El Madrid, primer finalista de la Copa del Rei

El Reial Madrid és el primer finalista de la Copa del Rei. Ha derrotat amb una facilitat no del tot inesperada el València Basket per 95-76, després de trencar el partit al tercer quart en què ha arribat a guanyar de 27 punts.

De seguida s’ha vist que la desigualtat havia arribat a la primera semifinal perquè el Madrid ha fet una sortida de cavall. D’un 6 a 0, amb dos triples de Brandon Davies, s’ha passat a un 0 - 19 en un tres i no res. L'aparllement Davies - Ravares era tremendament desigual. El del València havia de patir en defensa, però podia ser una bona alternativa en atac fent sortir de la zona al del Madrid. No s'ha pogut comprovar perquè ha durat poc. Davies s'ha carregat de seguida amb dues faltes personals.

El Madrid castigava constantment el desencert valencianista. I encara bo que el València, acostumat a jugar a rebuf del marcador i que li sortís bé contra el Dreamland Gran Canària i en l'últim partit contra el Barça, amb un joc a batzegades anava tancant la ferida que constantment se li obria al marcador.

Dues jugades del segon quart s’ha intuït que podien ser claus. La primera, la tercera falta personal de Davies només sortir de la banqueta on havia anat a seure per les dues ràpides que li havia tret Tavares, a 2’09 del final. I, la segona, en l’últim minut. López-Aróstegui havia fet un triple i, a la jugada següent, li havia pres la pilota a Campazzo, però en voler fer una esmaixada fàcil, sense cap defensor que ni tan sols el defensés amb la mirada, l’ha espifiat. Hauria estat el 42-41. Però, de posar-se a només 1 punt, s’ha acabat la primera part amb un 48-39, després d’un 2 més 1 de Musa i un triple d’Hezonja.

Contra l’UCAM Múrcia, ja va fer la sensació que el Madrid era tremendament superior, malgrat que el resultat havia anat ajustat durant gairebé tot el partit, sense que els blancs marquessin mai cap diferència que es pogués considerar definitiva. Però era com si Chus Mateo anés rotant els seus jugadors amb l'objecitu que arribessin ben frescos als partits de dissabte i diumenge, que anés controlant el resultat perquè, en el parell de minuts finals, Campazzo esvaís qualsevol esperança murciana de donar la sorpresa. És exactaent el que va passar, almenys.

Contra el València, no hi ha hagut especulació, ni en el marcador, ni en les rotacions. El Madrid ha liquidat l’eliminatòria amb un tercer quart demolidor en què ha anat incrementant les diferències fins a fixar-ne una de màxima de +27, pocs segons abans del final, que López-Aróstegui ha rebaixat a 25, però sense que arribés a semblar cap declaració de remuntada.

L’últim quart s’ha jugat, però sense que mai fes la sensació que el València tingués cap opció de capgirar el resultat. Ni tan sols quan en dos minuts i mig ha rebaixat l’esvoranc que hi havia al marcador a 15 punts. Ja no ha anat més avall i el Madrid ha obtingut de manera prou plàcida el seu pas a la final d’aquest diumenge a les 18.30.

Al final del primer quart, l’ACB ha homenatjat l’àrbitre malagueny Daniel Herrezuelo, que s’ha retirat aquest estiu després de 28 temporades i 952 partits arbitrats a la Lliga Endesa.