La tradició de les caramelles de Callús està més viva que mai

La tradició de les caramelles encara té molt recorregut per endavant al municipi bagenc de Callús. Segons un dels membres de la comissió d’organització del grup dels grans, Damià Badia, aquesta ha estat “l’edició de la recuperació total després del sotrac de la pandèmia” perquè l’any passat encara hi va haver algunes restriccions als assajos.

Les caramelles de Callús estan més vives que mai

Aquest any, entre petits i grans hi ha hagut 300 caramellaires. Per Badia, “la implicació de les famílies és fonamental perquè la tradició continuï”.La valoració general dels membres de la comissió ha estat molt positiva perquè «hi ha hagut molta participació i tot el poble s’hi ha bolcat de ple». 

Les barretines vermelles, els balls de bastons, la música i les tradicionals ballestes han inundat tot el poble durant tot el matí d’avui diumenge. Una de les persones més veteranes en aquesta festa, Marcel Gras, creu que la tradició no acabarà mai. “Va haver-hi un temps allà als vuitanta que va anar molt de baixada, però vam aconseguir remuntar-ho i ara fa molt de goig veure les caramelles”, deia, molt content. Gras va començar a fer de ballador amb només tres anys i ara que en té gairebé vuitanta encara forma part de les caramelles. Per ell, és una part “fonamental” de la seva vida.

Un altre caramellaire molt veterà, Isidre Badia, està molt implicat en aquesta festa «des de tota la vida». Va confessar que «una de les coses que més em doldria en aquest món seria no poder ser a Callús el Dissabte Sant i el Diumenge de Pasqua».

Una de les claus que fa que les caramelles tinguin tant de seguiment és que és una tradició que s’inculca als infants des que són ben petits. Una de les membres de la comissió d’organització dels petits, Alba Prat, creu que és una de les formes “més boniques” de “fer poble”. Una companya de la comissió, Jordina Galera, apunta que també ve gent de Callús que ja no viu aquí “senten que també és la seva festa” i ho troba “fantàstic”.