Les entitats vetllaran l'aplicació del primer pla d'economia social de Manresa

Manresa disposa per primer cop d'un Pla d'Impuls de l'Economia Social i Solidària i les entitats del sector han advertit que vetllaran per la seva aplicació.

El pla va ser aprovat per unanimitat en el darrer ple municipal, després de la intervenció d'Elisabet Guerrero Macià, representant de la Xarxa d’Entitats d’Economia Social i Solidària, que va advertir que estaran atentes a la seva aplicació, "perquè les paraules se les emporta el vent".

Les entitats implicades en iniciatives que posen per davant el bé comú al rendiment privat volen fets i no documents que serveixin com a coartada política.

Elisabet Guerrero, de la Casa de Naixements Migjorn, va donar veu al ple municipal, fent ús del reglament de participació ciutadana, a les empreses, entitats i persones que treballen per fer possible l'economia social i solidària al Bages.

Va agrair l'elaboració del pla i va explicar que el document era "el fruit, però també la llavor, d'aquesta economia que està sempre al servei de les persones del territori. No al servei del capital i del lucre individual".

Va dir que en una època de desigualtats creixents i d'imposició d'un capitalisme cada cop més salvatge, que depreda el territori i les persones, "creiem més vigent que mai la necessitat de trobar models socioeconòmics que tinguin com a prioritat la sostenibilitat" i la lluita contra les desigualtats en l'accés als recursos, drets i serveis.

L'economia social i solidària és aquella que de forma associativa o individual desenvolupen processos de producció, d'intercanvi, de gestió, distribució d'excedents, moneda, consum o finançament de béns per satisfer necessitats promovent les relacions de solidaritat, cooperació, donació, reciprocitat i autogestió.

Guerrero va afirmar que el pla havia de servir per recollir tot aquest bagatge i per donar el suport necessari, des de l'Administració municipal, "perquè aquesta economia alternativa imprescindible pugui seguir plantant cara als gegants de l'economia depredadora globalitzada".

Guerrero va demanar a l'Ajuntament que donés exemple.

Compra i banca ètica

El pla planteja, per exemple, la necessitat que l'Ajuntament utilitzi la banca ètica o que compleixi l'acord de destinar un 0,7% del pressupost municipal per a projectes de justícia global.

Així que es tracta d'un document que alhora que marca el full de ruta mostra les carències que existeixen en la compra i contractació pública responsable o el foment de la sostenibilitat.

Pel que fa concretament a la banca ètica, el pla diu que cal que l’Ajuntament estudiï la possibilitat de treballar amb aquestes entitats de la mateixa manera com fins ara s’ha fet amb la banca convencional, fent ús de la seva operativa bancaria.

La voluntat d’utilització i traspàs a la banca ètica ha trobat dificultats degut a la operativitat, especialment en els casos en que l’Ajuntament demana finançament a les entitats bancàries, serveis als quals, que degut a l’elevat import requerit per l'Ajuntament, les entitats de banca ètica no poden donar resposta. Tot i això, es valora que podrien haver-hi altres serveis o operatives que sí podrien ser assumides per la banca ètica.

Per això el pla proposa la realització d’un estudi sobre amb quines entitats bancàries i asseguradores treballa l’Ajuntament, per quins serveis o operatives i amb quins imports. Aquest estudi ha de permetre decidir de forma més fàcil quin tipus de operatives i serveis es podrien traspassar.

Seria necessària la realització dels contactes necessaris per trobar una entitat bancària que encaixi amb les necessitats de l’Ajuntament i pugui oferir serveis. També, que l’Ajuntament esdevingui usuari i soci de banca ètica, en aquell tipus d’operatives que encaixi amb les possibilitats d’operativitat de la banca ètica.

Una altra possibilitat és que estudiï la utilització d’assegurances ètiques.

Subscriu-te per seguir llegint