El «Terminator» de Berto Romero sacseja els estudiants

Els noms de Reagan i Tatcher sonen tant marcians als joves estudiants d’avui en dia com el títol d’una pel·lícula que fa quaranta anys va causar un gran impacte i que l’evolució del món fa que continuï vigent. A la vora de 170 alumnes de l’Escola Diocesana (1r de batxillerat) i l’Institut Sant Jordi (2n d’ESO) de Navàs i el Lacetània (4t d’ESO) de Manresa han vist plegats aquest dimarts Terminator a la sala 1 de Bages Centre gràcies a la inesperada proposta de Berto Romero, l’actor i presentador cardoní que va convèncer els organitzadors del Clam que el llargmetratge de James Cameron és cinema social.

«Moltes vegades no valorem les coses que ens envolten, perquè de cop i volta tot pot desaparèixer», va apuntar una de les assistents en una de les intervencions més lúcides de la jornada. La noia es va fixar en la colpidora escena de dos nens famèlics que miren un aparell de televisor buidat d’on surten només dues flames, en el món apocalíptic que descriu el film protagonitzat per Arnold Schwarzeneger, Linda Hamilton i Michael Biehn. Una caverna platònica embolcallada de distopia.

Berto Romero va aparcar la faceta còmica i va exhibir dots de cinèfil virtuós en una de les propostes més arriscades del Clam. La direcció del festival li va donar una Carta blanca i la resposta del bagenc va ser una mirada social a un film d’acció i ciència-ficció fill d’uns temps reaccionaris -els de Reagan i Tatcher-, guerra freda, capitalisme desbocat, amenaça nuclear i preocupació pels efectes inquietants de la tecnologia.

«La meva intenció és dir-vos que cal entrenar la mirada per veure més coses de les que aparentment hi ha en una pel·lícula», va confessar Romero als estudiants. «Terminator va ser una de les últimes pel·lícules abans del trucatge digital, i potser es nota en alguns aspectes, però en el terreny de les idees va ser una cinta avançada al seu temps», va afegir després que diversos escolars, membres de ple dret de l’era Tik Tok, mostressin sorpresa pels envellits efectes especials o les incoherències de les línies temporals. Recordem que en el film a una dona del 1984 la visiten dos personatges del 2029, un any on el món està dominat per les màquines després d’una devastadora guerra nuclear de la que n’han sortit malparats i perdedors els humans.

«A mi m’ha agradat molt», va declarar una altra jove, «però m’he fixat en com tracten la dona protagonista i em pregunto si no hem anat a pitjor». Una reflexió afinada que el presentador va aprofitar per explicar que «en el cine que es feia als anys 80, la dona sempre era un objecte sexual o algú a qui un home ha de protegir; hem de tenir en compte que els 80’s van ser conservadors, el moviment feminista va perdre força, però Terminator va ser una de les primeres representacions que va fer el cinema d’una dona empoderada», talment com un altre títol icònic, Alien, amb Sigourney Weaver cinc anys abans, va recordar.

Les pors d’uns temps propers i llunyans alhora són els batecs que donen vida a una cinta que a més d’un haurà sobtat veure en la programació d’un festival de cinema social. Però Berto Romero, parlant de la deshumanització de les màquines i les pors de la contemporaneïtat, va estendre un pont de plata entre passat i present per ajudar els joves a intentar entendre el món en el que s’estan endinsant.