Aquestes són les carreres universitàries amb més i menys inserció laboral

Una vegada acabats els estudis universitaris, quina opció tenen els joves per trobar feina en el seu camp i gaudir d’una remuneració digna? La resposta depèn de dues coses: el grau que hagin cursat i la comunitat autònoma on tinguin pensat treballar. Així es desprèn de l’últim informe del projecte U-Ranking, una iniciativa de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

L’estudi corrobora que les carreres relacionades amb la Salut, l’Enginyeria i la Informàtica són les que ofereixen millors resultats en inserció laboral. En l’extrem oposat hi ha els graus relacionats amb les Arts i les Humanitats. I en un terme mitjà s’ubiquen els estudis empresarials relacionats amb els Negocis, l’Administració i el Dret.

La carrera més ben valorada en l’informe és Medicina, amb una taxa d’ocupació del 95% (al cap de cinc anys d’haver-se titulat) i amb gairebé la totalitat dels seus llicenciats (99,2%) treballant del que han estudiat. Gairebé el 92% dels metges acabats de titular tenen sous superiors o iguals a 1.500 euros. Després de Medicina, les enginyeries són els graus que ocupen els següents llocs nobles de la llista: Enginyeria Aeronàutica, Informàtica i Industrial. El cinquè lloc l’ocupa la Informàtica, carrera en la qual hi ha un nombre més elevat d’alumnes titulats i en la qual gairebé el 90% aconsegueixen feina en el seu camp d’estudis.  

Geografia, Informació i Documentació, Arqueologia, Història i Belles Arts són els graus que ocupen els pitjors llocs en la taula d’ocupabilitat de l’informe. Un exemple: només el 22% dels titulats en Geografia treballen cinc anys després de sortir de la facultat en la seva àrea d’estudi i només el 38% obtenen un sou superior als 1.500 euros mensuals.

Universitats

Quant a l’anàlisi d’inserció laboral per universitats, l’informe atorga a la Universitat Politècnica de Madrid el primer lloc. Cinc anys després d’haver obtingut el títol, els seus graduats tenen una taxa d’afiliació a la Seguretat Social del 76%, un sou amb una base mitjana de cotització de 32.242 euros anuals i un 74,5% d’empleats ajustats al seu nivell d’estudis.

La Universitat Politècnica de Catalunya ocupa el lloc número quatre d’aquesta llista. La seva taxa d’afiliació (gairebé el 79%) i la base de cotització (32.807 euros a l’any) són superiors a la de Madrid, però el percentatge d’empleats ajustats al seu nivell d’estudis és més baix: 64,6%.

L’informe constata que la inserció laboral dels graduats està directament relacionada amb l’especialització de la universitat. Com més especialització, més possibilitat de trobar feina. Les politècniques, amb informàtica o enginyeria al capdavant, destaquen en els primers llocs. Curiosament, també se situen en la part alta de la taula, algunes universitats privades i joves, que han estructurat la seva oferta de graus de manera recent. La Universitat Catòlica d’Àvila, per exemple, ocupa el lloc número dos en la llista d’ocupabilitat. Per contra, les universitats més generalistes, com la Complutense de Madrid o la Universitat de Barcelona, solen abordar tots els camps d’estudis, una cosa que influeix –negativament– en els resultats d’inserció laboral.

En comparació amb Europa, els titulats universitaris espanyols s’enfronten a més problemes d’inserció laboral. A Espanya, la taxa d’ocupació dels joves acabats de graduar en educació superior (inclou tant estudis universitaris com FP superior) se situa entre 7 i 8 punts percentuals per sota de la mitjana europea. A onze països europeus les taxes d’ocupació dels joves superen el 90%, mentre que a Espanya no arriba al 77% el 2021, per sota de la mitjana (84,9%) i només per davant d’Itàlia i Grècia.