Jardineres amb vegetació del Camí Ignasià i una nova escultura: així és l'ampliació de la plaça de Sant Ignasi

Els paletes escombraven aquest matí la nova part, ja acabada, de la plaça de Sant Ignasi de Manresa, on hi havia l'antiga Sala Ciutat, pensant en la inauguració d'aquesta tarda de l'escultura que ha deixat el Gremi de Constructors de Manresa i Comarca a la Festa de la Llum. El gremi celebra 700 anys aquest 2023 i és l'administrador de la festa manresana per excel·lència.

El monument, obra de Xavier Tragant Mestres, ha sigut descobert per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el president del Gremi de Constructors de Manresa i Comarques, Josep Alias i ha aclaparat la mirada d'una cinquantena de persones que esperaven poder veure'l descobert. L'escultura està feta d'acer cortet i d'una pedra sorrenca originaria d'Osona i té 7 nivells d'alçada. Un nivell per cada segle d'història del gremi de constructors. Està formada per cubs i cadascun inclou marques dels picapedrers, recuperant la tradició de la professió. En aquest sentit, un dels blocs que formen l'estructura incorpora una inscripció que commemora la fundació de la Confraria de Santa Llúcia i Sant Tomàs fa 700 anys, que va ser predecessora del gremi de la construcció. Els espais buits entre els diferents cubs, segons han detallat, simbolitzen la feina feta pel sector de la construcció que amb els anys ha desaparegut.

Vols veure com ha quedat la nova plaça de Sant Ignasi?

És previst que les tanques que ara impedeixen l'accés a l'espai es treguin a finals d'any, coincidint amb la finalització de les obres del futur Museu del Barroc de Catalunya.

El nou espai, que s'ha adequat amb un pressupost de 401.000 euros que es finança en bona part (360.000 euros) a través del conveni signat amb Criteria Caixa per a la Fàbrica Nova, inclou uns parterres octogonals al voltant de la capella del Rapte, que ha guanyat visibilitat, on s'ha volgut donar protagonisme a la vegetació amb la plantació d'espècies que evoquen quatre paisatges del Camí Ignasià: Loiola, l’Ebre, Montserrat i Manresa.

El primer d’aquests paisatges, Loiola, al País Basc, estarà representat per arbres fruiters i espècies arbustives pròpies de la zona de Guipúscoa. En segon terme, el paisatge més característic i que durant més quilòmetres acompanya el camí, és el paisatge fluvial del riu Ebre. La plantació de pollancres i espècies de semblança riberenca recorden aquest paisatge. El tercer paisatge és Montserrat, el cim i la seva vegetació de muntanya representada mitjançant la plantació de moixeres i arbustives del lloc com els cirerers d’arboç o el romaní. En darrer terme, la ciutat de Manresa és el final del camí. Uns xiprers a la part posterior de la Capella del Rapte donen la benvinguda a la ciutat juntament amb brolles de sanguinyols i llentiscles propis de la zona de Bages.

Es tracta d'un projecte de l'estudi barceloní d'arquitectura Batlle i Roig que aquest diari ja va avançar en el seu dia, alguns elements del qual no han quedat reflectits a la nova plaça, com uns canals d’acer corten que havien de circumval·lar els amfiteatres verds per acabar convergint en amples cascades, situades als extrems, des d’on s’aportarà l’aigua de pluja cap al centre de les zones verdes, on al seu torn hi haurà pous de graves, per tal d’assegurar una millor infiltració cap al sòl. Igualment, també s'havia de resseguir amb ferro envellit el perímetre d'altres restes arqueològiques

L'Ajuntament ha explicat el projecte era antic i finalment hi ha algun element que no s'ha acabat fent per acabar d'encaixar-ho al pressupost, com aquests.  

La nova plaça, que ocupa una superfície de 1.008 m2, ha deixat a la vista a l'interior d'una de les jardineres vestigis de l'antiga església de Sant Ignasi que es van localitzar en les excavacions arqueològiques realitzades el 2016. A banda, s'ha senyalitzat al terra, en una placa de ferro envellit i amb una fletxa, el punt on es trobava el portal de l'antiga església, de la qual també se n'han fet ressaltar les empremtes que en van quedar a la vista a la paret mitgera que va emergir quan es va enderrocar la Sala Ciutat.

A la plaça nova també és on s'ha col·locat la nova escultura que la presidirà, tapada amb una lona fins al moment de la inauguració, aquesta tarda, a 2/4 de 7.

El museu, a finals d'any

Pel que fa a les obres del futur Museu del Barroc de Catalunya, les lletres del qual ja figuren (una mica petites) al capdamunt de la nova entrada principal, el juny passat va finalitzar la segona fase corresponent als accessos i la primera de les dues fases corresponents als acabats i a les instal·lacions. La segona fase dels acabats i de les instal·lacions havia de començar a finals d’any. Amb aquesta actuació, les obres es donarien per acabades, amb la voluntat que el nou equipament pugui obrir portes a finals del 2023.

Vols veure com ha quedat la nova plaça de Sant Ignasi?

L'antiga construcció

El complex edificat de l’antic Col·legi Sant Ignasi constava, principalment, de l’edifici al voltant del claustre i d’una església barroca adossada a l’ala oest. De l’església i de les ales nord i oest del claustre, se n’inicià la construcció al segle XVIII, mentre que les ales sud i est foren construïdes a finals del XIX. L’església va ser enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola i a l'espai que va deixar alliberat s’hi va construir el 1960 un teatre amb solucions constructives austeres i senzilles. Va rebre el nom de Sala Loiola i, més endavant, el nom de Sala Ciutat. L’edifici, després d’anys en desús, es va enderrocar el 2015, permetent l’ampliació de la plaça.