Preguntes i respostes sobre l’ocupació

No és estrany conèixer algú que ha viscut o viu el fenomen de l’ocupació des de prop. És un dels temes habituals a les sobretaules. Però es tracta d’un fenomen complex que sovint genera dubtes entre la població, sobretot de com actuar si ets víctima d’una ocupació. Per aquest motiu Regió7 ha consultat amb els Mossos d’Esquadra i amb el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, David Casellas, per esclarir alguns dubtes.

Quina diferència hi ha entre una ocupació d’un pis buit o d’un d’habitat?

«Com a ciutadà em sento totalment desemparat»

Tant els Mossos com Casellas coincideixen en la importància de diferenciar entre els delictes d’usurpació i el de violació de domicili. El primer es dona quan s’ocupa un immoble que no és l’habitatge del propietari. El segon, en canvi, és quan sí que és un immoble habitat. Es considera així, tant si és la residència permanent com si és una segona residència a la qual es va sovint. És diferent si no es pot demostrar que hi ha una presència freqüent.

Quines diferència hi ha de cara al propietari?

El delicte de violació de domicili està més castigat i pot arribar a comportar penes de presó. En el cas de la usurpació, Casellas explica que és un delicte que està poc castigat al Codi Penal i, de fet, és el més habitual en casos d’ocupacions. Tot i això, tant Mossos com Casellas asseguren que els casos d’ocupacions d’habitatges on viu gent són molt poc habituals ,ja que als okupes sempre els interessa accedir a habitatges o locals que estan buits i, encara més, si són de bancs o grans tenidors ja que és més possible que tinguin menys problemes.

Quan poden actuar els cossos de seguretat de forma immediata per fer fora als okupes de l’habitatge on visc?

En el cas d’una violació de domicili, els Mossos expliquen que poden actuar immediatament per desallotjar els okupes sempre que el propietari demostri que hi resideix, ja sigui de forma habitual o com a segona residència habitual. Casellas confirma aquest fet.

És suficient ensenyar el DNI per demostrar que vius en aquell immoble?

Els Mossos d’Esquadra admeten que mostrar el DNI no és suficient perquè podria no estar actualitzat. Per altra banda, expliquen que valdria amb factures de llum o de gas del pis o amb altra documentació que pugui demostrar que s’hi resideix habitualment com . El degà del Col·legi d’Advocats també diu que s‘ha de demostrar d’aquesta manera.

Els cossos de seguretat poden actuar per fer fora els okupes d’un habitatge on no resideix ningú?

L’advocat manresà apunta que, en aquest cas, la situació es complica. Els cossos de seguretat només poden actuar quan és flagrant que els okupes acaben d’accedir a l’immoble. En el moment en què hi ha dubtes sobre des de quan hi són, és habitual que no actuïn i recomanin interposar una demanda civil perquè el desnonament es faci per via judicial. Els Mossos, per la seva banda, admeten que un cop els ocupes demostren que viuen allà, no hi poden fer res.

I com demostren que hi viuen? És suficient amb un tiquet de rebut d’una pizza a domicili, per exemple?

Els Mossos expliquen que no és suficient amb un tiquet d’una compra i no volen desvelar altres mètodes per demostrar-ho. Tant Mossos com Casellas desmenteixen la idea molt estesa que la possibilitat de fer un desallotjament o no depengui del temps. És a dir, no és veritat que s’hagi de fer abans de les 24 o 48 hores, sinó que la clau és si els okupes demostren que viuen a l’habitatge. En tot cas, Casellas assegura que els processos judicials sempre solen estimar la demanda i a fer efectiu el desnonament, tot i que poden tardar mesos degut que la justícia ja és feixuga de per si mateixa.

Quan es tarda a recuperar una casa ocupada?

Casellas assegura que pot ser qüestió de mesos, sobretot tenint en compte que durant la pandèmia hi va haver moltes moratòries que han provocat una acumulació d’execucions a realitzar.

Quin és l’argument darrere de la llei que diu que si hi viuen no se’ls pot desallotjar automàticament?

Hi ha situacions en què la propietat té una funció social, de fet, això està inclòs en el Codi Civil, explica Casellas. Això s’accentua en els casos d’habitatges que estan buits. En aquest sentit, si els okupes demostren que estan en una situació de vulnerabilitat, la llei preveu que primer es busqui una alternativa al desallotjament.

Hi ha un increment de casos d’ocupació a Manresa?

Els Mossos d’Esquadra afirmen que no poden saber quantes ocupacions il·legals hi ha a Manresa ja que no totes es denuncien i que donarien una imatge parcial del problema. Tot i això, asseguren que les denúncies van tenir un creixement molt alt fa uns anys però que la xifra normalment es manté estable amb lleugeres pujades i baixades. En aquest sentit, descarten que hi hagi un increment de casos destacat.

