Els dos volums sobre els mil anys de Monistrol de Montserrat es presenten dissabte

El desaparegut Llorenç Soldevila amb Salvador Redó, Josep Batlle i David Blasco signen un llibre que recull la història del poble bagenc des del segle X | L'acte se celebrarà a Can Gibert

David Blasco, Llorenç Soldevila, Salvador Redó i Josep Batlle

David Blasco, Llorenç Soldevila, Salvador Redó i Josep Batlle / Arxiu particular

Redacció

Monistrol de Montserrat. Un miler d’anys d’història es presenta aquest dissabte dia 22 a les 7 de la tarda a Can Gibert, a Monistrol de Montserrat. Són dos volums de 840 pàgines en total, 440 pàgines el primer i 400 el segon que s’endinsen en la història poblacional d’aquesta vila del Bages Sud des del segle X al primer quart de segle XXI. Els autors han estat: Llorenç Soldevila, mort sobtadament el 20 de desembre de 2022, Salvador Redó, Josep Batlle i David Blasco. L’edició és a càrrec de l’Ajuntament qui n’ha assumit les despeses industrials i a qui els autors han cedit els drets.

Han estat quatre anys i mig de feina constant i diària en el transcurs dels quals s’ha aixecat un munt de documentació nova i inexplorada fins ara però en què també s’ha aprofitat la feina feta al llarg de cinquanta anys d’historiografia local començada amb la revista mensual Art i Esplai, seguida per l’anuari Un any de vida monistrolenca i la col·lecció Monografies monistrolenques i completada per la trajectòria investigadora i de publicació en diferents mitjans escrits i en llibres a càrrec dels autors.

Aquesta obra escrita de manera planera però amb plantejament científic i defugint els folklorismes, vol ser un lloc comú on interessats per la història, estudiants o altres investigadors puguin pouar en materials de primera mà, en uns textos o en unes referències que els permeti, a través de la història local, entendre la història del país. La voluntat dels autors ha estat des de l’inici d’aquesta aventura mostrar com les vicissituds de la comunitat nacional influeixen directament sobre la marxa de les comunitats locals, de quina manera es tradueixen les històries de reis, guerres, fams, revolucions, agricultura, industrialització... en el dia a dia de la gent. Parafrasejant l’historiador Josep Benet: contribuir a fer, a partir de bones històries locals, una bona història de Catalunya.