Canes 2024: La Palma d’Or de Canes recau en el cinema independent de Sean Baker

El festival de Canes va ratificar el realitzador nord-americà Sean Baker amb el lliurament de la Palma d’Or. El seu nou film, Anora, va aconseguir un consens absolut entre els espectadors del festival, que van més que aplaudir aquesta ventafocs sexual que sembla la Pretty woman que hauria pogut escriure John Cassavettes.

La presidenta del jurat, Greta Gerwig, va voler emfatitzar en el seu discurs de lliurament la «humanitat» d’aquesta comèdia romàntica que evoluciona cap a un thriller tant imprevisible com irresistible. Baker havia anat acumulat presències celebrades a Canes amb The florida project i Red rocket, sense cap premi, però finalment ha acabat enduent-se el premi gros i demostrant que és un dels narradors independents nord-americans més destacats del moment. La distribuïdora Neon fa cinc anys que va darrere del film que guanya la Palma d’Or. Una dada més que significativa que explica el seu olfacte implacable pel millor cinema d’autor internacional.

El gran premi del jurat se’l va endur All we imagine as life de Payal Kapadia. Un premi molt important per a l'Índia, que feia 30 anys que no entrava en la secció oficial i que ha aconseguit el segon guardó en importància amb un treball d’una realitzadora amb una identitat gens convencional i carregat de poeticitat sostractiva.

Emilia Perez, de Jacques Audiard, va sortir molt destacada en el palmarès amb el premi del jurat i el premi per a tot el repartiment femení: Selena Gomez, Zoe Saldaña, Adriana Paz i l’espanyola Karla Gascón, l’única present ahir a Canes i que va oferir un discurs d’allò més encès i reivindicatiu. El film serà distribuït per Netflix que, amb tota seguretat, convertirà les quatre actrius en aspirants als principals guardons de la temporada.

El premi al millor actor se’l va emportar Jesse Plemons, un dels intèrprets del film coral Kinds of kindness, de Yorgos Lanthimos. Plemons, a qui hem vist darrerament en una intervenció molt inquietant a Civil war, interpreta aquí a diversos estranys personatges en aquesta reflexió surrealista sobre l’amor i el poder del director de Poor things i Langosta.

El portuguès Miguel Gomes va rebre el premi al millor director per Grand Tour, un guardó que reconeix la manera personalíssima de treballar d’aquest realitzador difícil, però que ha aconseguit ficar-se la butxaca a la crítica més exigent de Canes amb aquest treball que mira enrere en la història del cinema. I el jurat va decidir inventar-se un premi «especial» per a l’iranià Mohammat Rasoulof per The seed of the sacred fig. Un guardó que ha deixat a tothom amb una certa insatisfacció tenint en compte les reaccions entusiastes que el film havia obtingut i el premi Fipresci de la crítica a la millor pel·lícula.

I va tancar el palmarès de les pel·lícules més destacades The substance, amb el millor guió per a Coralie Fargeat, remarcant la fortíssima veu autoral de la realitzadora de Revenge. Un guardó que explica fins a quin punt aquesta proposta de cinema gore és també un sòlid retrat sobre l’envelliment femení i les paradoxes de Hollywood. En definitiva, uns premis que han reconegut bona part dels films excel·lents que havien destacat i que fan de Canes el festival de cinema internacional de referència.