Encarna, la 'Mataviejas' de Madrid: dos assassinats, tres intents d'homicidi i 20 robatoris a dones grans soles a casa

La Maria, amb 96 anys, acaba de quedar-se sola a casa. És 18 d'abril de 2003, Divendres Sant. El seu fill, la seva nora -amb els qui viu- han sortit cap a les dotze per anar a recollir la seva besneta. Serà anar i tornar. Menjaran tots junts. No triguen, només recollir-la.

Maria no veu gaire bé, però es val per si mateixa. Li encanta anar a missa, a buscar el pa i a fer un passeig. Mai no va sola. La família sempre l'acompanya. A prop de la una de la tarda, sona el timbre. Maria no obre. Li han dit que no ho faci, tots els familiars tenen clau. Torna a sonar, de manera insistent. L'anciana s'acosta a la porta, aquesta forma de trucar... podia ser la seva neta.

"Unitat de Policia, digui'm". A les dues de la tarda el 091 va respondre a la trucada. "'Si us plau, vinguin!" A l'altra banda de telèfon, en autèntic xoc, parla el fill de Maria. Acaba d'arribar a casa. La seva mare està estirada, de panxa enlaire, a terra del seu dormitori. Té alguns cops, està emmordassada. No respira. L'han matat al seu domicili, el número 71 del carrer Ayala, al barri de Salamanca.

Seria el primer, especialment cruel, però seguirien tres mesos d'autèntic terror a Madrid: dos assassinats, tres intents d'homicidi i una vintena de robatoris. L'autora de tots els atacs: una dona de 39 anys, cabells llargs, bru, alta, d'ètnia gitana, corpulenta. Es diu Encarnación Jiménez, la van anomenar la 'Mataviejas'. Actuava de dilluns a divendres, sempre al matí. Està condemnada a 152 anys de presó perquè aguaitava ancianes, les copejava, les lligava i, fins i tot les matava, a casa seva.

Un vestit de nina

Quan Maria (96) va obrir la porta, no va tenir temps de defensar-se. A l'altra banda hi havia Encarnació. La dona va ser assassinada i robada en menys d'una hora. Quan la seva família va tornar a casa no hi van poder fer res. El seu fill, després d'obrir amb clau, va trobar una burilla a terra i l'entrada regirada. A l'entrada, tirada a terra, la part de dalt de la dentadura de l'anciana. Li havia caigut en el primer cop.

No hi havia cap soroll, només silenci. Li va demanar a la seva dona i la seva neta que no avancessin. Va trobar la seva mare emmordassada amb una camisa. A la boca, ficat a pressió (li va desplaçar la pròtesi cap a la laringe), un vestit de nina. L'autòpsia diu que va morir asfixiada.

Faltaven 300 euros en efectiu i algunes joies -taxades en 598 euros, segons l'atestat policial-, entre d'altres, l'anell de casaments de l'anciana: "EL MEU 30.5.30", deia l'aliança. Una veïna va explicar a la policia que minuts abans, una senyora amb roba fosca i pèl bru havia estat trucant a les portes per vendre coses. "Semblava gitana", apuntava.

"Si us plau, soc diabètica"

20 de maig. Carmen, amb 81 anys, està netejant la porta de casa seva al carrer Los Urquiza (Quintana) quan una dona morena se li acosta. Diu que no està bé, ha tingut un esvaïment, necessita un got d'aigua. Carmen vol ajudar-la, però només girar-se per entrar a casa a buscar el got, rep una empenta. A terra, és arrossegada cap a la casa. Li treuen les mitges i veu com la lliguen els peus amb elles. Li donen cops, un al cap. En qüestió de minuts, la dona, la seva agressora, abandonaria el domicili amb un botí de 1.413 euros (mil en efectiu, la resta a joies). Carmen ho tenia apartat perquè faria un viatge. Abans de sortir, la lladre, es fuma un cigar a casa seva. Se'n va anar, i a Carmen la va deixar lligada.

