Marc Aloy: «A les municipals votem un alcalde, no un xèrif»

El batlle de Manresa entra en precampanya i critica «la dreta i extrema dreta» que qualifica la ciutat d’insegura i qui pensa que hi sobra gent

Jordi Morros

Jordi Morros

L’alcalde de Manresa i candidat a la reelecció per Esquerra, Marc Aloy, va protagonitzar ahir al vespre el seu primer acte de precampanya de les municipals del maig vinent. No va deixar escapar l’oportunitat de llançar una primera andanada als seus adversaris. Als de «dreta i extrema dreta», va dir, que darrerament escampen la «cantarella que a Manresa hi sobra gent» i als que afirmen que la ciutat és insegura. «No ho és més que altres ciutats», va defensar. Va advertir que durant la campanya fugirà de populismes i va dir, amb posat més que seriós, que a les municipals es vota «un alcalde, no un xèrif».

A l’entrada en escena com a candidat, Aloy va ser acompanyat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; la vicepresidenta en funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés; i dels regidors d’ERC del govern de la ciutat, que comparteix amb Junts. També hi havia bona part dels alcaldes d’Esquerra de la comarca.

Els Dipòsits Vells s’omplen

L’acte es va celebrar al Museu de l’Aigua i el Tèxtil, que es van omplir. A última hora van haver de posar més cadires. A l’escenari, una gran pantalla deixava veure el lema «Construïm el futur». Hi havia diversos elements que jugaven amb els colors verd i groc i, al mig, el faristol des d’on Aloy –vestit informal com sempre amb americana, sense corbata i calçat esportiu– va pronunciar el seu primer discurs de precampanya.

Va ser llarg, molt llarg. Perquè hi va voler fer cabre tota l’acció de govern del mandat que ara s’acaba, especialment des que va assumir l’alcaldia el juny del 2020 en virtut del pacte amb Junts.

També va parlar d’ell i del seu compromís amb Manresa; de la feina de fer d’alcalde, que és «molt absorbent però apassionant i que em veig amb cor de continuar»; de la feina dels regidors d’Esquerra i de l’equip de govern en general. Va tenir paraules d’agraïment cap a Valentí Junyent.

200 milions en projectes

Va destacar que Manresa té al davant projectes valorats en 200 milions d’euros –150 dels quals ja finançats i que s’invertiran els pròxims 4 anys– que la convertiran en una ciutat «privilegiada per afrontar el seu futur».

Són projectes com el soterrament de la via dels Catalans, la seu del Govern de la Generalitat, el nou edifici de l’arxiu, el pavelló del Congost, el projecte que aquest any ha de convertir en zona de vianants el carrer Guimerà, l’Anònima, el canvi de model en la recollida de residus i el polígon industrial del Pont Nou. «La millor política social és oferir feina a les persones que no en tenen», va assegurar. Va anunciar també que quan el govern assumeixi la gestió de la zona blava el maig vinent abaratirà el preu.

La cantarella

Es va posar seriós quan va afirmar que darrerament hi ha qui escampa la «cantarella que a Manresa hi sobra gent. A nosaltres no ens sobra ningú. El món serà ric i divers», i el que convé, va dir, és gestionar aquesta diversitat «amb mentalitat oberta i acollidora». Primer missatge a la dreta i extrema dreta, va dir.

El segon no va tardar gaire. Va ser quan es va referir a la seguretat i el civisme. Ningú no ha de tenir por ni sentir-se insegur, va afirmar. «Ser d’esquerres vol dir lluitar perquè tota la població se senti segura» i no fer-ne una qüestió populista. Manresa no és insegura, va dir. O no ho és més que altres ciutats. «Això no vol dir que no passi res, però hi posem els mitjans per combatre-ho». A les municipals «votem un alcalde, no un xèrif, no un legislador ni un jutge. Esquerra guanyarem els apòstols de la por», va acabar dient.

I, naturalment, la Fàbrica Nova

No podia faltar la referència a la Fàbrica Nova i el projecte de fer-hi un campus universitari de la UPC i un pol de coneixement. S’hi va referir com un «gegant adormit» que la primera alcaldia d’Esquerra després de la República «ha despertat». Va anunciar que, després de rebre 10 milions del Govern central, «aquest any, per fi, hi veurem màquines», afirmació que va ser rebuda amb aplaudiments. Aprofitant la presència d’Aragonès a l’acte va posar a disposició del país el projecte.

Tot això, va recordar, en un mandat extremadament complex a causa de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i una inflació que s’ha disparat.

«Manresa és el meu partit»

A partir d’aquí Aloy es va entendrir. De la llista de projectes va tornar a fer un salt cap a allò més personal i el seu desig i voluntat de continuar quatre anys més al capdavant de la ciutat per «millorar la vida de les persones, especialment les que més pateixen». Va assegurar que «el nostre estil és sumar. De la crítica destructiva no en surt res». Finalment, va afirmar que «el meu partit és Manresa».

El president Aragonès va ser l’encarregat de cloure l’acte. Va destacar la «passió» amb la qual Aloy parla de Manresa. «Estima la ciutat i la seva gent. Es desviu per ella. Estic convençut que renovarà la confiança dels manresans». Aragonès es va referir a les negociacions per aprovar els pressupostos de la Generalitat. «És l’hora de la responsabilitat». (Més informació a la pàgina 24).

[object Object]

L’acte es va presentar com una conferència de l’alcalde Marc Aloy amb el títol «Construïm el futur de Manresa». I sí, va ser una conferència. Una llarga conferència va admetre el mateix Aloy dalt de l’escenari en un dels moments de distensió i ja gairebé al final. Gairebé, només. «M’he allargat, ho sé. He intentat retallar, però és que trobava que tot era important. Disculpeu», va dir mentre el públic reia. La distensió va continuar quan va assegurar que Manresa és una ciutat que està de moda, i no només perquè la Shakira hi filmi un dels seus videoclips o perquè la cantant Rosalía en sigui veïna. La distensió va tornar un cop va acabar l’acte. Hi va haver foto final dalt l’escenari amb l’alcalde i candidat Aloy; el president Aragonès; la consellera Vilagrà i la vicepresidenta del Parlament, Vergés, i alcaldes i regidors que hi van voler pujar. Després es van servir quatre detalls per menjar, sucs de fruita i una copa de vi de la DO Pla de Bages en companyia d’un duet musical.

Subscriu-te per seguir llegint