L’estrena de «Golfes» empodera el públic del Kursaal

Cinc dones de cinquanta anys i una motxilla vital carregada a l'esquena decideixen ocupar les velles golfes d'un edifici a punt de ser enderrocat. Aquest és el punt de partida de Golfes, l'obra escrita per l'autora manresana Àngels Fusté, guanyadora del premi El Galliner a textos teatrals dels Lacetània, que aquest diumenge es va estrenar a la Sala Petita del Kursaal en dues funcions amb les entrades exhaurides. En total van ser 345 espectadors que van aplaudir una obra que deixa un missatge clar: mai és massa tard per canviar el rumb de la pròpia vida.

L'obra dirigida per Jordi Gener i interpretada per la mateixa autora i les quatre ideòlogues del projecte, Sílvia Suñol, Montse Segon, Montse Sala i Rosalia Jiménez, situa de seguida l'espectador a l'escenari on transcorrerà tota la història, les velles golfes d'un edifici a punt de ser enderrocat que anys enrere havia estat un espai de trobada i de confidències per a les protagonistes. Per tal d'impedir que un banc destrueixi el lloc que havia testimoniat els seus somnis de joventut, decideixen fer una petita bogeria i trencar amb les seves vides monòtones.

A partir d'aquesta decisió, contrària a les seves famílies i als seus principis, la trama mostra com aconsegueixen canviar el rumb de l'edifici, que volen convertir en un espai comunitari per als veïns, però també com canvien el rumb de les seves vides. Són cinc dones amb situacions familiars i laborals diverses: una és periodista, està casada i s'ha enamorat d'un company de feina, una altra és mestra i està cansada que els fills l'hagin convertit en la seva serventa i n'hi ha una altra avorrida de fer de dona "florero" i només dedicar-se a acompanyar el marit als viatges de feina...

Tenen vides diferents les unes de les altres, però les uneix aquella amistat on troben el refugi per ser elles mateixes i expressar els seus neguits i frustracions i també la necessitat de voler deixar-se sorprendre per la vida, sentir que el futur encara els pertany i que poden prendre decisions per canviar les seves vides. L'obra és una reivindicació sobre el fet que l'empoderament no té edat ni gènere a partir d'una història amb moments d'humor, com quan es posen a ballar la mítica Dancing Queen d'ABBA, i moments emotius, com l'aparició de la cinquena amiga al final de l'obra, interpretada per Fusté, que té un missatge important per dir-los que determina el final de la història.

Entre riures i alguna llàgrima, el públic va aplaudir un muntatge que també es representarà el 8 de març a Castellbell i el Vilar i que podria sorprendre amb més representacions en el futur.