Quan la màquina va escoltar la música de Manel Camp

Escoltar. Això és el que faria un pianista en un duet amb un altre pianista. Escoltar-lo. Per saber com continuar. I escoltar, «no només generar» ambients sonors, és el que fa la IA. Ho va comprovar el compositor i pianista manresà Manel Camp, protagonista de l’«experiment», juntament amb els enginyers Josep Maria Comajuncosas i Philippe Salembier, responsables de projecte Piano+AI, que va omplir la sala gran del Casino en una de les activitats estrella de les jornades professionals. Quan Camp tocava, la «màquina» responia amb paisatges sonors que s’adaptaven a la melodia; en realitat, com explicava Comajuncosas, «al pianista».

La idea, ras i curt, és que la màquina faci «un acompanyament intel·ligent» i si el pianista és bo, com era el cas, «encara millor» per a la màquina (i per al públic): «Com més habilitats tingui l’intèrpret» més fàcil és que home i màquina es «retroalimentin». I contra més ús, millor acoblament. Com una parella ben avinguda (i amb un punt de predictibilitat) per a una tecnologia que, apuntava l’enginyer, està encara «a les beceroles» . Quan començava la màquina, Camp improvisava sobre les textures sonores amb un somriure, mirava al públic i es concentrava. Per on sortirà la màquina? «Quan ella proposa no ho fa en la lògica natural però jo he vingut a jugar», explicava el manresà, que va gaudir d’una experiència que abans de presentar en públic només havia assajat dues hores abans.

Qui no havia tocat ni una tecla va ser un dels assistents a les jornades, Gabriel Jiménez, del col·lectiu NFT: «Què passaria si toca el piano algú com jo que no en té ni idea?», va demanar. Resposta: «Prove-m’ho!». I la màquina el va escoltar.

MÉS IA A LA FIRA

«Berenguera»: Qüestionar-se què és veritat i què és mentida i què fa que un relat s’accepti com a cert. L’espectacle Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, que ahir s’estrenava a la fira, proposava aquest debat i ho feia utilitzant la Intel·ligència Artificial. Una tecnologia que, enguany, s’ha incorporat a la Mediterrània, en aquest cas amb la posada en escena de l’obra i vida d’una tal Berenguera de Vilamur, trobadora, mística i científica, nascuda al segle XII. O no era ben bé així?

«NI.U»: El segon espectacle amb IA va ser Ni.U, el darrer projecte de Núria Andorrà, inspirat en el paisatge i la gent de la Vall del riu Corb, en el canvi climàtic, en les dificultats dels pagesos per treballar la terra i en la cultura d’arrel que s’ha transmès pel boca-orella. Emmirallant-se en les cançons de pandero quadrat que es tocaven a la zona, Andorrà barreja la música contemporània, l’electrònica i experimental amb la lliure improvisació per mantenir l’obra viva i la reacció a temps real de les intèrprets.