La víctima d'una agressió sexual infantil narra una dècada de "dolor i odi" i com va veure "la llum" en denunciar

Demana als qui pateixen que "no" pensin en la via del suïcidi perquè en aquest tipus de casos sí que "hi ha sortida"

Una persona sola a la foscor de la nit

Una persona sola a la foscor de la nit / EP

EP

En Víctor és un jove de 24 anys, natural de Las Palmas de Gran Canària, que durant una dècada va patir en silenci agressions sexuals per part del seu avi matern. Una situació que va arrencar als 11 anys i va durar fins que gairebé va fer els 18, convertint la seva adolescència i joventut en una etapa de "dolor i odi", amb diversos intents de suïcidi. Un període, afegeix, de la qual només va poder començar a veure "la llum" quan va tenir forces per denunciar els fets davant la Policia Nacional.

"El dolor i l'odi sempre anaven amb mi. És amb el que sempre he estat familiaritzat, a rebre dolor i a tenir odi", relata durant una conversa amb Europa Press després de ser preguntat pels dos tatuatges que té als artells de les mans i que formen dues paraules en anglès: 'hate' i 'pain'.

El desembre del 2022 és quan es decideix a denunciar davant la Unitat d'Atenció a la Família i la Dona (UFAM) i, tot i que sap que el que ha viscut "estarà amb ell" sempre, s'ha adonat que explicar-ho i denunciar-ho s'han convertit per a ell en una “sortida, una llum” i “una esperança”. A més, confia que donar a conèixer públicament la seva història serveixi per poder ajudar altres persones que estiguin vivint situacions d'agressió sexual, violència o depressió.

La història de Víctor és la d'una família on ell és el menor de tres germans que compartien la seva vida principalment amb la seva mare, ja que el pare solia estar temporades fora de l'illa per feina. Afirma que a casa "escassejava l'afecte patern" i, encara que dins la llar "tot era normal", la seva infància va ser un "una mica complicada" perquè va patir "bullying".

A això se li va sumar que a l'edat d'11 anys va patir la primera agressió sexual quan, ha recordat, un dia en què estava sol amb els seus dos germans a casa, va arribar el seu avi. En un moment quan ell va anar al lavabo, l'home el va esperar a fora i, en sortir, el va dir a l'habitació dels seus pares on li va fer petons i tocaments. .

"No sabia a què venia tot això", diu, perquè el seu avi "mai" els mostrava afecte. Després del que va passar, l'avi va "riure, es va aixecar i se'n va anar", deixant en Víctor amb una "sensació rara". Aquesta va ser la primera vegada de moltes que es repetirien davant la innocència del nen, que no sabia com reaccionar davant d'un fet que li era absolutament desconegut i que el feia sentir “estrany”.

Va ser entre els 12 i 13 anys quan el seu avi li proposa un dia anar a casa d'uns cosins, si bé abans passarien per l'habitatge dels seus besavis, ja morts, per ventilar la casa.

"Recordo la roba que portava"

"Recordo la roba que portava, el volum número 12 del còmic que llegia i com em va dur a l'habitació dels pares: em va tirar al llit, es va aixecar, es va desvestir, es va asseure en una butaca i em va dir que li fes una fel·lació", explica per afegir que la justificació que l'home li va donar era que ho feia perquè a en Víctor "no" li agradessin els homes.

"Cada trauma es queda ben nítid i això no ho oblidaré mai. Va ser la primera vegada", afirma, tot i que aquella casa dels seus besavis tornaria a ser testimoni d'un segon episodi malgrat la negativa de Víctor. I va ser a partir d'aquell moment quan el seu avi va començar a forçar-lo.

"Tenia por de mirar altres homes"

Totes aquestes situacions portaven a en Víctor a preguntar-se: "què m'estan fent?. Em repugnava una mica tot, em removia els budells". Tot i això, admet que va començar a normalitzar el que estava vivint tot i que "tenia por" i patia "moltíssims malsons" en els que somiava que el seu pare o el seu germà l'obligaven a fer-li el mateix que el seu avi. "Tenia por de mirar altres homes, por de tot en general", ha postil·lat.

Amb el pas dels anys, el Víctor ha tingut diverses relacions amb noies i el seu avi li preguntava intimitats sobre elles, li demanava fotos de les joves amb biquini i fins i tot li va arribar a trobar al mòbil captures de pantalla de fotos de perfil que ell tenia al WhatsApp amb elles.

No es va atrevir a explicar-ho fins als 18 anys

Tot el que va viure el va dur a visitar el seu primer psicòleg als 15 anys, si bé, ha assegurat, en haver d'anar a la consulta amb la seva mare no va explicar les agressions perquè "no" sabia com dir-ho. Per això, va esperar als 18 anys per parlar per primer cop amb una psicòloga del tema. "Van ser les pitjors experiències" de la seva vida, ha assegurat, perquè "no" se sentia escoltat i ja prenia citalopram i alprazolam (sedants).

El fet d'haver de patir en silenci tot el que li havia passat, tot i visitar fins a sis psicòlegs --"cap d'ells el va motivar a denunciar la seva situació--, el va conduir a tres intents de suïcidi. El primer, als 20 anys, va ser el detonant que el va fer reaccionar. Va trucar a la seva mare per telèfon i li va explicar el que el seu avi va fer amb ell.

Una família de "degenerats"

En aquell moment, la seva mare li revela que de petita també ho va intentar amb ella però en posar resistència "mai més li va posar la mà a sobre" tot i que li va confessar que qui sí que n'hauria abusat va ser el seu besavi patern.

"Vivíem en una família de degenerats; almenys, els mascles d'aquesta família han estat uns degenerats", va ser conscient en escoltar la confessió de la seva mare, que, en aquell moment, li va demanar que no ho expliqués. Això va fer que en Víctor estigués en silenci des dels 21 fins als 24 anys.

Portar el patiment del trauma que havia viscut en silenci és el que l'ha fet caure en els tres intents de suïcidi. "És l'única sortida que veus, et sents sol al món", assegura en Víctor, per a qui la sensació que viu és com un "esquinçament" al seu cos "tant físic com psicològic, que perdura en el temps".

Tot i això, als qui estan o han estat en una situació com la d'ell, els promet que "hi ha una sortida, una llum, una esperança", que hi ha persones a qui els importa "de veritat", "no estan sol, no són una càrrega per a ningú”. Per això, demana "paciència i una mica més de força, que aguantin i no busquin la via fàcil" perquè admet que, al final, el suïcidi "és la via fàcil però la vida s'ho val encara que no ho sembli".

El desencadenant de la denúncia

Després d'anys de silenci i patiment hi va haver un episodi que va ser el desencadenant de la denúncia per agressió sexual. El seu pare, que vivia aliè a tot el que li havia passat a ell, va observar en un bar proper a casa seva un episodi on l'avi d'en Víctor va fer un petó a la filla de la propietària del local, d'uns 22 anys.

El seu pare va narrar aquest episodi a la seva mare i un dia, de camí cap a casa, va sortir el tema dins la conversa. El jove va patir "un atac" davant d'un pare aliè a tot. El desembre del 2022, ell i la seva mare van denunciar la policia.

Ara, l'"únic" que vol és que se celebri el judici contra el seu avi per les agressions sexuals presumptament comeses i "no tenir-lo a prop", ja que la seva família segueix vivint porta amb porta amb l'home.