L'entorn familiar i amics de les adolescents de Sallent refermen que patien assetjament

Una trentena de persones de la família i amics de les dues bessones que han protagonitzat els dramàtics fets de Sallent han sortit al carrer aquesta tarda de divendres clamant "justícia" i "stop bullying". L'entorn i la família de l'Alana, que havia manifestat la voluntat de canviar de gènere i identificar-se com Iván, i de la Leila, la seva germana bessona, refermen que patien assetjament i apunten que l'institut no va actuar per evitar-ho.

La protesta, que ha començat a 2/4 de 6 de la tarda davant de la casa de la família, ha recorregut part del poble i ha fet dues parades. La primera a l'escola Torres Amat, al parc de Sallent, on les bessones van estudiar els últims dos cursos i on, segons l'entorn, ja patien assetjament. El recorregut ha finalitzat a l'institut Llobregat, al barri de l'Estació. Allà han demanat justícia per l'Alana i la seva germana, i han exigit el cessament del director del centre en considerar que no han fet el necessari per evitar la situació que vivien les germanes.

"Estaven sent marginades per ser argentines, eren maltractades i víctimes de bullying", ha dit la seva tieta a Regió7 sobre la situació de les menors. Sobre el contingut de les cartes que van escriure abans de precipitar-se del balcó de casa seva, ha explicat que l'Alana no especificava que decidís suicidar-se pel bullying, però que assegurava que estava cansada de la situació que estava vivint i que no podia més. En el seu escrit donava a entendre que malvivia amb la pressió de companys, una situació que s'hauria agreujat en els darrers mesos pel fet que s'havia tallat els cabells curts i havia expressat la voluntat de fer un canvi de gènere. En les cartes que van deixar abans de decidir llevar-se la vida, l'Alana va exposar aquesta pressió que no la deixava viure i la germana hauria expressat la voluntat d'acompanyar-la allà on anés. En aquests missives no es feia una referència explícita al bullying escolar sobre el que insisteix l'entorn. Les referències que hi han deixat les nenes són de caire més general.

Sobre la voluntat de canviar de gènere de l'Alana, la tieta ha assegurat que la família no ho sabia però que, en tot cas, això no hagués sigut un problema per ells. A més ha afirmat que la situació familiar era correcta, "la d'una família normal". Per aquest motiu referma que "el problema el tenien a l'institut".

Una companya del centre ha explicat que l'Alana sovint sortia plorant de l'institut i que hi havia arribat a haver baralles amb altres companys. Sobre quines mesures havia pres el centre ha assegurat que, tot i que en un principi anaven a classes separades, van decidir ajuntar les bessones a la mateixa classe i que l'Alana sovint feia classe en una aula a part. Un exestudiant de l'institut també ha afirmat que no és un cas aïllat i que es donen altres situacions d'assetjament al centre.

Els fets van tenir lloc dimarts a la tarda. Les dues germanes haurien fet servir dues cadires per saltar d'un tercer pis. Enrere van deixar dues cartes manuscrites per la seva família. L'Alana va morir a causa de la caiguda i la seva germana va ser traslladada a l'hospital Parc Taulí de Sabadell en estat crític. La família va apuntar ahir que havia millorat lleugerament tot i que la seva situació seguia sent crítica. Expliquen que tindria lesions importants a la cara, als braços i també a alguns òrgans interns. El funeral de l'Alana està previst que es celebri aquest diumenge a la 1 del migdia al tanatori de Sallent.

Aquest divendres, el conseller d'Educació Josep Gonzàlez - Cambray  ha assegurat que en el cas de Sallent de les dues bessones de Sallent, que dimarts van saltar d'un tercer pis, no hi havia indicis d'assetjament. "El centre no havia detectat cap cas ni cap problemàtica específica relacionada amb bullying", ha dit en una roda de premsa, en la qual també ha negat que es tingués constància que una de les germanes, la que va morir en la caiguda, hagués iniciat un procés de trànsit.

Per la seva part, l'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, ha matisat la postura inicial de l'Ajuntament, que descartava l'assetjament en el cas de les bessones. "En aquell moment no teníem informació per parlar de 'bullying'", ha dit. Arran de l'activació de la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència per part d'Educació, Ribalta subratlla que estan compromesos a saber si hi havia assetjament, i afegeix que és un cas "multifactorial". "Les causes són diverses, i aquest cúmul de coses s'ha de tenir en compte", subratlla. En aquest sentit, assegura que l'entorn "era molt complicat, hi havia seguiment i atenció dels Serveis Socials". Sobre la possible xenofòbia, Ribalta lamenta que hagi pogut ser així i defensa que Sallent és un poble "tolerant".

L'Ajuntament de Sallent s'està fent càrrec de la manutenció de la família des que van succeir els fets, aquest dimarts. També ha treballat per accelerar els tràmits perquè els avis de les bessones, residents a Argentina, puguin venir i, un cop siguin aquí, se'ls pagarà l'estada. A més, també pagarà les despeses de l'enterrament.