El Suprem rebaixa la pena de 12 a 7 anys de presó per a un dels violadors d'una menor a Manresa el 2019

La sala penal del Tribunal Suprem ha reduït de 12 a 7 anys de presó la condemna per un delicte d'agressió sexual, amb l'atenuant d'embriaguesa i drogoaddicció, comès per un home de 24 anys sobre una noia de 17 anys el juliol de 2019 a Manresa, per l'aplicació de la llei del 'només sí és sí', que és més favorable per al condemnat que la llei vigent en el moment dels fets. El Suprem resol així un recurs de cassació interposat per l'acusat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va confirmar la pena de l'Audiència de Barcelona del febrer del 2022.

Segons els fets provats de la sentència, cap a les 8 del vespre del 13 de juliol del 2019 la noia es va trobar dos dels acusats, que no coneixia prèviament, a la plaça Europa de Manresa. La van convidar a anar a una festa en un pis on hi havia més nois, d'origen magrebí i d'entre 18 i 24 anys, a banda d'altres persones no identificades. Allà van prendre alcohol, haixix i cocaïna. L'Audiència va establir que la víctima, a causa de la ingesta d'alcohol i drogues es trobava malament i l'ara condemnat la va dur a una habitació a descansar, on la va violar. Al llarg de la nit els altres dos condemnats per l'Audiència també van entrar al dormitori consecutivament i la van agredir sexualment.

Els magistrats asseguren que la noia “ni va consentir els actes sexuals ni va poder evitar-los, tractant en els tres casos de treure's de sobre l'agressor respectiu amb els escassos mitjans i forces físiques de què disposava”, i, per altra banda, va descartar que tots tres acusats s'haguessin concertat entre sí o que col·laboressin d'alguna manera en els actes individuals dels altres. Un quart acusat va quedar absolt.

El recurrent va ser condemnat com a autor d'un delicte de violació dels articles 178 i 180.1.3 del codi penal vigent el 2019, i se li va imposar una pena de 12 anys de presó, que era la mínima dins d'una forquilla penològica d'entre 12 i 15 anys de presó, tenint en compte l'apreciació d'un atenuant que va conduir imperativament a la meitat inferior de la pena prevista.

La sentència del Suprem recorda que, després de la reforma del codi penal a través de la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, aquest comportament apareix tipificat als articles 178, 179 i 180.1.3a del codi, amb una pena que va de 7 a 15 anys de presó, que per efecte de l'atenuant que va ser apreciada queda fixada en la meitat inferior, en la forquilla que oscil·la entre els 7 i els 11 anys de presó. El Suprem afegeix que l'Audiència, “en un raonament que, per no impugnat, ha guanyat fermesa, va resoldre, dins del marc punitiu establert pel legislador (a qui correspon constitucionalment fer-ho a partir de meditats criteris de proporcionalitat), imposar la pena en la seva mínima extensió legalment possible: aleshores 12 anys de presó”.

Afegeix la sala que “mantenint els criteris d'individualització judicial de la pena tinguts en compte pel tribunal provincial i no impugnats per les acusacions, als quals encara es podria afegir la marcadament escassa entitat de la violència emprada per l'acusat, conforme resulta del propi relat de fets provats, i l'edat d'aquest en el moment de cometre els fets (24 anys), procedeix rectificar la pena que li va resultar imposada, en vista de la posterior regulació legal més favorable, mantenint-la, com es va acordar, en la seva mínima extensió legalment possible: ara, set anys de presó”.

L'alt tribunal subratlla, a més, que la valoració de la proporcionalitat concreta de la pena correspon als tribunals, però no pot i no ha d'ignorar els límits que, a partir de criteris de racionalitat, compartits o no, el legislador ha establert. "Si legislativament es considera que l'agressió sexual no necessàriament serà més greu, mereixedora de més pena, per la sola circumstància que concorri violència o intimidació, i és possible, també quan això passi, imposar la pena mínima que el tipus penal estableix (set anys de presó), no pot passar que els òrgans jurisdiccionals, a partir d'un enteniment diferent, --legítim, però que no ens correspon realitzar a nosaltres--, introduïm per la finestra el que el legislador ha acomiadat per la porta", diu la sentència.

La sentència compta amb el vot particular de la magistrada Susana Polo, que, d'acord amb l'informe la fiscalia, entenia més favorable la nova llei, però defensa que allò proporcional a la gravetat dels fets era haver imposat una pena d'11 anys de presó.

El Suprem subratlla que la seva sentència no afecta els altres dos condemnats a la sentència de l'Audiència de Barcelona per agressió sexual a la mateixa víctima, que no van recórrer al Suprem, en la mesura que les seves respectives situacions presenten particularitats i no li són aplicables les mateixes consideracions, sens perjudici d'una eventual revisió futura de sentència ferma que, si s'escau, pogués tenir lloc. Un d'aquests acusats va ser condemnat a 12 anys i 6 mesos de presó per agressió sexual amb penetració (sense atenuants) i l'altre a 5 anys de presó per agressió sexual sense penetració.