És aquesta la imatge més antiga de Manresa?

El pintor i fotògraf manresà Benet Cabanes i Prunés (1821-1875) va ser el primer en obrir un estudi de fotografia a Manresa. Ho va fer per la festa major de l’any 1858. I passarà a la història, també, per ser el primer manresà en fotografiar una vista panoràmica de la ciutat, el 1859, una imatge que forma part de l’arxiu del col·lecionista i estudiós manresà Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa, 1953). És també l’autor de la fotografia més antiga que s’ha trobat de la ciutat? Si es considera, com s’ha fet fins ara, que el fotògraf anglès Charles Clifford és l’autor de les imatges més antigues que es conserven i es coneixen de Manresa, datades del 1860, així seria.No, si es confirmés la hipòtesi que defensa l’historiador local Jordi Sardans, que argumenta que les imatges de Clifford serien de dos anys abans, del 1858, perquè en la del Pont Vell sota la via del tren hi apareix el Molí nou enderrocat aquell any. 

Una línia d’estudi oberta que, segons Vila-Masana, autor de l’exhaustiu volum La fotografia a Manresa. Dels inicis a l’any 1939, editat per Parcir per celebrar 50 anys i que es presenta dilluns (19 h) a la Plana de l’Om, «no es pot descartar» perquè el fotògraf anglès va viatjar a Cardona l’octubre del 1858, on va signar en el llibre de visites del Museu de la Sal. Una dada que s’explica en el treball de Vila-Masana que, a més del llibre físic, inclou la innovadora ressenya biogràfica de 157 fotògrafs que van retratar la ciutat o els seus ciutadans aquells anys i que es pot consultar a través d’un codi QR que trobaran en el mateix llibre o, també, a la web del Museu Comarcal de Manresa (museudemanresa.cat). Com explica l’autor, només les ressenyes biogràfiques, ordenades per ordre alfabètic, ja donarien «per fer un altre llibre». I, entre els grans noms destacats, el que obre el reportatge: Benet Cabanes i Prunés, avi de l’escenògraf Mestre Cabanes.

 La fotografia a Manresa. Dels inicis a l’any 1939 s’ha editat com a desè volum de la reeixida col·lecció de Parcir, «Història Gràfica de Manresa», iniciada el 1990 i que publicava el darrer volum l’any 2000, una de les col·leccions, a parer de Vila-Masana, que inclouen «els millors llibres editats mai a la ciutat».El nou volum, de més de 500 pàgines, conté, sumant les imatges que s’aporten a les ressenyes biogràfiques, més d’un miler de fotografies, en bona part inèdites o poc divulgades provinents majoritàriament de l’arxiu personal de Vila-Masana però també d’arxius públics i privats.

El volum, amb el qual, apunta l’editor i llibreter Antoni Daura, es «reprèn excepcionalment la col·lecció amb un nou disseny gràfic», s’ha editat a proposta de Vila-Masana per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la llibreria manresana. Un treball amb què el col·leccionista i estudiós posa a l’abast d’historiadors o, senzillament, amants de la imatge, un recorregut pel orígens de la fotografia a Manresa, dels inicis a l’any 1939. Per què fins aquesta data? Segons Vila-Masana, perquè, després de la Guerra Civil, Manresa és una ciutat «apàtica, subjugada, sense el motor de les entitats de la societat civil. L’arribada de la dictadura suposa un trencament a tots els nivells». També, reconeix, «cal deixar un temps per fer història».

El volum es divideix en 29 capítols, més els pròlegs i l’epíleg. Vila-Masana comença amb les primeres imatges disponibles de la ciutat: les pintures i els gravats fins arribar a les fotografies. El primer que destaca l’autor és que «els primers fotògrafs eren pintors» i és que «el naixement de la fotografia i del retrat va revolucionar la pintura».De la daguerrotípia –que va introduir Cabanes a la ciutat– a la fotografia, petita i, inicialment, per a retrats d’encàrrec. Faltaven pocs anys per a les primeres panoràmiques de la ciutat, com les de Clifford, que, segons Vila-Masana, «quant a qualitat, són insuperables». Entre el 1860 i el 1880, «la fotografia artística va esdevenir un negoci» i l’inici de la competència entre fotògrafs, com els germans Cabanes, Agustí Capmany, Francesc Armengou, Josep Marsal. Un xic més endavant ja començarien els recanvis generacionals. A l’inici de la dècada de 1870, com s’explica en el llibre, «Manresa tenia tres estudis fotogràfics per a 16.193 habitants»; també en la dècada dels 80 i dels 90 del segle XIX. 

A més d’explicar l’evolució de la fotografia a Manresa (social, comercial, artística i fins a la seva popularització) i de donar veu a tots els fotògrafs fins ara coneguts, professionals en actiu, aficionats o passavolants, el volum de Vila-Masana contextualitza cada fotografia en la seva època a través de l’evolució de la història d’aquesta disciplina, que remet al context polític, social, econòmic i cultural de la ciutat al llarg de 81 anys (1858-1939). Entre les diferents temàtiques, la riuada del 12 d’octubre del 1907, el centenari de les batalles del Bruc i la Setmana Tràgica, exhaustivament documentades, i el primer reportatge aeri de la ciutat, el 1926, del fotògraf d’origen manresà Josep Gaspart; n’hi hauria dos més, el 1934 i el 1936. El llibre no oblida ni la impressió d’imatges en diaris o llibres i les postals, que van ser, com diu l’autor, «vehicles del testimoni col·lectiu».

PRESENTACIÓ, DILLUNS

La fotografia a Manresa. Dels orígens a l’any 1939, de Joan Vila-Masana Portabella, es presentarà dilluns (19 h) a la Plana de l’Om de Manresa. El volum celebra el 50è aniversari de la llibreria Parcir i s’inclou en la col·lecció «Història gràfica de Manresa». A la fotografia de la portada, d’entre 1895 i 1890, s’hi pot veure el besavi de l’autor, Joaquim Portabella d’Argullol, en un punt del balcó de Sant Pau. Al mig, una màquina fotogràfica portàtil amb el trípode.

CINC IMATGES

QUI VA SER EL PRIMER? A dalt, vista panoràmica fotogràfica de Manresa, realitzada el 1859 i atribuïda a Benet Cabanes i Prunés. Va ser feta des del balcó de Sant Pau. A sota, tercera fotografia de les 4 atribuïdes a Charles Clifford el 1869, titulada «La catedral» i realitzada des del camí de la Cova. Una nova hipòtesi per acabar d’estudiar data les imatges de Clifford el 1858.

CARTE DE VISITE. Un retrat familiar. La postura de la nena petita és estranya: era difunta. En aquests casos era costum fer una fotografia familiar de record. La fotografia és de Benet Cabanes, del 1870.

LES POSTALS. A partir del 1887 comença l’edició de postals. Aquesta, editada entre 1896 i 1900, correspon a un grup de cases situades al camí de Joncadella, avui cruïlla de Guimerà, Barcelona i Alcalde Armengou.

UN VERMUT DE POSTAL. Fotografia a la terrassa del Royal Bar el 1915, a la cantonada del passeig de Pere III amb el carrer de Casanovas. Amb clientela masculina i amb el servei infantil. Va ser editada com a postal.