El jutge condemna a 5 anys la culpable del crim del Pont de Vilomara

L'acusada de matar a punyalades la dona que l'estava acollint a una casa del Pont de Vilomara l'any 2020 finalment ha estat condemnada a 5 anys de presó, que el jutge proposa substituir per l'expulsió del país en considerar que no té arrelament amb Espanya i que no necessita internament psiquiàtric. La sentència, a la qual ha tingut accés Regió7, afirma que la condemnada va ser culpable d'un delicte d'homicidi amb la circumstància eximent incompleta d'alteració psíquica.

De fet, el debat durant el judici no va estar focalitzat en els fets, ja que la mateixa defensa no va negar que l'acusada hagués apunyalat la víctima ni tampoc l'acusada, que va afirmar no recordar res dels fets. Així, la clau estava en l'estat de l'acusada en el moment de l'homicidi. En aquest sentit, la sentència recull que patia trastorns psicòtics, desorientació temporal i espacial, ansietat, confusió i tenia paranoies de persecució.

El debat estava en la intensitat d'afectació d'aquestes patologies en les facultats superiors de l'acusada. En aquest sentit el Jurat popular va considerar que aquestes patologies van alterar greument les seves capacitats, tot i que el jutge afirma que s'han de tenir en compte les proves pericials que indiquen que l'acusada tenia les capacitats cognitives anul·lades a causa del seu estat en el moment de l'homicidi. Per aquest motiu el jutge ha decidit imposar una pena de 5 anys de presó dels quals ja ha complert més de la meitat en presó preventiva.

Pel que fa a l'expulsió del país, el jutge considera que la condemnada no té arrelament a Espanya ja que va arribar només mig any abans dels fets. També considera innecessari que la condemnada hagi de ser internada en un centre de salut ja que, segons tots els informes i dictàmens mèdics, fa temps que va superar la greu crisi relacionada amb els fets i també ha respost favorablement al tractament farmacològic que li ha estat prescrit. En aquest sentit, el tractament que segueix no comporta necessàriament un ingrés hospitalari i pot ser seguit ambulatòriament.

La sentència també descarta la petició de les acusacions particulars de declarar responsable civil subsidiària dels fets a Althaia i a l'Institut Català de la Salut. Les acusacions consideraven que l'acusada va cometre el delicte afectada psíquicament i que això no hagués passat d'haver rebut l'atenció sanitària corresponent quan va anar als serveis mèdics en diverses ocasions. En aquest sentit, el jutge ho descarta perquè els pèrits van desautoritzar aquest plantejament assegurant que les actuacions dels metges que havien atès l'acusada abans dels fets van ser adequades i que resultava imprevisible que la pacient desenvolupés un trastorn com el que va acabar patint.

Pel que fa a la responsabilitat civil, l'acusada ha estat condemnada a indemnitzar a la filla de la víctima amb 74.391 euros i al fill que va presenciar els fets amb 136.305 euros. La sentència encara no és ferma ja que es poden interposar recursos d'apel·lacions a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. (TSJC).

Subscriu-te per seguir llegint