Alerta mèdica davant el pic d’ofegaments: per què cada vegada hi ha més accidents?

El cap de setmana passat van saltar les alarmes perquè van morir ofegades quatre persones en tot just 24 hores a les platges catalanes, 13 des que va començar la temporada estival. I el juny s’ha convertit ja en el segon pitjor mes en ofegaments des del 2015, amb 57 morts a tot Espanya, fet que eleva a 169 les defuncions en espais aquàtics des de començament d’any. Un inici de l’estiu tràgic que confirma que els ofegaments són un fenomen a l’alça: en tot el 2022 hi va haver 394 morts, un 51% més que el 2021. I els metges alerten que en urgències se n’atenen molts més: entre 1.200 i 2.000 persones l’any que presenten diferents seqüeles, des de problemes lleus fins a molt greus, a causa de la falta d’oxigen al cervell. Per això, la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES), que representa més de 12.000 professionals d’aquests serveis, ha exigit a les autoritats que posin ja en marxa mesures que serveixin per frenar les morts evitables en platges, piscines i espais aquàtics. Segons alerten, l’ofegament és un «veritable problema de salut pública», ja que se situa entre les tres primeres causes de mort no intencional. El cap de setmana passat, Protecció Civil va relacionar les quatre morts amb el fort onatge i les possibles imprudències. Més enllà d’aquestes circumstàncies concretes, l’alt nombre d’ofegaments, assenyalen els especialistes, està vinculat al fet que Espanya té unes condicions favorables per a l’oci aquàtic, tant per la climatologia com pels 8.000 quilòmetres de costa, les més de 3.000 platges i els 172.000 cursos fluvials, a més dels pantans habilitats per al bany. Però aquestes circumstàncies hi han sigut sempre i és ara quan el problema de salut pública va a l’alça a causa de diversos factors, com el canvi climàtic i l’envelliment poblacional actiu. El primer provoca més dies calorosos i, per tant, més banyistes en els diversos espais aquàtics, cosa que multiplica la possibilitat que aquests pateixin incidents. I, en segon lloc, l’envelliment actiu fa que persones de més edat disfrutin de l’oci aquàtic. No obstant, un percentatge més elevat que en altres franges d’edat pateixen patologies que poden desencadenar-se a l’aigua –com infarts i ictus– de la mateixa manera que es produeixen a terra, segons explica Roberto Barcala, coordinador del grup de socorrisme de SEMES. A més, algunes d’aquestes patologies empitjoren amb les altes temperatures, a què cal sumar que «les persones grans tenen problemes d’equilibri, que les poden perjudicar a l’hora de sobreposar-se en condicions adverses», segons afegeix l’especialista. De fet, les dades de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme corresponents al 2022 indiquen que 113 de les víctimes mortals tenien més de 65 anys. No obstant, també moren infants i joves, moltes vegades a causa d’imprudències. Els més petits, fins a 4 anys, moren normalment a les piscines particulars i per falta de supervisió durant la sobretaula: entre les 15 i les 18 hores. sLes morts dels jovese solen registrar en entorns naturals. «És freqüent veure banyistes amb bandera vermella o festes en embarcacions d’esbarjo amb persones sota els efectes de l’alcohol llançant-se al mar», denuncia Barcala. Com que l’ofegament en la majoria dels casos és «prevenible», SEMES exigeix passar d’un enfocament reactiu cap a un de més preventiu i estable en el temps que se sustenti en dos pilars: l’educació i la formació per a la seguretat al medi aquàtic. En primer lloc, els metges d’urgències demanen que a les escoles s’ensenyin normes de seguretat aquàtica, com les banderes del mar i quines són les situacions de risc, igual com es fa, per exemple, amb les xerrades sobre seguretat viària. Així mateix, reclamen que als instituts s’ensenyi a fer tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP), molt útils tant a l’aigua com a terra per ajudar persones que pateixen esdeveniments cardiovasculars. També exigeixen als ajuntaments que prohibeixin el bany amb bandera vermella i que es denunciïn i siguin sancionades les actituds imprudents. I a les piscines comunitàries recomanen que es contracti socorristes sempre, que s’impedeixi l’accés als nens petits sense supervisió i que hi hagi un pla de revisió i manteniment de les instal·lacions i els embornals. Així mateix, aconsellen les famílies que apuntin els menors a classes de natació des de curta edat i escriguin amb els fills les normes d’ús d’una piscina domèstica. El problema entorn dels ofegaments, alerta SEMES, és que hi ha diverses falses creences, com que una persona que s’ofega crida, braceja i demana ajuda. Però no sol passar així, sinó que és un incident subtil i silenciós. Per això, la Societat Mèdica ha editat un document amb 12 preguntes freqüents sobre aquest fenomen a l’alça i l’evidència científica que els dona resposta. «Es requereix un nou enfocament que expliqui les principals causes de l’ofegament des d’una perspectiva científica i que s’informi els usuaris», apunta el coordinador del grup de socorrisme de l’entitat.