Màgic Alonso

L’interès per la Fórmula 1 està superant el futbol, qui ho havia de dir, sobretot entre els més joves. I una gran part de culpa és d’Alonso, un autèntic expert en màrqueting. És notícia quan guanya, quan perd i quan empata. Qualsevol millora al cotxe es converteix en un esdeveniment. El tuit o el vídeo amb música es fa viral a l’instant. Abans va ser ‘El Pla’, ara no parem amb la ‘33’, que no ha arribat a Bakú, però hi arribarà més aviat que tard per a goig total dels alonsistes. Perquè Fernando té un carisma brutal. Les seves ganes de guanyar es contagien i el converteixen en algú a qui imitar i admirar. És màgia. I després hi ha el producte, que es cuida de meravella. Les agències envien a les televisions imatges impactants de la cursa, el so del motor, els avançaments salvatges, les cares, els accidents, les picabaralles, el més espectacular. Tot el que ens serveix per ficar-nos de ple en la tensió de la competició. A més, entre Grans Premis hi ha entrevistes i actes publicitaris que es tradueixen en declaracions constants perquè la gent segueixi parlant de la Fórmula 1. I funciona de meravella, no?

Que fàcil seria que el futbol imités en alguna cosa l’F1. Per què no s’emet el so del VAR? Per què ens amaguen els diàlegs dels àrbitres? Tant obscurantisme no fa més que alimentar la sospita sobre el col·lectiu arbitral. Per què tant de silenci? L’altre dia, a la lliga francesa un àrbitre sortia a aclarir una acció polèmica al final del partit. I ho feia comentant les imatges. Per què no es fa a Espanya? El futbol ha perdut la visió de l’espectacle. Els responsables han d’adaptar-se als nous temps. No val amb 90 minuts de partit. Cal abaixar el preu de plataformes com Movistar, que costen més de 100 euros al mes (quantes famílies ho poden pagar?). Cal vendre entrades a cinc euros als nois als estadis perquè s’hi aficionin. I muntar xous o breus concerts abans de les trobades o al descans. Decorar l’esdeveniment principal. Ah, molt important, que els futbolistes recuperin la proximitat amb els aficionats. Fer entrenaments de portes obertes i zones mixtes amb la premsa ajudaria. Cal espavilar-se. Cal innovar. Cal treure’s les pors. Qui no arrisca no guanya. Una frase que s’hauria de tatuar el món del futbol.