Es busquen varietats autònomes del pistatxo per mantenir el seu boom

El pistatxo ha experimentat els últims anys un boom de producció a Espanya, l’augment del seu cultiu ha portat els investigadors a buscar varietats autòctones que, amb una millora genètica, siguin més productives i resistents davant de les condicions climàtiques. El 2015, el cultiu d’aquest fruit sec ocupava 7.857 hectàrees, una xifra que el 2021 va arribar a les 51.761, el 73% en secà i la resta en regadiu, segons l’última anàlisi del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). A més, l’any passat l’espai es va incrementar fins a més de 66.400 hectàrees, segons una enquesta del MAPA.

La major part de la seva producció es concentra a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa, amb el 79 % de la superfície de secà i el 73 % del total de la de regadiu; i per darrere hi ha Andalusia, Castella i Lleó i Extremadura, segons les dades del portal especialitzat PistachoPro.

Per a l’organització, l’augment progressiu de la plantació de pistatxo a Espanya els últims anys fa que «els propers cinc anys siguin decisius per al sector» amb l’entrada de més superfície de producció. Un fet que també confirma el doctor en Enginyeria Agrònoma i investigador de la Unitat d’Excel·lència María de Maeztu del Departament d’Agronomia de la Universitat de Còrdova, Carlos Trapero. A la Universitat de Còrdova, i juntament amb l’investigador Pedro Valverde, desenvolupa un programa de millora genètica del pistatxo que tindrà una durada estimada de dotze anys. La iniciativa, engegada en col·laboració amb les empreses d’agricultura Acemi Spain i Balam Agriculture, té com a objectiu obtenir diferents varietats adaptades a les zones de producció nacionals.

Fins ara, segons va explicar Trapero, «no hi ha hagut molta investigació sobre el pistatxo a Espanya», per això, aquest projecte pot servir per donar una empenta al sector pel que fa a la seva «perspectiva de futur».

El treball es desenvolupa en un viver de la localitat de Villanueva de la Jara; aquí germinen i creixen les plantes de llavor obtingudes dels encreuaments i assaigs fets durant la primera fase del projecte. A la segona, podran fer una avaluació amb unes condicions de camp diferents i, després, identificaran les llavors que multiplicaran i registraran com a noves varietats.

Per a l’investigador Trapero, es tracta d’«una aposta a llarg termini» per donar resposta als reptes que es puguin plantejar amb les condicions climàtiques dels propers anys i com aquestes afectin les plantacions.