Mirar endavant

En la trobada anual del Cercle d’Economia, la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha constatat que l’economia catalana continua avançant en la línia adequada. I ha fet una crida a deixar de mirar sempre a Madrid per fixar-se en altres territoris europeus més homologables. Mas ha criticat els discursos apocalíptics assenyalant que, des de la sortida de la crisi financera, el PIB català té una dinàmica de creixement sostingut i superior a la mitjana de la zona euro. Catalunya ha encapçalat la captació estrangera productiva a l’Estat amb projectes desconcentrats com el de les multinacionals ILJIN Materials al Baix Camp o Kronospan a les Terres de l’Ebre. Això és indici, segons la consellera, que amb aquests aterratges se cerquen llocs amb dinamisme i un bon acompanyament de les administracions.

Mas no ha deixat de recordar que tot això s’assoleix en un marc hostil d’un Estat que bloqueja inversions fonamentals en infraestructures i espolia fiscalment el país amb un dèficit fiscal a l’entorn del 8% del PIB. És una heroïcitat el que fa Catalunya malgrat el dèficit fiscal «crònic» i l’alarmant baixa inversió; i a més, amb la revisió pendent del model de finançament autonòmic des del 2014 o el repartiment asimètric del dèficit autoritzat per la Comissió Europea per al 2023.

El PSOE, que ara es voldrà presentar com el dic del PP en les properes eleccions generals convocades, ha tornat a aplicar la política més jacobina i centralista quan s’ha reservat de forma unilateral el 100% del marge de dèficit per a l’Estat, obligant les comunitats autònomes a un dèficit zero i els ajuntaments a un superàvit del 0,2%. Aquest espanyolistes vestits de progres condemnen a l’ofec totes les autonomies i els ajuntaments. Precisament, les administracions que tenen les competències de garantir l’estat del benestar.

L’economia catalana no ha arribat encara al màxim històric que va aconseguir en el segon trimestre del 2019. En el primer trimestre del 2023 l’economia catalana s’ha situat quatre dècimes per sota del màxim històric: ha arribat ara al 99,6 en aquesta escala. Fa uns quants dies el president de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Reyner, va preveure en aquest resultat un «revifament de l’activitat», en el qual la millor notícia és la indústria, probablement perquè l’activitat exterior està sent molt bona. Tot i que el consum podria anar malament per la pèrdua de poder adquisitiu, la millora de la contractació ho pot compensar.

Des d’una òptica més global, al Cercle, la consellera va advertir sobre els temps de màxima incertesa del món que ens toca viure, amb xocs demogràfics, canvi climàtic i nous blocs geopolítics. Aquest context canviant pot ser una oportunitat d’or per a Catalunya si ho aprofita per tornar a situar la indústria com a eix vertebrador de l’economia catalana. En aquest sentit va criticar un cop més que el centralisme malaltís estigui desaprofitant la gestió dels fons europeus Next Generation, i va posar com a exemple la incompetència en els PERTE que va posar en risc de fer perdre el projecte d’electrificació de Seat a Martorell. Projecte que es va salvar gràcies a l’aportació del Govern català.

Finalment, Mas va anunciar que el Govern està treballant en tres exemples estratègics: el primer: una planta de producció de xips en materials avançats que se situaria entorn del Sincrotró Alba; el segon, un projecte que permetria dotar el Banc de Sang i Teixits de la infraestructura adient per donar suport a empreses i startups que desenvolupin iniciatives en l’àmbit de les teràpies avançades; i, en tercer lloc, una inversió estratègica al Port de Barcelona en el camp de la proteïna alternativa –basada en vegetals, algues, insectes o fermentacions- i, en paral·lel, una planta per poder assajar productes i tecnologies en aquest àmbit de la mà de les grans empreses d’alimentació catalanes.

L’habitual capteniment de l’Estat davant d’aquesta Catalunya emprenedora no variarà amb la més que previsible arribada del PP al Govern de Madrid després del 23 de juliol. I això encara és més xocant degut que el partit de Fraga i Feijóo presumeix de ser amic dels empresaris. Però deu ser dels empresaris de la llotja del Bernabéu, no dels qui creen activitat econòmica sostinguda i no basada en les pàgines del BOE. Veurem si depenen de Vox o el PNB, sempre tan dúctil, hi té alguna cosa a dir en la majoria popular. Tots recordem l’Aznar del Majèstic parlant català en la intimitat i el de quatre anys després amb la gent a Génova cantant «Pujol, enano, habla castellano». Prescindim-ne. Cal mirar endavant i llevar-se ben d’hora, ben d’hora.