Les pistes de la desaparició d'en Chago, de 16 anys, apunten a una casa ocupada on una dona podria "retenir" menors

"Adeu! Me'n vaig! No em tornareu a veure!", van ser les seves últimes paraules. Les va complir. Santiago José -Chago-, com l'anomena tothom- va deixar a casa telèfon, claus, documentació i diners. Va tancar la porta i se'n va anar. Té 16 anys, viu a Tenerife i des del 6 de setembre el busquen sense descans. Està desaparegut. "És un nen molt tranquil, familiar. Tot això és ben estrany" comenta, abatuda, la seva germana Luz.

"Es va despertar enfadat, va començar a cridar a la meva mare i a la meva germana...", reconstrueix la jove a Cas Obert, portal de successos i recerca de Prensa Ibèrica. Traça, també, els últims passos de Chago. S'esvaeixen en una muntanya. "En Chago surt de casa, el meu germà petit el segueix i arriben a aquesta muntanya. En Chago diu: 'marxa, que em llançaré!', mig rient-se, però ho diu". El petit torna i no el tornen a veure més.

La investigació policial no descarta res, "creuen possible que el meu germà hagués posat fi a la seva vida allà". Ara tot ha fet un gir. Desenes de persones afirmen veure'l, "brut, amb la mateixa roba amb la qual va desaparèixer (samarreta blanca, pantalons vaquers blaus), a la barriada dels Gladiolos (Santa Cruz de Tenerife)", apunta la Luz. No estaria sol. "Tothom em menciona la mateixa dona".

"El teu germà és allà"

"Denunciem immediatament", explica la Luz. "Si el meu germà ha estat enfadat alguna vegada, ha tornat a casa una hora després. En Chago és una persona molt familiar, molt tranquil·la i mai faria una cosa així". Els agents van activar de seguida el protocol per desaparició: Ha marxat alguna vegada de casa? Els dies previs estava bé? "El meu pare va morir fa cinc mesos. Es va treure la vida...", explica la Luz, "En Chago i ell no es parlaven, no es portaven bé". El menor va encaixar el duel de la pitjor de les maneres, "el portava dins, estava superat, es va sentir malament".

La Policia Nacional va assumir la recerca. Mentre arribaven els avanços, la família va sortir a buscar-lo. "Vam recórrer tota la muntanya", no hi havia rastre d'ell.

"Ens obstinem a la muntanya perquè, clar, tenint en compte el seu estat d'ànim, que no tornava, i que això no és normal en ell... no descartem que s'hagués quedat allà". Sense pistes, sense rastre, va arribar la difusió de cartells. Amb aquests van arribar, també, les úniques pistes: "el teu germà està a Els Gladiolos, el teu germà és allà".

Una zona: Els Gladiolos, i el nom d'una dona. La família d'en Chago va començar a rebre les mateixes coordenades una vegada i una altra. "Decidim anar fins allà", explica la Luz. Els veïns de la barriada, "bastant perillosa, conflictiva, una mica tèrbola", es van negar a parlar. Va haver-hi un pacte de silenci. "Nosaltres no donarem cap chivatazo".

Llavors va arribar un testimoni: "Jo conec a aquesta dona, ho controla una mica tot i es dedica a emportar-se persones, també nens". El testimoni parla de drogues i alcohol. "A mi em va donar un got d'aigua i em vaig adormir. No recordo molt, una casa ocupada, prop del pont Zurita. A la part de dalt de la casa hi havia nens i gent retinguda, i a la porta un home gran, un matón".

La Luz va recórrer diverses nits la barriada. La resta de la família ho va fer durant el dia també. Després de les constants visites i batudes, paral·lelament, la gent va deixar de veure el menor.

"No han estat una ni dues persones. Han arribat moltes pistes, a la meva mare, a la meva germana, a mi, de gent diferent i tots el situen allà", explica la Luz. "Totes les pistes són de gent que el coneix, no surten després de veure el cartell. Una cosina meva assegura que el va veure i va sortir corrent... En Chago no està bé".

"Es va perdre"

"En Chago és molt casolà, gairebé no sortia al carrer". Per què era allà? "Arran de la desaparició hem conegut que feia uns mesos que un amic el portava amb gent adulta allà. Pel que sembla, el meu germà el poc que sortia, quan ho feia, anava allà", lamenta la seva germana. "Convençut, enganyat... Des del principi res és normal, ell no és agressiu, i mira com va sortir de casa... És extremadament ordenat, tot ho ha de col·locar, i ara podria estar en una casa així...". La família, de nou, en xoc.

La policia coneix la dada, "és un barri on no agrada la presència policial", lamenta la Luz. "Necessitem que busquin allà, però que busquin de veritat". La Luz no pot trobar-lo sola. Amb el risc que comporta, no deixa de buscar-lo per aquests carrers, però mai hi és. "Ningú el veu últimament i abans el veien molt. Començo a creure que aquesta casa existeix, i que el meu germà està retingut allà".

Chago, 16 anys, un adolescent tranquil, pausat i familiar. Va perdre el seu pare, i "es va perdre" ell mateix. "Sé que tot li va provocar un trauma. Deia, fins i tot, que no volia viure...", lamenta la Luz, "però volem pensar que podem trobar-lo i donar-li l'ajuda que necessita". Alt, prim i amb el pèl més aviat llarg, "camina amb les espatlles tirades una mica cap endavant, per si algú el veu". Acabava de matricular-se en una FP de mecànica, "estava superil·lusionat, s'ho va comprar tot nou". El curs ha començat i ell no hi és.