Vitor Roque, el somriure del gol

El davanter brasiler, de 18 anys, va ser presentat ahir a la ciutat esportiva després de firmar un contracte fins al 2031. «És una bèstia competitiva», valora Xavi.

Laia Bonals

"El somriure culer". Així va batejar Rafa Yuste ahir Vitor Roque en la seva presentació com a jugador del Barça. El brasiler, que ja va debutar dijous amb l’equip de Xavi Hernández contra el Las Palmas, va trepitjar la gespa de la ciutat esportiva, que ja fa uns dies que freqüenta, sota l’atenta mirada de Deco, el seu gran valedor. El davanter que està cridat a marcar la resurrecció d’un Barça encara amb moltes necessitats arriba a Barcelona per "complir un somni". Tímid, mirant més la pilota que les càmeres, Roque va rubricar la seva firma al contracte que l’uneix al Barça fins al 2031.

Sota el cel encapotat de Sant Joan Despí i encara amb cara de son, després d’arribar l’equip de matinada de les Canàries, Vitor Roque va avançar cap a la gran lona que tenia estampada la seva cara. Va mirar dissimuladament cap a la grada, on a més de la seva família hi havia també tot un seguici dels despatxos culers. Deco se’l mirava des de la part alta, contemplant com el seu nou protegit avançava cap al faristol acompanyat per Rafael Yuste, vicepresident primer del FC Barcelona, que va presidir l’acte davant l’absència del president, Joan Laporta. Bojan Krkic i Enric Massip no van faltar a la cita. Tigrinho va arribar a Barcelona el 27 de desembre i, des d’aleshores, ha sigut el centre de totes les mirades. Tant en els seus primers entrenaments, escortat per Araujo i Raphinha, com també en el seu debut, durant el partit contra el Las Palmas la nit anterior a la seva presentació. La seva estrena va durar 12 minuts i, malgrat poder treure’s poques conclusions, a Xavi el va convèncer. "És una bèstia competitiva", va dir Yuste que li va apuntar l’entrenador després del partit.

"He dormit quatre hores", va explicar entre rialles i visiblement nerviós. El jove de 18 anys arriba al Barça amb una responsabilitat afegida de tornar a fer disfrutar i somriure els culers. La seva desimboltura amb la pilota i la seva gosadia el converteixen en una peça clau i necessària perquè l’engranatge del conjunt culer comenci a funcionar.

L’alegria que falta

Primer va tocar el vestit, on Vitor Roque es va espavilar com va poder, sempre mirant de reüll la pilota blaugrana que descansava fora de la gespa. "Vitor Roque té el que falta molt en aquest món: un somriure", va arrencar Yuste al costat del crac brasiler, que va voler posar en valor el compromís del davanter des que es va unir a la disciplina blaugrana. "Aquesta plantilla és una família, ho vam veure ahir en la celebració del gol de Gündogan. Necessitem alegria perquè aquest grup sigui cada vegada més potent". "Ahir va anar a un acte amb les penyes a Las Palmas. Vol implicar-se i saber per què som més que un club", va afegir Yuste, valorant l’esforç d’integració del jugador.

Un soci més

Quan el vicepresident primer del Barça va treure la seva samarra, amb el 19 a l’esquena, Roque la va agafar amb ganes. Va posar amb ella, i amb Yuste i Deco, que va saltar la tanca per unir-se a la foto, i un somriure d’orella a orella. Després de les fotos protocol·làries i la firma del contracte, Roque va agafar una petita caixa que descansava al faristol. Quan la va obrir es va quedar pensatiu i, amb determinació, va començar a llegir la informació que apareixia al seu nou carnet que l’acredita com un culer més: és el soci 147.522.

I després de deixar el vestit a la taquilla, va arribar el moment de vestir-se de curt. Nerviós, va saltar al camp, trepitjant primer la gespa sempre amb el peu dret i es va plantar just davant de la seva lona, acabada de firmar i que la Fundació del Barça subhastarà amb finalitats benèfiques. Amb la pilota als peus, van tocar els malabars de rigor. Nerviós, sense ganes de convertir-se en un mem com en altres presentacions ha passat, Vitor Roque somreia. Després d’uns tocs, va mirar la seva família i els responsables de comunicació del club amb un dubte: "¿En faig més?".

Roque arriba a Barcelona per disfrutar, per fer somriure i, és clar, per delectar els culers amb les seves delícies i gols. Recala al vestidor en un moment de necessitat, tant de futbol com de somriures..