Canes (dia 11): Especulant amb el palmarès

Darreres hores abans del veredicte del jurat al festival de Canes. El moment perfecte per acabar de repassar els darrers films projectats aquí i per començar a especular sobre quins títols poden acabar dins del palmarès.

Fora de competició, hem pogut veure dos documentals meravellosos. El primer és un homenatge emotiu al cinema, Spectateurs!, d’Arnaud Desplechin, realitzador de Cuento de navidad i Tres recuerdos de mi juventud. A través de la seva biografia com a cinèfil, Desplechin s’apropa a reflexions tant entranyables com fascinants sobre el setè art, especialment des de la perspectiva del públic. El segon és Ernest Cole: Lost and found, de Raoul Peck, una obra mestra del gènere del documental social que retrata una figura clau de l’art fotogràfic, que va ser testimoni de l’Apartheid, però també de les paradoxes d’una ciutat tan complexa com Nova York. El resultat és un altre treball reivindicatiu i imprescindible de Raoul Peck, director de la molt premiada I am not your negro.

En secció oficial hem vist dos films que han agradat molt a la crítica, tot i que estan lluny de ser adreçats a un públic popular. Grand tour, delportuguèss Miguel Gomes, és un cinema pur, de complexitat i llibertat sorprenents, que mira al passat de la història amb el mateix afany de reescriure’l amb el qual encara el llenguatge cinematogràfic; i All we imagine as light, la primera pel·lícula índia que ha entrat en secció oficial en els darrers 30 anys, un molt subtil drama amb bonics elements metafòrics al voltant de la transcendència de la llum.

Si el jurat que lidera la realitzadora Greta Gerwig (Barbie) i que integra Juan Antonio Bayona (La sociedad de la nieve), vol apostar per la cinefília més militant i arriscada podrien ser dues opcions possibles. Però els films que sonen més per a aconseguir la Palma d’Or son, per aquest ordre, Anora, de Sean Baker, Emilia Perez, de Jacques Audiard, i Bird, d’Andrea Arnold. Tampoc es descarta la iraniana The seed of the sacred fig, de Mohammad Rasoulof, que ve acompanyada de la càrrega política que suposa l’exili que acaba d’emprendre el seu director.