Destino publica 'La inflació alemanya', un recull d’articles de Josep Pla de la seva etapa de cronista a Berlín

El volum conté més de vuitanta textos sobre la crisi social i econòmica al país després de la Primera Guerra Mundial

L'editor de Destino, Jordi Cornudella; l'historiador Josep M. Fradera; i el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, presentant el llibre 'La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924' de Josep Pla.

L'editor de Destino, Jordi Cornudella; l'historiador Josep M. Fradera; i el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, presentant el llibre 'La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924' de Josep Pla. / x

Eli Don (ACN)

L’editorial Destino ha publicat ‘La inflació alemanya’, un nou llibre que recull el testimoni de Josep Pla com a cronista del diari ‘La Publicitat’ des de Berlín. El volum conté més de vuitanta articles escrits entre els anys 1923 i 1924 que parlen de la crisi social i econòmica al país. Juntament amb el també català Eugeni Xammar, Pla va recórrer bona part del territori per acostar-se als personatges principals del moment – com per exemple Adolf Hitler – però també copsar la realitat i la quotidianitat a través de la seva gent. Segons explica l’historiador Josep Maria Fradera, que n’ha escrit el pròleg, es tracta d’un recull “molt visual i entenedor” que esdevé, a la vegada, un dels punts àlgids de Pla com a periodista.

El llibre, editat per Xavier Pla, fa un recull de les diverses cròniques que va publicar Josep Pla com a corresponsal del diari ‘La Publicitat’ el 1923, ara fa cent anys. A conseqüència de les reparacions exigides a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, una forta crisi econòmica va fer que la moneda del país es desplomés, provocant una crisi social de grans proporcions. Tot i no saber alemany, Pla va ser enviat a Berlín, on juntament amb Eugeni Xammar – corresponsal de ‘La Veu de Catalunya’ – va retratar la situació des d’un periodisme d’allò més literari.

Tal com ha explicat Jordi Cornudella, editor de Destino, a la presentació del volum, el recull parla no només de la història “alemanya” sinó que també dona claus per entendre la situació “europea i internacional” d’aquell moment. Una radiografia feta per un “Pla periodista” amb articles de “primer nivell” que han “aguantat molt bé el pas del temps”.

En la mateixa línia, s’ha expressat el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, que ha assegurat que el llibre “omple un buit” que hi havia fins ara i que es tracta d’una oportunitat de llegir “un dels principals exponents del periodisme literari entre guerres”. Montero també ha recordat que en aquell moment era un periodista, d’uns 26 anys, que va relatar de forma “atrevida” i “entenedora” el fenomen de la inflació en aquell país.

A la vegada, ha posat en valor que la proposta hagi permès entendre millor aquesta faceta de Pla, que també el convertirà posteriorment en un “millor escriptor”. “Es tracta d’una sèrie que no ha perdut vigència, és prou llarga, autònoma, i cent anys després ens parla d’uns perills més o menys similars als de l’actualitat”, afegeix.

Un títol que va molt més enllà

Si bé el recull de cròniques de Pla porta per títol ‘La inflació alemanya’, Fradera ha assegurat que en realitat “no permet veure l’abast que planteja”, ja que hi ha un bon grapat d’elements dels que Pla va parlant als articles, així com d’altres que s’avancen als que portaran el país a la “catàstrofe posterior”, referint-se al nazisme i la Segona Guerra Mundial.

De fet, l’historiador assenyala que quan Pla arriba, el país es troba immers en procés de configuració de la unitat “molt complex”. Per altre costat, hi ha el tema dels deutes “que ha de pagar a la resta de països”. Un fet que es veurà reflectit en les cròniques, que parlen sobre “si podrà o no podrà pagar aquest deute”, ja que a la vegada és l’únic país perdedor “amb capacitat per treure Europa del forat de la postguerra”.

Segons Fradera, els tres grans eixos al voltant dels quals s’articulen els articles, en quant a la geografia, passen per Berlín, Renania i Baviera. En aquest darrer lloc, de fet, tenen lloc alguns dels punts d’inflexió més interessants, com per exemple la detecció de l’antisemitisme – un fenòmen “que preocupa i espanta” a bona part del conjunt alemany -, o fins i tot les posteriors històries ja relacionades amb Hitler.

De fet, sobre l’entrevista a Hitler, publicada per Pla i Xammar als seus respectius diaris, Fradera reconeix que es tracta d’una “qüestió discutida” i admet que no s’atreveix a dir si realment va passar o no. “La meva sensació és que no es va produir l’entrevista però, segurament sí que van visitar el diari del partit i Hitler va deixar anar alguna cosa”, explica, “va circular alguna cosa a l’ambient, ells en van prendre bona nota i ho van publicar”.

Finalment, l’historiador també posa en valor la capacitat de Pla d’oferir “testimonis molt visuals”, que fossin “entenedors pels barcelonins”. En aquest sentit, admet que l’episodi de la inflació està “molt ben retratat”, com també ho està la posterior implicació dels Estats Units. “Pla deia que és més fàcil opinar que descriure”, afegeix, “jo diria que el més complicat és descriure bé i no treure conclusions ràpides”.