El Barça es guanya ser als quarts de la Champions

Els blaugrana superen el Nàpols per 3 a 1 amb gols de Fermín, Cancelo i Lewandowski

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

El FC Barcelona serà divendres al sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. Feia quatre anys que no ho aconseguia. La temporada blaugrana encara no ha acabat. Ha guanyat el Nàpols per 3 a 1 amb més bon joc que no pas patiment, que també n’hi ha hagut, evidentment. Era un triomf vital en termes econòmics, però també en l’aspecte esportiu. Més pel prestigi que pugui representar ser encara entre la noblesa futbolística, per l’autoestima col·lectiva.

Hi havia dubtes sobre com resoldria Xavi les baixes al mig del camp. Divendres contra el Mallorca havia provat amb Raphinha. L’experiment va durar mitja hora llarga, fins que va haver de ser substituït per Fermín perquè el brasiler es va ressentir de la trompada que va rebre al turmell en el penal que havia provocat. Però, no va semblar pas que li sortís bé. Perquè mentre va estar al camp, no va saber frenar el seu instint d’extrem i la seva tendència a la verticalitat. Vol dir que no va fer de migcampista ben bé i que, a més, va ocupar massa vegades l’espai que era de Lamine Yamal. Contra el Nàpols, Xavi hi ha mig insistit. Ha tornat a posar Raphinha, però a l’esquerra i d’extrem amb tendència per anar cap a dins i deixar espai a les incursions de Cancelo, i ha mantingut Fermín i ha prescindit de Joao Félix. El partit de Raphinha ha estat extraordinari en atac, però també en defensa, en què només li ha faltat transformar alguna de les oportunitats de què ha disposat.

En canvi, era clar que Cubarsí seria a l’onze titular. L’expectativa era observar com respondria contra davanters de nivell Champions, com Osimhen o, si li queia pel seu cantó, Kvaratskhelia. A la primera acció, al minut 1 ja ha superat el nigerià. I ha seguit així durant tot el partit, en l’anticipació amb els peus i amb el cap. Excel·lent en defensa i excel·lent a l’hora de treure la pilota i, a més, també en el desplaçament llarg com un que ha fet al minut 13 a la desmarcada de Fermín que ha acabat amb un xut massa alt.

També hi havia dubtes sobre quin Barça emergiria. Tants fiascos al llarg de la temporada han provocat que cap pronòstic sigui fiable. L’ambient a l’Estadi Olímpic de Montjuïc era, efectivament, de partit gran. El barcelonisme demostrava que era conscient del que s’hi jugava el club i ha respost —sense fer onades— amb l’assistència rècord de la temporada amb 50.301 espectadors, 200 més que el dia del Madrid.

Llavors, la incògnita era saber si els futbolistes també en serien prou conscients i sortirien disposats a guanyar el partit des del primer minut. La referència de l’Athletic Club era massa recent.

Els dubtes s’han esvaït de pressa. L’equip ha sortit decidit a ofegar el Nàpols. I la voluntat i la insistència, més que no pas la brillantor, han tingut el premi de dos gols gairebé consecutius i prou semblants. La possessió era del Nàpols (54%), però els blaugrana insinuaven perill en les recuperacions prop de l’àrea napolitana.

Del patiment pel 2 a 1 al gol definitiu

No obstant això, com va passar a Nàpols i com ha passat en tants partits aquesta temporada, els blaugrana són fràgils i tots els rivals, no cal que siguin de nivell Champions, són capaços de fer-li mal en qualsevol moment. El Nàpols ha fet 2 a 1 a la mitja hora de joc, i han aparegut tots els mals. L’equip ha entrat en mode supervivència, impulsat això sí per l’escenari Champions i la importància vital del duel.

A partir de l’hora de joc, amb els canvis en un equip i l'altre, i la necessitat del Nàpols d’anar darrere l’empat, els blaugrana han pogut equilibrar el joc, primer, i generar ocasions, després. El 3 a 1 semblava més a prop que no pas l’empat. Quedava un quart d’hora, encara. Però l’entrada d’Oriol Romeu i, sobretot, de Sergi Roberto havia alliberat Gündogan i havia desequilibrat el joc a favor seu. El gol de Lewandowski ha estat tan conseqüent com alliberador.

Les fotos del Narça-Nàpols

Eufòria al final del partit / EFE

Amb la classificació, el FC Barcelona s’ha assegurat uns ingressos d’uns 15 milions d’euros, els 10,6 milions que ingressarà de la UEFA per passar als quarts de final més els 4,4 milions que el club compta fer amb la taquilla del Lluís Companys. I opta a ingressar-ne 50 més amb el nou Mundial de Clubs, en cas que aconseguís superar per coeficient l’Atlètic de Madrid i classificar-s’hi, finalment.

La victòria contra el Nàpols suposa un doble guany econòmic i esportiu que al club li hauria de servir per, primer, aferrar-se a la possibilitat de protagonitzar el que ara s’intueix impossible i, segon, per guanyar tranquil·litat i, lucidesa.