SOL I SAL

Fa poc l’agència Reuters publicava un article de Nick Carey i Paul Lienert on s’informava que fabricants occidentals estan accelerant la recerca per desenvolupar materials per a bateries més barats per poder deixar de dependre de la Xina, que controla la seva producció amb liti. Les startups nord-americanes i europees utilitzen dos materials abundants i barats –sodi i sofre– que, a més de reduir el domini de les bateries xineses, alleugeririen els colls d’ampolla dels subministraments i produirien vehicles elèctrics més assequibles.

Els vehicles elèctrics actuals funcionen amb bateries d’ions de liti, confeccionades amb liti, cobalt, manganès i níquel d’alta qualitat, amb els preus cada cop més elevats que fan que l’accés majoritari al consum de vehicles elèctrics s’estigui retardant, amb gran alegria dels qui continuen apostant pels combustibles fòssils. Hi ha startups com Theion, de Berlín, i Farradion, del Regne Unit, i Lyten, dels Estats Units, que treballen en el canvi de components. No tot serà fàcil. Les bateries d’ions de sodi encara no emmagatzemen prou energia, mentre que les de sofre tendeixen a corroure’s ràpidament i no duren gaire. Amb tot, la línia d’aquesta exploració es valora prou positivament perquè més d’una dotzena de noves empreses hagin atret milions de dòlars en inversió, així com subvencions governamentals, per desenvolupar-la.

I no n’hi ha per menys. La Xina té el 75% de la capacitat mundial de refinació de cobalt i el 59% de la seva capacitat de processament de liti. No ens pensem, però, que aquest quasi monopoli faci badar els asiàtics. El CATL de la Xina ha dit que té previst començar a produir bateries d’ions de sodi l’any 2023; i LG Energy Solution, de Corea, en vol fabricar de sofre de liti l’any 2025.

L’element més car d’una bateria és el càtode, que representa fins a un terç del cost. El cost dels materials catòdics clau com el níquel i el cobalt s’ha disparat durant els últims dos anys. És per això que tantes empreses esperen substituir materials més barats i abundants com el sodi i el sofre, si es poden superar les seves limitacions tècniques.

Així, Amandarry, amb seu a Michigan, i la startup britànica AMTE Power estan desenvolupant bateries d’ions de sodi utilitzant clorur de sodi, bàsicament sal de taula, com a ingredient principal del càtode. No necessiten liti, cobalt o níquel, els tres ingredients de la bateria més cars. Mitjançant l’ús de materials catòdics tan abundants i barats com el sofre i el sodi, aquestes startups afirmen que els costos de la bateria es podrien reduir fins a dos terços, cosa que podria fer que els vehicles elèctrics siguin assequibles més enllà de la classe mitjana.

Quan hom s’assabenta de tot això i es mira al costat de casa ens trobem amb una empresa al Bages que segueix l’explotació centenària de la potassa que deixa com a subproducte tones de sal. Per decisió estratègica i pressió legal, l’empresa ICL s’havia compromès a anar buidant la muntanya que fins ara era considerada de residus. Hi ha plans de combinar l’aprofitament amb l’abocament al mar al mateix temps que una immensa central solar aprofitaria els pendents de la muntanya mentre existeixi.

Crec francament que les notícies sobre els avenços en l’ús del sodi en les bateries elèctriques haurien de fer un gir copernicà als plans. Dubto que tingui sentint abocar al mar altra cosa que no siguin llots sobrers. Personalment m’agradaria poder veure el nou polígon de la Botjosa, que s’implantarà amb la desaparició de la muntanyeta de sal situada entre el tren i el barri, ple d’indústries de materials per a bateries. I que els trens de la via FGC no sortissin plens de sal, sinó de materials transformats d’alt valor afegit que haurien ofert centenars de llocs de treball qualificat per a enginyers i graduats en FP diverses. Crec que les institucions públiques haurien d’insistir sobre ICL més en aquesta direcció i acompanyar-la en el procés, que no pas en altres direccions.

No és poètic i alhora pràctic si aquest és el final? Energia solar captada en l’espai de l’actual muntanya per transformar sal en bateries elèctriques. El sol que va evaporar les llacunes marines del passat convertint-les en grans salines soterrades, ara servirà per transformar aquesta sal en magatzem de la seva energia. Sal que òbviament també es trobarà al mar de forma infinita i que esdevindrà un subproducte de les noves dessalinitzadores en la mesura que se n’hagin d’utilitzar més a causa de les sequeres del canvi climàtic.

Subscriu-te per seguir llegint