L’adeu de l’heroi del barret i el fuet: L’última aventura d'Indiana Jones s'estrena a Manresa i a Igualada

Indiana Jones diu adeu. L’ heroi per excel·lència penja el barret i el fuet en el seu cinquè lliurament a la gran pantalla, Indiana Jones i el dial del destí, 42 anys després del seu debut. Una nova aventura perseguit per nazis i a la recerca d’objectes paranormals de la qual en destaquem alguns elements. El film s’estrena avui i es pot veure a Manresa, Igualada i Abrera.

L’actor

En la roda de premsa de presentació del film al Festival de Canes, una periodista va preguntar a Harrison Ford com aconsegueix mantenir-se tan atractiu malgrat tenir 81 anys. Venia motivat per una escena en què Indiana es treu la samarreta i demostra una notable complexió atlètica. L’actor afirmava entre bromes que ell no feia res per mantenir la forma, simplement havia estat beneït amb un cos fora del comú. Sigui com sigui, costa trobar exemples d’intèrprets de la seva edat que puguin liderar una gran producció després d’una carrera simplement espectacular, que inclou tants títols transcendents de la història del cinema nord-americà que seria impossible citar-ne ni una quarta part en aquest article. I no té cap Oscar... Potser l’Acadèmia hauria de donar-n’hi aviat un d’honorífic...

El nou director

Fa uns dies, després de veure Indiana Jones i el dial del destí, Steven Spielberg deia que s’havia sorprès de que algú altre també pogués dirigir amb solvència un film de l’aventurer. Després de responsabilitzar-se dels quatre primers lliuraments, ha deixat ara les regnes a James Mangold, qui ja havia demostrat talent en el biopic de Johnny Cash, En la cuerda floja, i en el presumpte comiat de Lobezno a Logan. Segurament el seu futur estarà marcat pels resultats d’aquest Indiana Jones, però des de Disney ja anuncien que dirigirà Star Wars: Dawn of the Jedi, que vol explicar l’origen dels posseïdors de la Força.

La música

El públic de la sessió de premsa de Canes va reaccionar amb aplaudiments únicament en dos ensordidors moments. I en tots dos l’única protagonista era la fanfàrria central creada per John Williams. Fa uns dies, Steven Spielberg presentava el film a Los Angeles i posava en rellevància tres noms: el creador, George Lucas, l’actor, Harrison Ford, i l’ànima, John Williams. La música del compositor de Tiburón i Star Wars s’ha convertit en un emblema no només de la nissaga, sinó en un sinònim universal d’actuar de manera aventurera. Tot indica que Indiana Jones i el dial del destí serà la darrera vegada que Williams, nascut el 8 de Febrer de 1932, es responsabilitza de la composició d’una banda sonora.

La reacció a Canes

Si us agraden les aventures d’aquest heroi ja maduret, aneu al cinema altre cop. No importa el que us diguin o llegiu: Indiana Jones i el dial del destí aconsegueix despertar el record de l’aventurer dels vuitanta.

En tot cas, tal i com ja vam apuntar en la nostra crònica des del festival de Canes, el film pateix del problema d’altres produccions de la Disney fetes amb un afany per satisfer els fans i repetir el que ja ha funcionat en el passat. Segurament els darrers films de Star Wars i Marvel han patit una mica aquesta mecànica.

Per tant, no espereu trobar-vos amb la frescor fascinant d’A la recerca de l’arca perduda –potser el millor film d’aventures de tots els temps–, però disposeu-vos a acomiadar l’estimat Indiana Jones amb una aventura amb tota la dignitat i ambició de la qual Hollywood pot disposar avui en dia.