El Toll fa emergir restes de crani i apunta al canibalisme neandertal

La teoria del canibalisme no és novedosa en l’estudi del comportament dels neandertals però no va ser la primera opció en els debats dels arqueòlegs quan fa set anys es va localitzar una dent d’infant i, dotze mesos després, tres dents més de dos altres individus. La darrera campanya realitzada als jaciments de les Coves del Toll i les Toixoneres aquest juny, però, sembla que fa decantar la balança gràcies a la descoberta de dos fragments d’occipital del crani d’un individu jove, d’entre 16 i 20 anys, que va viure en aquest indret del Moianès fa uns 52.000 anys. En total, doncs, han aflorat les restes de dos infants (de 6 i 11 anys), un adolescent i un adult.

«Una possibilitat era que una hiena hagués arrossegat les restes del nen fins l’entrada de la cova, on vem trobar la dent», ha comentat avui al migdia Rosell recordant les primeres discussions després de la descoberta del 2016: «també hi ha la hipotèsi de l’enterrament, però tot plegat no ens acabava de convèncer, i es va posar sobre la taula la pràctica del canibalisme». La teoria ha estat confirmada en jaciments com el de la cova del Sidrón (Astúries), Krapina (Croàcia), Talteüll (França) i Atapuerca (Burgos), així com altres indrets de França i Bèlgica.

Treballs al jaciment de la Cova de les Teixoneres a Moià on han aparegut restes d'humínid

En la campanya realitzada durant aquest mes de juny amb una vintena d’arqueòlegs, sota la direcció de Ruth Blasco, Anna Rufà, Florent Rivals i Jordi Rosell, s’han continuat trobant restes de neandertal, en aquesta ocasió dos fragments d’occipital, la part posterior del crani. Són dues peces petites i encara no s’han pogut estudiar a fons, tot i que Rosell ha explicat que es tracta de restes d’un jove perquè l’os està en ple desenvolupament però ja té les sutures occipito-mastoides ben formades.

A la primavera també es va poder identificar com a part d’una clavícula una resta trobada en una campanya precedent: la presència de marques de tall en la superfície d’aquest fragment i la posició del conjunt de les troballes fetes fins ara a l’entrada de la cova dona cos a la hipotesi del canibalisme. «No sabem si se’ls menjaven vius o morts», ha apuntat Rosell, però està clar que «estem davant d’un tractament específic de la mort, els neandertals sabien què feien».

Un dels problemes que han hagut d’afrontar els arqueòlegs i especialistes en diferents disciplines és el reconeixement dels ossos i les dents de neandertal recuperades en un indret a l’entrada de la cova de les Toixoneres on estaven barrejades amb restes de fauna de l’època. La identificació és especialment conflictiva en el cas de restes d’infants, fins el punt que en alguns casos es fan servir tècniques biomoleculars. «L’anàlisi de les proteïnes ens han permès determinar si l’os era de neandertal o d’animal», ha afegit l'arqueòleg com a exemple.

La genètica també juga un paper clau i per això hi ha restes trobades al moianès que s’estan tractant al reputat Institut Max Planck de Leipzig (Alemanya). «Encara no tenim els resultats», ha dit Rosell, afegint que s’avaluarà si és pertinent fer anàlisis genètiques amb els fragments d’occipital, on encara no s’ha pogut comprovar si hi ha marques de tall, que permetrien saber si hi havia parentesc entre els individus.