«Inseparables»: Revisió feminista de Cronenberg

El primer que un es podia preguntar davant el mer esment d’un remake d’Inseparables era: «Com s’atreveixen a fer-ho?». La pel·lícula de David Cronenberg impacta avui com ho feia a la fi dels 80. Jeremy Irons estava insuperable com els bessons Beverly i Elliot Mantle, un parell de prestigiosos ginecòlegs inspirats en els veritables Stewart i Cyril Marcus, morts als 45 anys en un aparent pacte de suïcidi. Cronenberg creuava humor retorçat, drama tèrbol i, per descomptat, el seu habitual terror corporal per explicar un descens compartit per les espirals del plaer, l’addicció i la bogeria.

El primer que un es podia preguntar en saber que Rachel Weisz havia iniciat i protagonitzaria aquest remake en format sèrie, o que Alice Birch, guionista de la sublim Normal people, seria la seva showrunner, era: «Quan s’estrena?». La producció, que ja es pot veure a Prime Video, és el resultat de l’audàcia de Weisz. «Mai em vaig plantejar refer la pel·lícula sense més ni més», explica l’actriu britànica en una entrevista a El Periódico, del mateix grup que Regió7, des del festival Canneseries. «La meva idea era fer-la com a sèrie i explorar a fons la relació codependent entre les germanes. Com eren de brillants en les seves carreres i també de disfuncionals les seves vides privades. Em semblava un terreny psicològicament complicat, si més no».

Després de convèncer la productora Annapurna Pictures per posar-ho en marxa, Weisz va apostar per Birch per al lideratge creatiu de la sèrie. En aquells dies, el 2018, encara no s’havien estrenat les revisions de llibres de Sally Rooney que han solidificat l’estatus d’aquesta dramaturga com a guionista televisiva. Weisz havia quedat sorpresa, com molts, amb el seu treball adaptant Nikolái Leskov a Lady Macbeth, també revelació d’una actriu (Florence Pugh) i un cineasta (William Oldroyd).

A més de ginecòlogues

En la seva versió femenina i feminista, Bev i Ellie són, a més de ginecòlogues, obstetres avançades que busquen canviar la manera que les dones donin a llum, i tractar així de reduir l’encara massa alta mortalitat materna. El somni, sobretot de la segona, és crear una clínica experimental, encara que per aconseguir-ho hagin de col·laborar amb una dinastia farmacèutica a l’estil dels Sackler, responsables de l’epidèmia més gran d’opioides de la història dels Estats Units.

Com en la pel·lícula de Cronenberg, Elliot és la més hedonista, i Beverly, el seu revers retret i amant del control. «Alice i jo vam tenir llargues converses sobre les seves respectives personalitats, les seves decisions de carrera, les seves accions», explica Weisz. «Elliot vol treballar realment com a científica. Beverly, més altruista, vol portar nens al món. És tímida i té una relació cautelosa amb el plaer, mentre que la seva germana ho devora tot: el menjar, el sexe, el treball… «Vam decidir que Beverly portés el cabell recollit i que Elliot el portés solt, però, més enllà d’això, no em va fer falta més trucs externs per diferenciar els personatges».

Resultat creïble

Encara que no és la primera vegada que veiem un actor duplicat a la pantalla, els resultats són aquí especialment creïbles. Weisz explica el procés en l’àmbit pràctic: «Treballava amb una companya d’interpretació, Kitty Hawthorne, tota una revelació que ni tan sols havia sortit de l’escola d’art dramàtic quan ens va enviar la seva cinta d’audició. Jo feia d’Elliot, ella feia de Beverly. Després intercanviàvem els rols». Weisz portava un auricular per escoltar el que acabava de gravar com a Elliot i seguir les cadències del diàleg.

El laberint de miralls s’estén, com en el film del 1988, al personatge de l’amant que desestabilitza la relació codependent central. De nou, és una actriu fent d’actriu, i en aquest cas, filant encara més prim, amb el nom de l’actriu que la va encarnar originalment: Genevieve (Bujold). «Mai he fet un personatge tan pròxim a mi mateixa», explica Britne Oldford, antiga Cadie de Skins. «Genevieve ha de fer junkets de premsa, més o menys com estic fent jo en aquest precís moment [somriu]. Tot això em va fer les coses fàcils, igual que l’exactitud del guió dAlice».

Si l’economia de l’atenció ho permet, Inseparables podria donar peu a converses sobre molts temes; de la gestació subrogada a la menopausa, de la lligadura de trompes a l’avortament. Sense oblidar la necessitat de parts més fàcils, segurs i humans.