La Farsa s’apunta a la intriga en una obra on res és el que sembla

Fa més de mig segle que Ira Levin va escriure L’habitació de Verònica i companyies de teatre d’arreu continuen representant-la perquè el magnetisme de l’argument és difícil d’ignorar. «És un thriller psicològic angoixant», admet Angelina Vilella, que dirigeix el muntatge que de la peça del dramaturg nord-americà estrena avui La Farsa al Teatre Municipal del Berga, amb Anna Pascuet, Josep Maria Suades, Marc Corominas i Laia Tor en el repartiment.

««Feia temps que em ballava pel cap muntar L’habitació de Verònica perquè fa vint anys, més o menys, l’havia vist fer a Berga amb uns actors molt bons», explica la polifacètica artista i activista cultural, que el 2022 va ser distingida amb el Premi d’Honor de Cultura del Berguedà. «Un dia vaig començar a buscar-la per internet perquè és una obra molt especial, no pertany a cap dels gèneres que hàgim fet fins ara a La Farsa, com la comèdia, el sainet o el drama», afegeix.

El text de Levin, autor de novel·les de tanta anomenada com Els nens del Brasil i Rosemary’s Baby (en la qual es va basar Roman Polanski per a la pel·lícula La llavor del diable), comença amb la trobada fortuïta entre un matrimoni d’avançada edat i una parella jove. Els Mackey estan astorats perquè la noia s’assembla molt a la Verònica, la filla de la família a la qual ells van servir, els Brabissant, i que va morir fa temps. L’últim membre de la nissaga és la germana de la Verònica, una dona vella i senil que viu en el passat, i els Mackey li demanen a la Susan si es pot fer passar per la Verònica durant una hora per alleugerir el patiment de la dona.

Amb aquest argument, sembla evident que la intriga i el patiment estan assegurats. «L’escenografia, la música, el vestuari, els personatges, ... tot està cuidat fins a l’últim detall per tal que la gent es trobi dins d’una atmosfera de realitat. Però fins i tot s’ha previst un col·loqui postfunció per parlar de tot allò que no hagi quedat clar. «L’obra està molt ben escrita», opina Vilella: «Levin aprofundeix en la psicologia dels personatges».

En el paper de la Susana hi trobem Laia Tor, que fa sis anys, quan en tenia 13, va interpretar l’Anna Frank en una recordada producció de la companyia berguedana basada en el conegut dietari d’una noia que va acabar presa pels nazis i morint al camp de Bergen-Belsen. «Es passava l’estona tancada, com l’Anna Frank, i aquí també, perquè no surt de l’escenari en cap moment», explica Vilella valorant la feina dels intèrprets d’una peça difícil que «hem muntat en dos mesos i aprofitant els moments en què tots hi podíem ser».

Sobre la fusta del Teatre Comarcal ja hi ha muntada l’habitació de la Verònica a punt per a l’estrena d’aquest dissabte. «Hi ha una porta, un pany i una clau que són el cinquè personatge de l’obra», assegura Vilella, afegint que el decorat també inclou llit, divan, lavabo i una finestra en una geometria d’escaires i cantonades, sense línies rectes.

«És difícil trobar thrillers teatrals», reconeix la directora: «tenim les obres de l’Agatha Christie, però són més previsible i no tenen aquest punt d’angoixa de L’habitació de Verònica. El cine ho té més fàcil perquè pot jugar amb les imatges, els clars, les foscors, ... i per això es fan molts thrillers». Després de les dues funcions del cap de setmana, la intenció és moure la peça i ja hi ha previst un bolo a Gironella. Com sempre, però, tot dependrà de les sensacions: «quan hàgim fet l’estrena, veurem fins on podem arribar i on podem anar».

Un dels destins per a l’obra podria ser el Teatre Conservatori de Manresa, pel qual Vilella sent estima i que trepitjarà el proper 28 d’abril amb una funció d’Una vella, coneguda olor que també té actualment La Farsa en cartell. «És una obra especial, la primera que va escriure en Benet i Jornet després d’haver fet la mili a Berga», recorda.