La sallentina Tàtels Pérez debutarà al TNC amb una obra sobre la guerra

En la galeria dels horrors de les guerres balcàniques hi ocupa un macabre lloc d’honor la matança de Srebrenica: sota el comandament del general Ratko Mladic, soldats serbiobosnians van executar vuit mil nens i homes bosnio-musulmans el juliol del 1995. Anna Mladic, la filla del militar, posteriorment condemnat a cadena perpètua, es va treure la vida un any abans en ser conscient de la monstruositat de la figura paterna. Una tràgica història que va novel·lar Clara Usón a La hija del este (Seix Barral, 2012) i que la Cia. Les Llibertàries, amb l’actriu sallentina Tàtels Pérez, desplegarà a principis del 2024 a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

«Per als joves, les guerres dels Balcans queden llunyanes, però no hem d’oblidar el que va passar», apunta Pérez, que s’estrenarà al TNC. I assenyala la necessitat de revisitar els fets que van tenir lloc als anys 90 «per no repetir-los» tot i que «continuen ressonant entre nosaltres com ho veiem ara a Ucraïna». 

Les Llibertàries van commocionar els espectadors el 2014 amb Llibert, un text potent i emotiu sobre la mort d’un fill acabat de néixer, i van posar el dit a la nafra de la postveritat el 2018 amb ¿La vida es sueño? o #gwenismürfila. Guardat en un calaix a l’espera de temps millors hi havia un projecte sobre la guerra, la memòria, els refugiats i les ensenyances de la història que hauríem d’aprendre.

Un cop superada la pandèmia, la conjunció entre el TNC que dirigeix Carme Portaceli, Vània i Les Llibertàries ha fet possible la producció d’un muntatge que s’estrenarà del 18 de gener a l’11 de febrer. «La intenció és sortir de gira i mirar d’exportar l’obra a l’estranger», avança Pérez.

«Les guerres dels Balcans va tenir lloc molt a prop», anota l’intèrpret bagenca recordant un sentiment molt estès a principis dels 90 que furgava en el contrast entre la fastuositat de la Barcelona que vivia els Jocs del 92 i el setge de Sarajevo, seu olímpica d’hivern només vuit anys abans. 

Espectacles recents com Encara hi ha algú al bosc, del col·lectiu Cultura i conflicte, i Mivion (Ràdio Sarajevo), de La Conquesta del Pol Sud, han abordat des d’angles diferents les ferides i el trauma d’una tragèdia que s’esdevenia a només 1.300 km de la capital catalana.

La mort i els botxins

La filla de l’est teatral assumeix l’estructura de la ficció literària i presenta la història de l’Anna Mladic en paral·lel a l’exhibició de les trajectòries de personatges implicats en la guerra com el president serbi Slobodan Milosevic i el polític Radovan Karadzic. Amb Norbert Martínez en la direcció, les tres actrius de Les Llibertàries, Gemma Brió, Tàtels Pérez i Mar Orfila, comparteixen escena amb tres intèrprets convidats, Jordi Rico, Josep Julien i Roger Julià, aquest últim també responsable de la música en directe.

El muntatge demostra que les lliçons que hauria d’haver llegat el drama balcànic continuen ben vigents. «Ara mateix tenim Rússia i Ucraïna en guerra», explica Pérez: «a l’inici estàvem molt pendents de les notícies, estàvem neguitosos, acollíem refugiats, i ara ja hem incorporat la guerra en el nostre dia a dia i no se’n parla tant perquè les notícies sempre caduquen, però la guerra ens diu que hi ha unes alarmes que no hauríem d’ignorar».

La memòria com a lema

La propera temporada del TNC transitarà sobre l’eix temàtic de la memòria i començarà amb una versió de La plaça del diamant de Rodoreda, dirigida per Carlota Subirós, i l’espectacle Flors i viatges, basat en textos de la mateixa Rodoreda i Svetlana Aleksiévitx. De la resta de la programació destaquen títols com La tempesta, de Shakespeare, La madre de Frankenstein, d’Almudena Grandes, Andorra, de Max Frisch, Els criminals, de Ferdinand Bruckner, Amnèsia, de Nelson Valente, i La festa, de Daniela Feixas.