Entitats socials acompanyen gairebé 2 milions de persones pobres a Catalunya

Les més de 3.000 entitats socials agrupades a la Taula del Tercer Sector Social van acompanyar 1,9 milions de persones en situació de pobresa o risc d'exclusió social a Catalunya el 2022, unes 300.000 persones més que el 2017, segons dades d'elaboració pròpia.

Aquestes xifres s'inclouen al Baròmetre del Tercer Sector Social 2022, que no es feia des de l'any 2017, i que es basa en una enquesta realitzada a 3.134 entitats socials de tot Catalunya, presentada aquest dimarts en roda de premsa a Barcelona.

A la trobada hi han participat la presidenta i la vicepresidenta de la Taula, Francina Alsina i Rita Grané, respectivament; Valeri Ruiz, responsable de relacions amb les entitats de la Fundació la Caixa; Teresa Llorensa, de la Diputació de Barcelona, i Álvaro Porro, comissionat d'Economia Social de l'Ajuntament de Barcelona.

L'enquesta ha constatat que al 2022 les entitats van fer 3.183.280 atencions (una persona pot rebre més d'una ajuda) a persones en situació de vulnerabilitat, una dada que és la primera vegada que es quantifica en l'esmentat Baròmetre.

El perfil de les persones que reben suport i acompanyament són dones, en el 54% dels casos, mentre que els homes són el 46% restant, i el 40% tenen entre 30 i 64 anys, un 26% són nens i joves, un 19% són persones grans i un 15% són joves.

Els col·lectius principals que s'atenen són persones grans, amb discapacitat, nens i persones en situació de pobresa i exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport d'entitats del tercer sector social.

L'atenció a la gent gran ha crescut fins al 26,5% del total i se situa al primer lloc, quan en l'anterior baròmetre de l'any 2018 estava entre els tres primers.

Això pot ser degut, ha precisat la vicepresidenta de la Taula, Susanna Roig, als periodistes perquè durant la pandèmia es van tancar tots els centres de dia per a la gent gran i moltes van quedar aïllades i soles a casa, a més de les dificultats que tenen algunes persones grans a fer front al tema digital.

"Quan vam tornar a la presencialitat es va donar prioritat a aquestes persones", ha considerat Roig, que forma part de Creu Roja a Catalunya.

Segons el Baròmetre, els àmbits d'intervenció són l'oci educatiu i els serveis educatius (20%), l'àmbit cultural (18 %), l'atenció psicosocial i la rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%). El 51% de les entitats socials consideren que els seus serveis són essencials o bàsics, el 30% diuen que no ho són però que ho haurien de ser i el 19% no es consideren serveis essencials o bàsics. El 44% de les entitats socials de Catalunya són petites, amb ingressos inferiors als 150.000 euros; el 47% són petites i mitjanes i amb ingressos d'entre 150.000 i 5 milions d'euros i el 9% són grans, amb ingressos de més de 5 milions d'euros.

El finançament de les entitats prové, majoritàriament, de les administracions públiques (56%), fonts pròpies (28%) i privades (16%), mentre que un 75% de les despeses es destinen a l'atenció directa, segons han expressat les organitzacions.

El deute de l'administració pública amb el tercer sector afecta el 36% de les entitats catalanes, "un fet que genera greus tensions de tresoreria", han indicat fonts de la Taula del Tercer Sector Social.

En un 57% dels casos aquest deute correspon a la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa el 38% de les entitats recorren a les pòlisses de crèdit per resoldre-ho tot i que es generen uns interessos que no són coberts pel finançament públic.

Pel que fa al finançament privat, les entitats recorren als bancs (49%), a les empreses petites i mitjanes (39%) i a les entitats del tercer sector (29%).

Les entitats socials detecten un augment de la complexitat de les necessitats socials, que es tradueix en més persones que necessiten suport per cobrir les necessitats bàsiques; més dificultats per accedir a un habitatge, amb més sensellarisme, pobresa infantil i juvenil, que s'han agreujat amb la inflació i els preus de l'energia.

També han constatat un augment de la solitud no desitjada i l'aïllament, especialment entre la gent gran; més malestar emocional i psicològic entre els joves i augment de la bretxa digital i necessitat un acompanyament per a la capacitació digital.

Els reptes en l'atenció social són, segons les entitats, l'increment del nombre d'equipaments i de recursos disponibles, segons han opinat el 56%, seguit de la simplificació de les gestions amb les administracions (50%) i avançar cap a la integració de l'atenció social i sanitària (49%)