Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Carles Viarnès fa protagonista l’hiperorgue en el seu nou disc

El treball també passarà pel festival Sónar

L’instrument l’ha desenvolupat el mestre orguener Albert Blancafort, amb taller a Collbató | IMATGE PROMOCIONAL

L’instrument l’ha desenvolupat el mestre orguener Albert Blancafort, amb taller a Collbató | IMATGE PROMOCIONAL / redacció. manresa

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Redacció. Manresa

El pianista i compositor igualadí Carles Viarnès va publicar ahir el seu nou disc, Hyper_O (Bankrobber), coincidint amb el tret de sortida de la gira de presentació de l’àlbum a l’Auditori de Girona amb una actuació en diàleg amb la videoartista madrilenya establerta a Catalunya Alba G. Corral. El treball també es podrà veure al Sónar, al Can Reon Festival de Tiana i l’Orgelpark d’Amsterdam. La col·laboració artística entre el pianista contemporani i l’artista visual ja és una relació de llarg recorregut.

Viarnès ha construït l’àlbum a partir de «modes gregorians» on pren protagonisme l’hiperorgue, un instrument peculiar que en el treball de l’igualadí es fusiona amb el piano i l’electrònica. Es tracta d’un instrument innovador desenvolupat per Albert Blancafort (Orgues Blancafort OM, a Collbató), mestre orguener amb llarga trajectòria que lidera la investigació en aquest camp. L’hiperorgue és un orgue de tubs tradicional dotat de tecnologia Midi (Musical Instrument Digital Interface) que permet expandir-ne les possibilitats d’una infinitat de sonoritats gràcies a un sistema de control digital.

Les composicions que formen Hyper_O beuen d’aquests «modes gregorians» que flueixen en un context electrònic. Viarnès volia relligar «tot el llegat del papa Gregori el Gran: d’una banda, els modes musicals gregorians i, de l’altra, els set pecats capitals i les set virtuts que els contraresten» a través d’un discurs contemporani. El projecte Hyper_O té el suport en la creació de La Marfà–Centre de Creació Musical i el disc és enregistrat, mesclat i produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i masteritzat a Brooklyn per Heba Kadry.

Tracking Pixel Contents