Uns dies més tard; es va repetir l'escena al barri de Carpetana. Va sonar el timbre a casa d'una altra dona gran, 88 anys. També es deia Carmen. Quan va obrir, feble (pesava 45 quilos), la seva agressora no va haver d'inventar res. La va tombar d'un cop: "això és un atracament".

A Mercedes, de 76 anys, la "Mataviejas" la va visitar un dia després, el 7 de juny. Es va presentar a la porta: "tinc roba bona i a molt bon preu". Una empenta, diversos cops, i de nou, la seva víctima era a terra. La delinqüent va trobar poc més de 40 euros i alguna joia. Mentre buscava, fumava. Va sentir sorolls, i va decidir marxar. Abans, va reforçar els nusos amb què havia lligat l'anciana. "Si us plau, soc diabètica, he de punxar-me insulina, no em lliguis". La lladre no va dubtar: "per mi, com si et mors ara mateix". Quan un veí la va auxiliar, ja era de nit, havien passat més de 12 hores. Mercedes va sobreviure, per sort.

Falses identitats

Sense cessament, sense treva. La llista de noms, de víctimes, és llarga. El següent assalt acreditat va ser tres dies més tard. Va passar a la plaça Bami (barri del Carme), a casa d'Eugènia, 80 anys. "Aquí ha de viure una dona sola". Era un baix, a peu de carrer, i per això la lladre va idear una excusa perquè li obrís la porta. Moltes vegades assegurava ser una treballadora social a qui tocava visita; altres deia que era la senyora de la neteja: "la meva companya que ve sempre a casa no pot venir, té el seu pare malalt, i m'ha dit que vingui jo avui, encara que no toqui"; també simulava ser personal d'ASISPA, una associació que ajuda la gent gran, o que comprovaria el comptador de l'aigua. A l'Eugènia li va dir que li havia de lliurar uns papers.

Quan la dona va obrir la porta, de nou, empenta, i violència. "Em va arrossegar fins a l'habitació", declararia després la policia. Va aconseguir sobreviure. "Va treure el matalàs del llit, va agafar el somier i me'l va tirar a sobre. En acabat, va pujar a sobre del somier i va començar a saltar... Jo cridava molt, em va fer molt de mal". Li va robar el que tenia i li va fracturar la tíbia esquerra. Una setmana més tard, ho va repetir a una altra casa. La seva víctima, de 83 anys, va sobreviure als seus cops, però després va patir un infart.

"Els agents de policia van llançar una circular: "especial cura amb persones grans, hi ha una atracadora de gent gran"

Abril, maig i juny. En tres mesos, desenes de dones havien estat robades i agredides. Els agents de la Policia Nacional van llançar una circular: grans, especial cura. Veïns, víctimes, porters d'edificis, tots coincidien: minuts abans dels atacs, dels robatoris, de les agressions, havia rondat per l'edifici, pel barri, una dona corpulenta i bruna.

Tots amb un patró comú, mateix modus operandi: una trucada al timbre, una empenta violenta, inesperada, que enderrocava l'anciana. Un cop a terra, les portava a l'habitació més llunyana de la porta. Lligades, emmordassades amb roba que trobava a casa, és quan la delinqüent desvalisava les estances. Feia amuntegament de tot el que considerava de valor, es fumava una cigarreta i se n'anava. A moltes de les seves víctimes les va agredir brutalment i, fins i tot, els va arribar a posar un ganivet al coll. A més, els deia frases com: "si et mous, et mato", "o em dius on són els diners o et tallo el coll".

A cara descoberta

Se succeïren els avisos. No cessaven. Consecutius, en diferents punts de Madrid i, de vegades, diversos el mateix dia. Els agents de Policia Nacional es van marcar un únic objectiu: caçar-la. Van intentar traçar la seva ruta: robatori, agressió i assassinat al centre, intent d'homicidi a Carabanchel, Ventas, Ciudad Lineal, Quintana, Tetuan... Van arribar a la conclusió que la matavelles utilitzava dues línies de Metro: la verda i la grisa, la 5 i la 6.

