La patronal del vi català celebra la seva assemblea general a Heretat Oller del Mas

El president de l’associació, el manresà Valentí Roqueta, demana al Govern finançament per frenar els efectes del canvi climàtic sobre el sector del vi 

D'esquerra a dreta, Valentí Roqueta, Marc Aloy, Frank Margenat i David Mascort

D'esquerra a dreta, Valentí Roqueta, Marc Aloy, Frank Margenat i David Mascort / Carles Blaya

Carles Blaya

Carles Blaya

L’Associació Vinícola Catalana, la patronal del vi, va celebrar ahir al matí la seva assemblea anual a l'Oller del Mas, una trobada que va aplegar prop d'un centenar de responsables de cellers catalans. L'associació, que presideix el manresà Valentí Roqueta des de fa gairebé una dècada, aplega el 80% dels productors del vi del país, i organitza la seva assemblea anual de manera itinerant pels diferents cellers del país. Aquesta ha estat la tercera ocasió en què la patronal ha organitzat al Bages la seva reunió ordinària. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, van presidir el dinar de cloenda de l'assemblea, en el que va ser el primer acte oficial del conseller amb el sector del vi.

Al matí, la patronal es va reunir a porta tancada per aprovar els comptes de l'assemblea i per debatre sobre el futur del sector, preocupat per la sequera i també per l'acció de la fauna sobre les vinyes, com va destacar posteriorment Valentí Roqueta en el seu parlament previ al dinar. Mantenir la qualitat dels vins dels cellers catalans i invertir en formació, recerca i innovació, van ser altres aspectes abordats durant la trobada de la patronal.

Abans del dinar, l'alcalde Aloy va recordar la tradició vinícola del Bages, «el gran productor històric del país», i va posar en valor la tasca dels disset cellers de la DO Pla de Bages, així com el projecte de l'Oller del Mas. El seu responsable, Frank Margenat, va rebre de mans de Valentí Roqueta una placa commemorativa de la reunió de la patronal. Margenat va insistir en la necessitat d'unir esforços en un projecte conjunt que doni volum al vi català.

Roqueta, per la seva banda, va demanar la col·laboració de l’administració pública en qüestions com la sequera i els efectes del canvi climàtic en la vinya. «Hem de quantificar les inversions que necessita el sector en aquest procés d'adaptació i aconseguir el suport de l'administració en aquesta matèria de gran transcendència per al futur de la vitivinicultura al nostre país, tot estudiant possibles vies de finançament que permetin al sector desenvolupar estratègies per frenar els alarmants efectes del canvi climàtic sobre el sector del vi», va destacar Roqueta. Quant a la presència d'animals salvatges a les vinyes, Roqueta va reclamar una «ràpida i efectiva solució», en la qual, amb tot, ja s'està treballant mitjançant la Taula de Cogestió per al Control de Danys Cinegètics a la Vinya.

El president de l’AVC va aprofitar per reivindicar la creació de la Catalan Wine House, un projecte que el sector considera «de país». D'un país que Roqueta va qualificat de «referent vitivinícola del Mediterrani». La Catalan Wine House consistiria, a grans trets, en habilitar un recinte a Barcelona per donar una projecció global de la producció vitivinícola nacional al turisme. En aquest sentit, Roqueta va animar a crear campanyes de promoció conjunta dels Vins Catalans per incrementar la competitivitat en els mercats internacionals. Roqueta també va apel·lar a la «unitat i la força» conjunta del sector per fer front a un futur en que el sector considera que s'ha d’incrementar el valor econòmic del vi, per tal de retribuir totes les baules de la cadena.

El conseller Mascort va refermar el «compromís» del seu departament per dur a terme un estudi de costos per promoure l’equitat a la cadena i preus dignes pels pagesos i pageses, així com una estratègia d’augment de notorietat del vi català, un pla que suposa una inversió d'un milió d'euros. Per al conseller, el vi i els escumosos són els productes «que expliquen el país», i esdevé en conjunt un sector que afavoreix l'arrelament de la població al territori. Una fórmula per garantir, va apuntar, «que la gent de fora de Barcelona tingui les mateixes oportunitats». 

Mascort va insistir en el pla del Govern per aconseguir que, en l'horitzó del 2030, «Catalunya produeixi el mateix però amb menys aigua». «És l'hora d'obrir el debat no de l'oferta, sinó de la demanda», va apuntar quant a les accions per combatre els efectes del canvi climàtic i, més concretament, la sequera que arrossega durant més de dos anys Catalunya. Per al conseller, el sector del vi és, malgrat el context climàtic, «resilient, dels pocs amb tanta esperança posada en el mig termini».

Mascort va mostrar el suport del departament al sector del vi i en especial a la pagesia. Per a Mascort, es tracta, en definitiva, d'un dels sectors més potents del país, com demostra el seu volum de negoci, que s'ha incrementat un 4% en un any, en passar de 333 a 347 milions d’euros. Quant al total de la producció, el vi català genera 87 milions d’ampolles anuals.

Subscriu-te per seguir llegint