit popular de la república Justícia, ha elaborat el llistat de les 372 persones que presumiblement haurien estat traslladades des de Barcelona per a la reconquesta de l'illa.

La Direcció General de Memòria Democràtica ha fet una recopilació dels familiars desapareguts a Mallorca que en aquest moment ja estan inscrits en el Cens de persones desaparegudes: en total apareixen 35 familiars de desapareguts -3 dels quals són dones- durant el desembarcament republicà a Mallorca d'agost del 1936.

D'aquests, el Departament té les mostres genètiques de 30 familiars i pel que fa als cinc restants, s'ha pactat l'enviament de l'equip d'extracció genètica a domicili.