Amb ajuda de les víctimes, van aconseguir dibuixar-la: dona de raça gitana, encara que no ho sembla per la pell clara. Complexió robusta, entre 40 i 45 anys; 1,60 m, ulls negres i grans, malucs amples; de vegades va maquillada, pèl negre, una mica ondulat, pot portar-lo solt o recollit en una cua. Porta bossa, també negra, en bandolera. Fuma Fortuna, deixa burilles a les cases; no porta guants (deixa empremtes) i actua a cara descoberta.

Encarna va continuar atacant. L'1 de juliol va actuar al carrer Barquillo, el 3 a l'avinguda Reina Victoria, el 4 al carrer Pedroñeras, el 7 al carrer García Llamas, el 8 al carrer Camarena, el 9 a la via Lusitana, el 10 al carrer Maldonado... Sempre el mateix procediment, sempre la mateixa violència.

Divendres negre

Mirava les bústies per saber el nom de les ancianes. Si es confonia i no era una persona gran qui obria la porta, deia que tenia joies (robades en cops anteriors) i intentava vendre-les. Si encertava, començava la farsa: "Dolores, obre'm, sóc jo...". Dolores obria i en pocs segons estava lligada i emmordassada amb una mitja o qualsevol tros de tela.

Divendres, 11 de juliol, va cometre tres atacs en un sol dia. Va començar a Pacífic, va seguir a Las Musas. Les dues primeres víctimes venien de la compra i les havia trobat a la porta. Les va tirar a terra i els va arrencar el collaret amb el dispositiu de teleassistència. A una, li va posar un coixí a la cara, la va salvar el gosset, diria als agents de policia quan van entrar a casa seva. Encarna es mostrava cada cop més violenta.

El següent va ser letal. Els agents van trobar el cos sense vida d'una dona de 64 anys a casa seva, a Villaverde. Es deia Luisa, vivia sola i estava lligada de peus i mans. La casa estava regirada. Va ser asfixiada amb un pijama. Els veïns van confirmar que una dona havia intentat entrar en fins a deu habitatges pocs minuts abans. Venia joies, deia, a aquells que van contestar des de darrere de la porta.

"La tenim"

Anunciación (88 anys) va ser una de les seves darreres víctimes. Quan va obrir la porta, la van empènyer amb ràbia. Va fer un crit, a casa hi havia la seva neta. L'assassina va fugir, es va dirigir a San Blas, i va atacar una altra dona, que va poder descriure la roba que portava quan va ser auxiliada: "samarreta rosa, pantalons negres i bossa, bandolera". Va ser detinguda a Usera, poc després, quan una patrulla la va veure rondant per diferents portals.

"La tenim", van celebrar els agents. Encarnación Jiménez, nascuda a Sevilla el 20 de març del 1965. Tenia llavors 38 anys i era mare de cinc fills. Casada amb un paleta, mestressa de casa, però els diners els portava ella.

Va negar els fets: "només estic venent". Va ser traslladada els calabossos de la comissaria de Tetuan. Les empremtes dactilars (en calaixos, armaris dels pisos de les víctimes...), l'ADN de les burilles, i el sí -sens dubte- de cadascuna de les víctimes que la van reconèixer van tancar el cas. Va ser condemnada a 152 anys de presó per assassinat, temptatives d'homicidi, lesions, robatori i violació de domicili. Mai va demanar perdó, no se'n va penedir.

Al seu domicili es van trobar diners i multitud d'objectes robats. Al fons d'un gerro, embolicat amb paper vegetal, hi havia l'aliança de Maria, la dona de 96 anys, la seva primera víctima, a qui va matar aquell Divendres Sant.