Guillem Cabra: «El premi de Màlaga és una empenta per continuar creant»

«Reconeixement, visibilitat i prestigi. Per a nosaltres és important, però més enllà del llargmetratge, el premi és de justícia poètica per al Francesc Fortí i la Francina Surinyach. Per com han resistit més de cinquanta anys». El sallentí Guillem Cabra, codirector amb la barcelonina Mar Clapés del documental Binu, història de dues estrelles, argumentava així la rellevància que suposa guanyar una Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga. Ho van aconseguir dijous a la nit en rebre el premi del Jurat al millor llargmetratge de la secció «Cinema Cocina». 

Binu, història de dues estrelles competia amb una quinzena de treballs més, però l’opera prima de Cabra i Clapés va fer el ple al quinze amb la història del Francesc Fortí i la Francina Surinyac, xef i cap de sala d’El Racó d’en Binu, d’Argentona, protagonistes d’un documental que mostra l’èxit i la decadència del primer restaurant català que va aconseguir dues estrelles Michelin fora de Barcelona... però que al cap d’uns anys van rebutjar-les perquè «no premiaven la cuina ni la gastronomia, sinó el luxe».

El treball, produït per La Manchester, es va estrenar al festival de cinema de Cambridge, l’octubre de l’any passat, i haver estat seleccionats a Màlaga, un dels festivals de referència de l’estat, ja era «tot un premi. Nosaltres no tenim cap trajectòria al darrere, som desconeguts», explicava ahir Cabra des de la ciutat andalusa. Guanyar aquest premi suposa «una empenta per continuar creant. L’aval d’un festival així ens ajudarà a portar-lo a altres certàmens i, potser, al restaurant els sonarà més el telèfon». 

El documental, que ara engegarà la roda de festivals estatals i internacionals, és un projecte, apunta Cabra, «rodat de manera observacional, amb un equip molt reduït, amb un pressupost modest, de manera molt artesanal». Plantejat amb la mínima intervenció, intentant, diu, «ser gairebé invisibles» per dotar de total protagonisme una història i uns personatges en els seus moments més «genuïns i quotidians». Un documental, explica, que de vegades sembla «ficció» pel «tractament cinematogràfic» i que té «amor, passió, gastronomia, alguna traïció i un final feliç» a través d’una parella «singular, amb caràcter» que fa més de mig segle que manté una cuina i un estil difícil de trobar «enlloc». 

Un aspecte destacat del treball és la comicitat, que no sempre «es troba en els documentals», remarca Cabra, però que ha vingut servida en safata pels dos protagonistes. «Tots dos es mengen la càmera, no tenen pèls a la llengua. No tenien res a perdre i en tot cas, tot a guanyar». Van ser un centenar d’hores de rodatge que s’han concentrat en 80 minuts. I, pel que sembla, El Racó d’en Binu torna a omplir la sala.