El llibre de Josep Jou sobre restaurants casolans tindrà una segona edició

El paladar de l’empresari manresà Josep Jou (1945) és un bon prescriptor. El seu llibre Més de cent restaurants innocents de Catalunya ha esgotat la primera edició, de 1.000 exemplars, que Parcir va publicar per Sant Jordi. El mes de setembre es preveu el llançament d’una segona edició de l’obra, que recull fitxes d’un total de 127 restaurants casolans de totes les comarques del país (més Andorra i la Franja), ordenats per territoris.

«Ha estat una experiència reconfortant», diu Jou, copropietari del grup Spirogear, amb seu a Sant Joan de Vilatorrada, que, acompanyat de la seva esposa, Rosa Maria Bajona, col·laboradora imprescindible de l’obra, va començar a trepitjar restaurants d’arreu del país amb ànim editorial el juliol del 2020 i durant dos anys. Però la història ve de lluny. De fa gairebé dues dècades, d’un dinar amb el desaparegut fotògraf Joan Villaplana («una persona entranyable, excel·lent») a l’Hostal d’Éller, a Bellver. «En sortir, en Joan va comentar que li havia semblat un restaurant «innocent». L’expressió, que tenia molta riquesa, em va quedar».

El 2011, Jou, que sempre ha conservat una íntima passió per la llengua, es va jubilar, però tot i estar al cas del negoci familiar «ara tinc temps de voltar». Fer cròniques per a ús familiar dels restaurants que ha visitat ha estat una constant. «M’agrada menjar bé i de manera saludable i m’agrada conèixer el país, les esglésies, el patrimoni, la gastronomia... Conec una mica Catalunya», diu amb modèstia. Fruit de les seves aficions va néixer la idea d’aquest llibre, que prologa el reconegut cuiner Fermí Puig, que recomana dur el volum sempre a sobre en els viatges perquè «us estalviarà de preguntar-vos on menjar dignament sense prendre mal».

El recull comprèn petits restaurants, fondes, cases de menjar amb llarga tradició familiar, «llocs amables, amb poca més pretensió que no trair el llegat de la memòria i l’entorn més proper», com ho defineix Puig. El volum no busca tant ponderar l’excel·lència gastronòmica, com descobrir al viatger o al gastrònom curiós llocs que semblen haver sobreviscut a totes les modes culinàries i que conserven l’encant del costum i de l’antiguitat. Espais que mantenen la figura de «la iaia» (o de «nove iaies»), insisteix Jou, la persona que preserva una cuina amb història i amb pes cultural.

Després de dos anys de treball de camp, Jou aplega al volum restaurants que destaquin «per la seva singularitat, la raresa, el pintorequisme, una ubicació de difícil accés, la modèstia i, necessàriament, una qualitat de menjar d’aprovat en amunt i un preu raonable», apunta a la introducció. L’autor puntua els restaurants amb un màxim de vint. I assegura haver estat generós amb les puntuacions: cap baixa del 13,5 i el 20, diu «mai no existeix». El màxim al llibre, 17,5, se’l mereix l’hotel-restaurant Pepo, a Benifallet. A l’hora d’avaluar els restaurants, Jou diu haver valorat amb el 60% el menjar, la relació qualitat preu amb el 30% i amb el 10% la resta de detalls.

De cada restaurant, Jou fa un comentari breu, n’explica la carta, el menú i les especialitats, detalla els plats gaudits en la seva visita, els puntua i descriu l’interior i l’entorn del recinte. A més, inclou un apartat d’anècdotes de cada establiment i fa un succint relat dels indrets per visitar per complementar l’excursió gastronòmica.

L’experiència editorial, avança l’autor, tindrà una segona part, que preveu publicar a finals del 2025, i que tindrà com a objectiu restaurants d’un altre perfil, del qual, de moment, prefereix guardar-se els detalls.

Entusiasta, amable i bon conversador, Josep Jou, convertit després de la bona acollida del seu llibre en un influencer gastronòmic dels d’abans, de paper i bolígraf, recomana defugir «les xarxes socials» a l’hora de buscar consell per dinar: «només serveixen per confondre’t».