Pep Molist: «En el titular de Sant Jordi mai no apareixen els llibres més venuts d’infantil i juvenil»

El 1994, va publicar el seu primer llibre El tren que fa xup xup. Des de llavors, la seva biblioteca personal suma més de vuitanta obres editades i continua sumant títols. Especialista en literatura infantil i juvenil, l’escriptor manresà Pep Molist (Manlleu, 1965), responsable de l’àrea infantil de la Biblioteca del Casino, presenta per aquest Sant Jordi dues novetats en un any que, explica amb un somriure, ha estat «bastant florit». Aquest dimecres (19 h) parlarà a la llibreria Papasseit de Manresa de Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes (El cep i la nansa), un títol que introdueix a «petits i grans» en la figura del poeta quan se celebra el centenari de la seva mort. Ho fa a través dels «fets més destacats de la seva biografia», que s’acompanyen d’un poema amb les il·lustracions de Christian Inaraja, amb qui Molist ja ha treballat diverses vegades.

No és la primera vegada que Molist apropa poetes i poesia a tots els públics; ja ho va fer amb Martí i Pol, Maragall i Espriu amb l’editorial Baula. Una idea que va manllevar quan va veure un llibre sobre Pessoa a Lisboa: «per què no fer-ho amb els nostres poetes?», va pensar. El dedicat a Salvat-Papasseit el tenia guardat en un calaix. No són, diu, «projectes de sortida fàcil» però solen trobar una escletxa en les commemoracions, com ara la del poeta barceloní. 

Nelly Bly

El 1889, que una dona fes la volta al món no era de rebut. Però la periodista nord-americana Nelly Bly ho va fer. Va seguir les passes del personatge de ficció Phileas Fogg i ho va aconseguir... en 72 dies, sis hores i onze minuts. Seria la primera dona en fer la volta sense la companyia d’un home i una pionera del periodisme d’immersió. La història d’aquest viatge (on trobaran les primeres càmeres Kodak) i del que es necessita per fer un viatge (mitjans de transport, dietari...) és el que explica Molist al llibre il·lustrat 72 días y un vestido: La vuelta al mundo de Nelly Bly, que acaba d’arribar a les llibreries i que el manresà ha publicat amb l’editorial bilbaïna A fin de cuentos, amb les il·lustracions d’Ina Hristova. «Fa 5 o 6 anys vaig sentir a parlar de Nelly Bly per primera vegada i em va interessar moltíssim. Té una vida apassionant. Bly volia fer reportatges, però l’únic que li oferien eren temes de moda, decoració, llar... Va fingir estar boja perquè l’internessin en el centre psiquiàtric de dones a l’illa de Blackwell per poder escriure sobre el tema. I, després, va fer la volta al món. Com que era una dona necessitava molt equipatge... Lluitava contra els prejudicis i contra un personatge de ficció. Va trencar tabús», explica Molist.

A proposta de l'escriptor

Tant el llibre de Salvat-Papasseit com el dedicat a Bly («l’editorial ha fet una feina exquisida»), que també tenia en un calaix, han sortit al mercat a suggeriment de l’escriptor, que va enviar les propostes als editors. «Llibres de coneixements» que s’allunyen, curiosament, del que més escriu: ficció i, darrerament, poesia. «La majoria dels autors no podem viure dels llibres així que faig el que em ve de gust a cada moment». Com la novel·la, a mig camí entre infantil i juvenil, que publicarà per la Setmana del Llibre, a la tardor. Però, com explica, el gènere continua sent «molt invisible, molt oblidat en els mitjans generalistes. És el que no apareix mai en el titular dels mes venuts de Sant Jordi, com si jugués en una lliga inferior». I tot i que potser es publica en «excés» (suposa entre el 20 i el 25 % del total) «hi ha llibres de molta qualitat: s’adreça a infants que s’estan formant com a lectors i no li donem la importància que es mereix».