Cadenes comercials: amenaça o revulsiu?

Per bé o per mal, ens agradi més o menys, el món no tot és blanc o negre, sinó que hi ha molts matisos i maneres de veure les coses. Ho comento, ja d’entrada, perquè sovint hi ha una manca d’autoestima i hom dona una visió tergiversada de la nostra realitat ciutadana; també en l’àmbit comercial. Si partim de la base que cada lloc té la seva idiosincràsia, determinades comparatives s’han de fer amb dades objectives, fugint de percepcions personals i experiències puntuals, tan bones com negatives.

Fet aquest preàmbul, considero que la realitat comercial que vivim avui a Manresa manté un posicionament i una qualitat notables, sense voler dir, naturalment, que no hi hagi problemàtiques i mancances detectades que cal reconduir i necessitat de millora. Òbviament, no podem negar-ho ni restar passius. Aquest Nadal han obert dues botigues noves a Manresa, que formen part de cadenes internacionals, al carrer d’Àngel Guimerà i al passeig de Pere III, al bell mig de la ciutat, al que en podríem dir la «milla d’or». Ambdues s’afegeixen a la llarga llista de marques i cadenes que tenen presència, des de fa anys, a la nostra ciutat. Naturalment, aquesta arribada obre de nou el debat sobre si és beneficiosa o perjudica, en canvi, el teixit comercial local.

De fet, als rànquings publicats, Manresa apareix com una de les ciutats catalanes amb un alt índex de clonatge. Precisament, la Diputació de Barcelona elabora cada any un estudi sobre aquesta realitat, amb la participació de l’Ajuntament, i ho corrobora amb escreix. Som, doncs, a les posicions capdavanteres. Val a dir que el recompte es fixa bàsicament en el centre urbà. Així, d’un cens d’uns 2.400 locals a peu de carrer en total, s’analitzen només uns 150, però és prou significatiu.

A partir d’aquí podem deduir algunes coses. En primer lloc, que és una plaça que des de fora es veu interessant i econòmicament atractiva; altrament no vindrien. I, a més, es mantenen en el temps i, com comprovem, en van arribant de noves. També que aposten pel centre de la ciutat, aquell espai que massa sovint es diu que no és prou atractiu, que costa arribar-hi i aparcar, etc. La realitat és que generen un flux o corrent de gent que se sent atreta per aquestes marques, que disposen de gran repercussió mediàtica i que, ben segur, afavoreixen indirectament també el comerç local tradicional que es troba al seu costat. Per la banda negativa podem dir que les grans ciutats en aquest aspecte s’assemblen cada vegada més, que algunes no ofereixen productes de gran qualitat, més aviat de batalla, com es diu popularment, que ocupen els establiments més llaminers i que fan apujar, doncs, els preus immobiliaris...

Tot això és veritat i, davant d’aquest fet, els botiguers manresans crec que hem de reaccionar positivament i amb empenta. Cercant sobretot l’especialització, la qualitat del producte, el glamur i, sobretot, el bon tracte i l’assessorament personal al client, sense caure mai només en la lluita pel preu. Jo soc dels que pensen que cal estimular els joves emprenedors, dotar-los de facilitats en tots els àmbits: formació, finançament, acompanyament per part de l’administració... Com també assajar possibles aliances entre comerciants per fer projectes empresarials conjunts i, sobretot, activitats de dinamització dels seus carrers, fugint de l’excessiu individualisme que ens va a la contra. Aquí és on hem de col·locar les nostres energies. Espero que l’any 2024, que estem a punt d’encetar, ens permeti continuar treballant en aquesta línia.