Canes (dia 10): La joventut de Donald Trump en una sàtira del director iranià Ali Abbasi

Sovint el cinema retrata figures públiques, del passat o del present, que mereixen convertir-se en personatges de ficció, per elogiar-los o per criticar-los. És el cas de dues de les darreres propostes a competició a Canes. La primera ens vol explicar la joventud de Donald Trump, expresident dels EUA i candidat de nou a una temuda reelecció. Interpreta el complex paper protagonista un magnífic Sebastian Stan, el soldat de l’hivern als films de Marvel, i l’acompanya un igualment prodigiós Jeremy Strong, de Succession, interpretant al polèmic advocat i assessor Roy Cohn. Un rol tan infame en la vida real, però tan potent des d’un punt de vista dramàtic, que va donar a Al Pacino l’Emmy televisiu al millor actor i el Tony teatral a Nathan Lane en la mítica Angels a Amèrica, partint del text de Tony Kushner. El brillant director iranià Ali Abbasi, responsable de les impecables Border i Holy Spider, ha tornat a fer un gir en la seva carrera en afrontar aquesta sàtira on se suma també, en el paper d’Ivana Trump, la hilarant Maria Bakalova, coneguda per ser nominada a l’Oscar amb el seu treball a la segona part de Borat. Tots tres son clarament carn d’Oscar per a la pròxima edició. Si Sebastian Stan guanyés el premi al millor actor aquí a Canes per The apprentice repetiria guardó després d’endur-se’l a Berlín, en aquest cas per A different man.

I també està més que premiable Chiara Mastroianni interpretant el seu pare en la preciosa Marcello mio, de Christophe Honoré. El film és molt més que un homenatge entranyable perquè enllaça nombrosos nivells narratius al voltant de la decisió (fictícia) de la mateixa Chiara d’assumir la personalitat de Marcello. La interacció amb la seva mare, Catherine Deneuve, i amb la realitat més immediata del cinema europeu, fan de Marcello mio un esdeveniment cinèfil, una divertidíssima comèdia i, pel meu gust, el millor film que ha signat Christophe Honoré fins avui.