Indignació a les entitats de pescadors per la mort dels peixos de l'Agulla
Associacions a qui ha consultat Regió7 s’oposen totalment a haver de sacrificar una espècie que viu entre nosaltres fa segles
Un moment de l’extracció dels peixos a l’Agulla / Arxiu particular
El sacrifici de tots els peixos que hi havia al llac del parc de l’Agulla, que Aigües de Manresa ha buidat per fer-hi obres, ha fet emergir un problema lligat al fet que la carpa es consideri una espècie invasora i que, per tant, s’hagi de sacrificar com dicta la llei. Societats de pescadors amb les quals ha parlat aquest diari estan totalment en contra de la normativa.
Del llac de l’Agulla, que encara romandrà tancat al públic aquesta setmana, en van treure més de mil peixos, segons va informar Aigües de Manresa, tots ells catalogats com a espècies exòtiques invasores, inclosa la carpa, que va ser introduïda des de l’època romana. De l’extracció se’n va cuidar l’empresa Phragmites.
Redacció
El 2011, en què també es va buidar el llac per obres, les carpes es van reintroduir als rius Cardener i Llobregat i al llac de Navarcles a petició dels pescadors. Aquesta vegada no s’ha fet perquè la normativa va canviar. El Reial Decret 630/2013, del 2 d’agost, regula i cataloga les espècies exòtiques invasores, inclosa la carpa. La Llei 42/2007, del 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, diu que les espècies invasores s’han de sacrificar.
Societats de pescadors a qui ha consultat Regió7 es mostren indignats amb la normativa, amb la que fa temps que lluiten en contra.
Simón Concustell, president de l’Agrupació de Pescadors de Manresa, posa un exemple de les contradiccions que hi ha en aquest tema. A l’embassament de Mequinensa hi ha una part que dona a l’Aragó i una altra a Catalunya. En la darrera, si hi pesquen carpes, les han de matar directament perquè són invasores i és el que marca la llei; a l’Aragó, no, perquè aquesta comunitat va decidir naturalitzar aquesta espècie, o sigui, considerar-la autòctona.
«No vam matar ni un peix»
Concustell recorda que l’entitat que presideix, fundada el 1946, és «la societat esportiva de Manresa més antiga». Dit això, retreu a l’Ajuntament que no els avisés del que tenien previst fer, que els ha deixat sense llac per als concursos de pesca que hi organitzen anualment, entre els quals el de la festa major. Remarca que en aquest concurs «no vam matar ni un peix» i fa servir una frase que repeteixen fil per randa altres pescadors consultats per aquest diari: «ningú em pot obligar a matar un peix», en referència al que diu la llei sobre les carpes.
Quan va saber que buidarien l’Agulla, va trucar a l’Ajuntament i el van remetre a Aigües de Manresa, on li van dir que truqués a l’empresa que va fer la gestió dels peixos. Finalment, va poder parlar amb el responsable. «Li vaig demanar que tornessin les carpes o unes quantes a l’aigua i em va dir que ‘fem el que hem de fer’».
Buidat el llac i sacrificats tots els peixos, demana «a l’administració que el repoblin», alhora que critica que no s’aprofitin les obres per treure tot el fang acumulat al fons. «Això no ho toquen...»
Quico Medina és el president de l’Associació Navarclina de Pesca. Afirma que «cap pescador, ni de Navarcles ni d’enlloc», està d’acord amb la llei que els obliga a matar els peixos si no són autòctons. Fruit de prohibicions com aquesta, diu que ja hi ha moltes entitats que han desaparegut. Cita les de Castellgalí i Sant Vicenç. Ell també té previst plegar.
Blai Garcia, president de la Societat Unió Pescadors Esportius d’Olesa, creu que «els extrems no porten enlloc» i que actualment tot s’ha portat a un extrem. «La carpa porta aquí des dels romans». No entén, per tant, que s’hagi de sacrificar. «Jo m’hi he negat. Si ho volen, que les matin ells».
Lleis i ideologies radicals
Albert Vidal, president de la Federació Catalana de Pesca i vicepresident de la Federació Espanyola de Pesca, apunta que, tot i el que diu la llei sobre les espècies al·lòctones, «depèn de cada autonomia i de la voluntat política» determinar les que es volen naturalitzar. En el cas de la carpa, ho han fet Aragó, La Rioja, Castella la Mancha, Castella Lleó, Múrcia, Extremadura i Andalusia. A Catalunya no s’ha fet. «Són lleis radicals d’ideologies radicals», retreu i insisteix que «tenim carpes des de fa dos mil anys». Tot plegat, els ha portat a querellar-se.
Enric Bellet, membre de la federació, i Vidal, que és enginyer industrial, coincideixen que les carpes no són el problema sinó temes com la manca de cabal als rius i la sedimentació dels fons. «Els pescadors els fem molta nosa perquè som el termòmetre del riu. Si ens poguessin treure ningú no sabria què està passant».
Rafaela González, presidenta de la societat protectora d’animals de Manresa, considera que, tenint en compte que les carpes «són entre nosaltres abans que tinguéssim ús de raó, s’haurien d’haver tornat al Llobregat», atès que, per lògica, a l’Agulla hi van arribar des d’aquest riu a través de la Séquia.
Jordi Badia, de la Institució Catalana d’Història Natural al Bages, comenta que «jo les carpes les hauria deixat. No les hauria sacrificat perquè és un peix que funciona bé i prospera en un estany». Fa notar quant a les nàiades, els mol·luscs que sí que es retornaran a llac quan el reomplin, que «en el seu cicle vital tenen una fase que són paràsites dels peixos», de manera que, si són adultes, l’hauran superat, però si en neixen de noves no sobreviuran perquè el llac s’ha quedat sense peixos.
Uns rius molt mal conservats
Jordi Calaf, de Bages Biodiversitat, Associació per a l’Estudi i Gestió del Medi Natural del Bages, opina que el fet que una espècie sigui considerada invasora no depèn «dels segles que fa que és entre nosaltres sinó dels seus efectes en el medi ambient». Explica que, per alimentar-se, la carpa remou molt el fons, amb la qual cosa perjudica la qualitat de l’aigua i empitjora la vida de les plantes aquàtiques. Creu que «no ens pertoca decidir a nosaltres» el que es fa amb aquestes espècies i creu que, si ha de servir per ajudar a erradicar les invasores és «un sacrifici benvingut». Des del seu punt de vista, el més preocupant no és això. «Quan vaig saber que totes les espècies que van treure del parc de l’Agulla eren invasores el que vaig pensar és que tenim uns rius molt mal conservats».
Subscriu-te per seguir llegint
- Arriba un episodi de pluges a Catalunya: on i quan plourà? Aquesta és la previsió del Meteocat
- Viure amb lipedema, la malaltia de les dones que només s'engreixen: "Em vaig sentir alliberada quan vaig saber per què guanyava tants quilos
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Mor el conductor d’una furgoneta en un accident a la C-451, a Llobera
- Necrològiques del 9 d'abril del 2024
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- 11 fires i festes que no et pots perdre aquest cap de setmana
- Inauguren un centre dedicat a pilates i ‘Gyrotònic’ a la Buresa de Manresa
