Antoni Roixes torna a exposar a Manresa després de vuit anys

El pintor manresà inaugura aquest dissabte a la botiga Killing Weekend una mostra que proposa un joc visual a través de formes geomètriques

Titulada "Anatomia", l'exposició, olis de mitjà format, es podrà visitar fins al 16 de maig

Cavall, part d'una de les obres de l'exposició

Cavall, part d'una de les obres de l'exposició / Roixes

Susana Paz

Susana Paz

El 2016 va celebrar dues dècades de pintura amb una mostra al ja desaparegut Espai Rubiralta; llavors, encara vivia a Mèxic i tornava de passar cinc mesos al Japó. Dos anys més tard, el manresà Antoni Roixes (1973) canviava l’argument vital i s’instal·lava a l’Alt Berguedà, a Vallcebre. Ara, amb una filla de 16 mesos i desvinculat dels negocis al país mexicà, es dedica a turisme rural. Però pintar continua sent una «necessitat» que té clar que conrearà «tota la vida». Aquest dissabte, l’artista manresà torna a exposar a la capital del Bages després de 8 anys i ho fa a Killing Weekend Store (Born, 8) amb una petita selecció d’obra inèdita (set peces de mitjà format) creada fa dos anys que encara no havia sortit de l’estudi. La mostra s’inaugurarà a les 7 de la tarda i es podrà veure gratuïtament fins al 16 de maig. La seva última exposició va ser el 2019 al restaurant Ca l'Amador, a Josa del Cadí.

Anatomia

Amb obra repartida per Mèxic (on va compaginar art i negoci hoteler), Estats Units, Austràlia o el Japó, el manresà ha tornat a l’oli dels seus inicis -i amb aquesta tècnica, diu, no es pot tenir pressa- amb les obres que formen part d’Anatomia i que s’aparten del surrealisme-pop i de l’expressionisme colorista que havia definit, majoritàriament, bona part de la seva producció anterior.

Ara, Roixes abraça una mena de «figuració» que amaga un dibuix «a través de formes geomètriques». Jugar -de manera més crítica, més sarcàstica, més òbvia o amb més sentit de l’humor- ha estat sempre un dels punts forts de l’artista manresà; ara també, amb un joc visual que, apunta, «captiva l’ull i convida l’espectador a treure l’entrellat» per acabar descobrint un gat, un cavall, un orangutan o una ovella -amb tota l’ossamenta-, passant per un estol d’ocells o de peixos. Li agrada la ciència i l’estructura dels éssers vius i l’emmascara entre traços de blanc i negre. Tonalitat que utilitza quan se sent «positiu»; el color el fa servir com a «teràpia». Però en aquests moments no la necessita.

Se sent «feliç» i està molt content d’una exposició que, assevera, ha quedat espectacular» en un espai «magnífic» i que s’adiu amb l’objectiu de la marca: «apropar l’art i la cultura a la ciutat», com diu Alba Martínez, dissenyadora de Killing Weekend. Explica que ha viscut de l’art, però no solament de la pintura i que espera que la filla creixi per tornar a sortir al mercat internacional. De projectes en té per engegar «quan arribi el moment». Les obres exposades -«per fer cada quadre puc trigar de mes a mes i mig»- es posaran a la venda amb un preu que oscil·la entre els 2.000 i 4.000 euros.

Antoni Roixes

Antoni Roixes / Arxiu particular

L'ARTISTA

Antoni Roixes va néixer el 8 de març del 1973 a Manresa i es va formar a l'escola Massana de Barcelona. Va estudiar a la Badia Solé i fins al 13 anys a Igualada, al col·legi Mestral, de l'Opus Dei. Abans de marxar a Nova York, on el 1996 faria la seva primera exposició a l'hotel Gershwin, decorat per Andy Wharhol, havia treballat als supermercats Rojas (n'és fill) i va crear a Manresa la primera pàgina web d'un supermercat online. A part de Catalunya, les seves obres han estat exposades a Mèxic, on hi va viure 15 anys, Estats Units i el Japó.

Macchina Iniziata

Amb l'obra titulada Macchina Iniziata i creada amb tècnica mitxa, l’artista reflexiona a través del metge i inventor Guido da Vigevano (1280–1349), el primer científic que va utilitzar imatges per il·lustrar les seves descripcions anatòmiques, sobre el coneixement humà: de com s’entenia el cos humà en el segle XIV fins a la Intel·ligència Artificial i com aquesta ha entrat a formar part de les nostres vides sense saber encara fins «a quin punt ens afectarà. Deixarem de pintar? Deixarem d’escriure? Deixarem de pensar?». El quadre mostra un cos inspirat en l’obra da Vigevano (esquelet i òrgans interns) però «transformat en un robot».