Quina part d’ocupacions és de gent que ha entrat en un bloc pel seu compte, i quina part han estat ocupats per professionals que l’han posat al mercat?

Els Mossos asseguren que no es denuncien tots els casos i que, per tant, no poden donar una resposta clara a aquesta situació.

Existeixen els grups organitzats d‘ocupació?

Els Mossos asseguren que tenen identificades a algunes persones que es dediquen a accedir a pisos buits, canviar el pany i vendre les claus a una altra persona perquè hi passi a viure. Expliquen, però, que és difícil perseguir aquestes persones perquè, tot i que hagin accedit per primera vegada a l’immoble, un cop venen les claus ja és difícil demostrar que són culpables d’un delicte d’usurpació. Tampoc se’ls pot imputar un delicte d’estafa perquè els compradors saben que no estan pagant per la propietat real i legal de l’immoble.

Quant s’acostuma a pagar per les claus d’un pis ocupat?

Els Mossos asseguren que entre 900 i 1.500 euros mentre que alguns afectats de Manresa asseguren saber de casos en què s’han arribat a pagar fins a 6.000 euros per unes claus.

Com trien el pis que s’ocuparà?

Solen escollir pisos que saben del cert que estan buits i que, preferiblement, siguin propietat de bancs o de grans tenidors. Això ho fan per evitar-se problemes, ja que a vegades els bancs tenen habitatges dels quals no es preocupen. També perquè, en aquest cas, es garanteixen que el propietari hagi d’intentar conciliar una solució amb ells abans que es dugui a terme un desnonament.

Com s’asseguren que estan buits?

Per saber si un pis està buit poden utilitzar diferents mètodes, fins i tot mètodes utilitzats per dur a terme robatoris com per exemple la col·locació de marcadors a les portes. En tot cas, els Mossos indiquen que les persones que s’hi dediquen també parlen entre ells i saben quins pisos són susceptibles de ser ocupats.

Com hi accedeixen?

Un cop saben que està buit hi poden accedir de diverses maneres. Des de forçar el pany de la porta, o la porta en si, a entrar-hi per una finestra. Després canvien el pany de la porta.

Si ocupen un pis, com aconsegueixen la clau de la porta del bloc?

Com que sovint escullen pisos que són propietat de bancs, sol donar-se el cas que ocupen blocs sencers. Llavors forcen la porta principal perquè tothom hi pugui tenir accés.

Quins mètodes són més útils per evitar una ocupació a casa meva?

Els Mossos d’Esquadra apunten que hi ha diferents mètodes per evitar l’accés a un habitatge. Les càmeres, per exemple, ja tenen un efecte dissuasiu i a més poden ajudar a fer efectiu un desallotjament en les primeres hores ja que poden ajudar a demostrar que els okupes hi han accedit recentment. Les portes blindades també són efectives perquè són més difícils de forçar. En el cas de les portes es recomana contactar amb serrallers especialitzats. En definitiva, recomanen qualsevol mesura que els faci més difícil accedir a l’immoble.

Com puc fer que el meu pis no sembli buit?

Per fer que un pis no sembli buit és important tenir el suport d’algú que s’asseguri d’entrar sovint a l’immoble i fer accions com moure les cortines. També assegurar-se de buidar la bústia. Una altra manera és programar una llum perquè s’encengui una estona durant la nit, que és una tècnica més econòmica.

Els veïns que no són propietaris poden fer alguna cosa per fer fora okupes conflictius?

Els veïns afectats per una ocupació conflictiva al seu voltant no poden iniciar un procés de desnonament però sí que poden interposar denúncies per altres motius com soroll. Per altra banda, poden contactar amb el propietari de l’immoble perquè iniciï un procés de desallotjament. En aquest sentit, Casellas creu que hi hauria d’haver més eines per a les comunitats de propietaris i per als veïns per poder activar procediments que ara mateix no poden activar ja que es tracta d’un problema social en els qual sovint ells no hi tenen res a fer malgrat ser-ne també víctimes.

Què hauria de canviar per solucionar el problema de l’ocupació?

El degà del Col·legi d’Advocats de Manresa afirma que els canvis no han de ser legislatius, sinó polítics. Assegura que fan falta polítiques d’habitatge públic i social que estiguin consolidades en el temps. «Tot el que no sigui que hi hagi habitatge per tothom i assequible, és difícil que les mesures judicials o policials ho puguin solucionar», afirma. Per altra banda, també considera que s’hauria d’incentivar els propietaris a tenir els seus habitatges ben cuidats per tal que puguin entrar al mercat de lloguer.

Subscriu-te per seguir llegint