Cap a un pla econòmic ‘tutti frutti’?

Aquesta setmana, més de 150 empresaris d’Astúries, Lleó i Galícia es van reunir a Madrid per emplaçar el Govern espanyol a comprometre’s en l’execució dels terminis per tirar endavant el corredor atlàntic d’infraestructures, fonamentalment ferroviàries. Els defensors del projecte, avalats per la CEOE, xifren el pressupost estimat en 7.900 milions, finançats majoritàriament pels fons europeus. Serveix a la societat civil del nord-oest espanyol l’experiència del que està passant amb l’execució dels terminis en el corredor mediterrani. El 16 de novembre seran 3.000 empresaris representant totes les províncies del litoral peninsular d’aquest mar els que es reuniran a Madrid reclamant l’acceleració d’unes obres amb un final que es presumeix molt llunyà. Serà la setena trobada des de l’any 2016.

Presento algunes dades que evidencien el poc pes que representen les infraestructures en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). El 2023 estaven assignats 1.695 milions al corredor ferroviari del mediterrani, 1.648 milions a l’atlàntic i 3.500 milions a la resta d’inversions ferroviàries. 16.550 milions es van destinar en el seu conjunt a infraestructures, vivenda i mobilitat. Una altra història és com s’estiguin executant. Per comparar, s’estan destinant 190.687 milions només en concepte de pensions. En interessos del deute s’estan dispensant 35.000 milions el 2023, xifra que augmentarà a 40.000 milions el 2024 per la pujada dels tipus d’interès.

Tret dels defensors de tornar a l’edat de les cavernes que s’oposen radicalment al progrés econòmic, posició respectadíssima sempre que s’exerceixi coherentment, la gran majoria dels ciutadans volem que es millorin les vies de comunicació. Ferroviàries i viàries. Tant per a les persones com per a les mercaderies. Mai he cregut, prefereixo pensar bé, que els retards en l’execució del corredor mediterrani s’hagin degut a una conspiració del centre portada a terme tant pels governs socialistes com els populars. Crec que ha sigut més fruit de l’estultícia i la pèssima gestió.

No té sentit pensar que continuar vertebrant Espanya i millorant les línies de comunicació d’un extrem a l’altre és negatiu. Una altra discussió, molt diferent, és com es paga l’ús de les infraestructures (peatge sí, peatge no) i qui les ha de gestionar.

En les negociacions per a la formació del pròxim Govern s’estan posant sobre la taula tota mena de demandes per part dels partits minoritaris de caràcter local. Compromís/Sumar no vol que s’ampliï el port de València contra la voluntat del PSOE i el PP; a Catalunya, ERC demana el traspàs pressupostari de la gestió dels trens de Rodalies i li agradaria, com a Junts, tenir la de l’aeroport del Prat. Els partits bascos només volen continuar millorant el concert i així, no s’acaba pas aquí la cosa.

Com explicava actius a la portada prèvia a la celebració de les eleccions generals, hi ha més similituds entre els programes econòmics del PP i del PSOE que entre les del PSOE i alguns dels seus presumibles suports parlamentaris. La confluència de partits que s’ha unit sota Sumar s’oposa per norma a invertir en infraestructures, igual com Bildu i, en menor mesura ERC, que sempre que ha pogut ha posat objeccions a la creació de la millora viària al voltant de Barcelona o a l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Estem en l’etapa dels sís. Si hi ha Govern, és difícil pensar, per molt que ens ho vulgui vendre la propaganda política, que es firmi un acord d’estabilitat a quatre anys amb tots els partits que recolzin Pedro Sánchez. Els models econòmics que defensen Junts -en el seu últim Congrés va guanyar la ponència liberal que aprova baixades d’impostos, suport a les empreses i a les inversions estratègiques en mobilitat- i el PNB no s’assemblen gens als dels partits intervencionistes de l’esquerra. Una altra cosa és que el PNB i Junts firmin qualsevol programa de mínims a canvi de més concert, amnisties i referèndums futuribles. Els pròxims pressupostos? Ja arribaran.

Actius ha volgut analitzar fins a quin punt hi ha contradiccions o són només friccions les que hi ha en el conglomerat de partits que va recolzar Sánchez. En el moment decisiu, Junts i el PNB podrien equilibrar les demandes econòmiques que puguin exigir Sumar, Bildu i ERC, al nou Govern, en què s’espera que segueixin asseguts representants dels sumands?

Si no hi ha Govern abans del 27 de novembre, hi haurà eleccions el 14 de gener. I si n’hi ha, segur que no serà fàcil de gestionar.