Neix el Fòrum de la Mediterrània

De Port Bou (Girona) a Tarifa (Cadis). Onze províncies peninsulars més les illes Balears que comprenen el 41% de la població d'Espanya, 20 milions de persones i el 40% del PIB. Un litoral on s'agrupen les seus d'algunes de les empreses familiars i filials de multinacionals més rellevants d'Espanya. Una dotzena amb facturacions superiors als mil milions d'euros en negocis molt diversificats. En aquestes províncies hi ha quatre dels cinc aeroports amb més passatgers i els quatre ports amb més trànsit de mercaderies d'Espanya. Les 12 províncies agrupen, a més, 26 centres universitaris i múltiples centres de recerca i disseny: des de la intel·ligència artificial fins al supercomputador. La suma dels actius de la nostra Mediterrània segueix.

Sobre aquesta indiscutible realitat econòmica i social, Premsa Ibèrica impulsa i organitza el primer Fòrum Econòmic i Social de la Mediterrània en col·laboració amb la Fundació La Caixa. L'objectiu? Impulsar el desenvolupament d'aquesta àrea peninsular, amb una visió que traspassa fronteres, integral, vertebradora de territori, que promogui el progrés sostenible, socialment just i influent en aquells projectes que tinguin un impacte a la vida de les persones i del planeta. L'exemplaritat com a primer vector.

El fòrum se celebrarà a València el 26 i 27 de juny i consistirà en unes jornades de debats, diàlegs i taules rodones que agruparan representants empresarials, acadèmics, socials i de les administracions públiques, a més de conferenciants de nivell internacional i nacional que abordaran els temes econòmics i geopolítics. Entre ells, i de moment, l'economista italiana Mariana Mazzucato, autora de L'Estat emprenedor, entre altres obres; l'historiador nord-americà Robert Kaplan, autor de La venjança de la geografia i Adriàtic, i l'empresari també italià Gunter Pauli, autor de L'economia blava.

Amb aquesta iniciativa i durant la celebració del seu 45è aniversari, Prensa Ibérica vol reafirmar el seu lideratge informatiu en un àmbit geogràfic on edita 10 diaris generalistes: Regió7, Diari de Girona, El Periódico de Catalunya, Diario de Mallorca, Diario de Eivissa, Mediterraneo, Levante, Información, La Opinión de Múrcia i La Opinión de Málaga, a més del diari esportiu Sport i els setmanaris L'Empordà i Mallorca Zeitung.

Les sessions del fòrum seran el punt culminant de sis mesos de debats desenvolupats per vuit consells locals, cadascun liderats per un diari, sobre un desafiament econòmic i social que afecta directament la Mediterrània. Durant la cita, vuit taules rodones amb tres experts debatran les conclusions que s'hagin generat sobre cadascun dels temes seleccionats. Com a denominador comú, a Premsa Ibèrica creiem en la necessitat de treballar en i des del territori, apostant per la proximitat, per identificar necessitats i oportunitats reals que persegueixen l'equilibri i el desenvolupament a llarg termini. Per cercar solucions globals, primer cal trobar-les des de la proximitat territorial. Aquest és precisament lesperit que defensarà aquest fòrum.

Vuit consells per a vuit debats

El primer consell, liderat des de Girona, s'especialitzarà en les persones. La tragèdia dels immigrants procedents de l'Àfrica posa de manifest la necessitat de crear aliances i mecanismes de coordinació entre tots els estats de la Unió Europea que ajudin a sensibilitzar i oferir vies segures i regulades als refugiats. La dignitat de la persona i la recerca de feina com a element fonamental enmig de les necessitats i els reptes demogràfics.

El segon consell liderat per Barcelona analitza l'economia blava o del mar. La Mediterrània, per la seva història, ha de ser la font d'idees i de desenvolupament dels projectes que vertebrin tot aquest sector. Des de la navegació marítima fins als esforços empresarials per assolir un mar que defensi la seva biodiversitat i busqui solucions al canvi climàtic. Amb una atenció especial a l'aplicació de la intel·ligència artificial i la robòtica marítima.

El tercer consell, de les Balears, estarà enfocat a com afronta el turisme el canvi climàtic. La Mediterrània espanyola i europea és una de les primeres destinacions turístiques del món. Des de buscar els equilibris necessaris per no morir d'èxit, equilibrant l'oferta i la demanda, fins a figurar un horitzó marcat pels efectes de la pujada del nivell del mar.

Energia, mobilitat i sector immobiliari

Castelló assumirà el quart consell, sobre el nou paper de l'energia a la indústria. La crisi derivada de la invasió russa d'Ucraïna va afectar directament la distribució i la factura energètica. La necessitat de cercar fonts alternatives i l'eliminació d'energia procedent dels combustibles fòssils obliga a estudiar com la gran indústria de capital intensiu haurà daconseguir la seva energia. Quins mitjans i límits cal desenvolupar?

Des del consell de València s'analitzarà quines noves xarxes per a la mobilitat s'han d'impulsar. Un tema que inclou tot allò relacionat amb la mobilitat sostenible. Abordarà aeroports, ports, carreteres i ferrocarril. I, per descomptat, l'etern esdevenir, sense fi a la vista, del corredor ferroviari que ha d'unir la frontera de França amb Cadis.

Quin model immobiliari, habitatge, parcs d'oci i logístics mereix el nostre litoral? El consell d'Alacant estudiarà els problemes d'accessibilitat a l'habitatge, la seguretat jurídica del sector de la propietat i l'impacte dels canvis climàtics, entre d'altres, en el marc de la sostenibilitat.

Aigua a la ciutat mediterrània

Múrcia se centrarà en l'aigua. Es tractarà didentificar si hi pot haver un model comú i consensuat per tots els territoris per trobar una solució a la sequera. Des de l'aplicació de les noves tecnologies fins a la recerca de models d'èxit en altres països i ciutats del nostre litoral. Per abordar aquests reptes es necessiten estratègies de gestió hídriques integrades que en promoguin la conservació i l'eficiència.

Finalment, la ciutat mediterrània del futur és el tema que tractarà el consell de Màlaga, a la qual ningú no discuteix la seva capacitat d'haver-se reinventat en els darrers 20 anys. El desenvolupament de les infraestructures adequades més l'aposta per la cultura, l'oci i l'esport han estat l'ham, necessari, no suficient, per atraure empreses tecnològiques i crear un ambient emprenedor creatiu.